" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


20/7/14

Senhanca



Així com cell qui en lo somni es delita 

e son delit de foll pensament ve, 
ne pren a mi, que el temps passat me té 
l’imaginar, que altre bé no hi habita. 

( Ausiàs March )




(…) E havent esdevengut la tarda, vareig partir vers l´abadia de Senhanca, car a Gordes no se´m fou permesa l´entrada, per paüra de la pesta. Lo caminada fou asalta, pur delit ; lo bon Déu guarí mon ànima ujada : lo seu perfum emplenava l´aire denant lo meu pas . E vareig topar ab una dolça femna, de roba malva, sojorn oblidat de mos matinades. Sons llavis d´aurora aigüa m´oferiren per boure. Ensems regava mon pelegrinatge, aqueix llaüt meu lleixava notes lloant lo deix de son somriure. Lo gatge fou bon guiatge, e ab lo meua sol.litud, los aucells mo feren companyonia davallant endins lo bosc d´ilcines, e tard ja, vareig albirar més camps blaus, e les peres, de mon présa estatja . “ (...)


Anònim / L´estranger ( s.XI- XIV ? )





4 comentaris:

PS ha dit...

Tenia barrejats els conceptes de poeta, trobador i joglar , amb aquests fragments m' he posat al dia, ja no els recordava.
Em meravella aquesta nostra llengua, tan brillant i tan sonora i malgrat tot, tan viva.

Al final acabaré fent una escapada a la Provença, ni que sigui "en dorment", tanta provocació junta fa mal i tot;-)

Fedora ha dit...

I ens submergim dins aquesta piscina de liles, splash!

Estranger ha dit...


És una llengua nostra, plena de matisos que cal anar descobrint de mica en mica.

I res, m´agrada povocar-te, tot i que no sigui la meva intenció ;).

Estranger ha dit...


Vigila que és ple d´abelles. El seu brunzit i l´olor és el que més recordo.

Bona capbussada !