Saint
Rémy de Provence : vinyes i gira-sols, abans d´arribar-hi. El poble,
una postaleta dels petits pobles de la France, amb carrerons
respirant història sense grans històries per explicar, amb cases
mantenint el seu ordre arquitectònic de façanes mig brutes ( potser mig
netes ) poblades de porticons blau cel. Un vell rètol d´un cafè (
el Courbier ), una paret emparrada, uns tagliatelli a la carbonara. I en un pati ombrejat de plataners, la merla de Juliol, botant sobre la grava.
De
nit, una petita obra de teatre al carrer : Frederic Mistral, voltat
d´amables danses folklòriques, amb nimfes desapareixent i
apareixent sota les porxades de l´Hotel de ville. Un premi
Nobel d´una antiga llengua desapareguda, una figura reclamada
encara, poc reconeguda. Si la reconeixo és més per algun nom de
carrer de casa nostra. Cerco uns versos d´ell, em surten dos de
suggeridors :
Ah
!, se me sabien entendre !
Ah
! Se me voulien seguí !
Sense
saber-ne, el provençal, bonic de llegir.
A
l´hotel, em donen la número tretze. Dormo com un soc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada