" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


26/8/14

Dubtes


S´encen la llum dins el bosc; i amb ella, un gruix d´ombres prenent consciència del revés del bosc; i amb elles, l´evidència de la seva fràgil espessor. El camí fondeja al davant, fent-se escàpol malgrat tota la seva certesa itinerant, sinuosa i negre, de la linea que la dibuixa dins el mapa. La llum i les seves ombres li fan de camuflatge perfecte i inesperat. L´aiguat d´unes hores abans ha deixat reguerons secs als marges; ha creat una catifa muda d´esponja de pi, pols i fulles verdes ; el seu perfum, regal eixut d´una especial virulència líquida semblant a la de quan es deu remenar un flascó d´essències contingudes, enmagetzamades per algun savi alquimista dins de cada àtom de consciència vegetal, mesclades fins a l´esgotament per l´aigua de la tempesta i atemperades per l´astre rei, fermentador d´il.lusions. L´herència permanent, usufructuaria pel qui s´atura un moment a respirar-la, a tocar-la, a paladejar-ne el seu gust, enmig de la fosca momentània, plena de guspires d´un aclucar d´ulls. I la remor a les oïdes, de la marinada arrissant ones per sobre del cap ; ara una, ara una altre, i una altre, allunyant-se en la direcció perduda del vent.


S´apaga la llum ; i amb ella, totes les ombres ; i amb elles, els dubtes d´on fondeja aquest camí del davant, ara clar com el que marca el mapa, amb totes les seves giragonses, desnivells , fites...el que tantes vegades hem recorregut sense haver de pensar cap on es portava, segur del seu destí fix, accessible i és clar, inamovible.


All I Can Do Is Write About It (acoustic version) by Lynyrd Skynyrd on Grooveshark

2 comentaris:

PS ha dit...


Em sembla estar llegint en un doble nivell, el que dius i el que vols dir. En el primer he sentit el sotabosc i gairebé he vist el caparró d' un bolet.En el segon, entre altres coses,he corroborat que no hi ha ombres sense llum i que unes i altres són indestriables, vagi per on vagi el camí.

Estranger ha dit...


I potser la necessitat de que hi siguin les ombres també, i de que el camí no estigui definitivament definit. De que plogui i que surti el sol, de perdre el camí per retrobar-lo i mentrestant descobrir algun lloc nou. A dins d´un bosc tot és possible, de vegades.

I a passar una bona nit, malgrat la xafogor.