" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


21/9/14

Com una seda


Gabriel Fauré m´acompanya avui mentre escric el que no sé. No ho sé perquè sovint només em passa, la necessitat d´encetar algunes paraules sense saber el rumb que prendran, com el que fa estiraments abans de posar-se a córrer. Fauré posa la melodia i el cos es relaxa. Podria ser un somni, ahir vaig tenir-ne un d´intens, però ja no el recordo. En Francesc Parcerisas se´ls anota,i els explica entremig de les vivències del seu breu periple en una universitat a Pequin, a més d´afegir-hi  poemes xinesos. Els poemes estan molt bé, m´agrada la poesia oriental. Ben mirat, penso ara mentre teclejo,  no seria mala idea transcriure´n un, el qual recordo vagament ; em va agradar especialment . Era sobre una dona, abans d´anar-se´n al llit. Tenia tota la concreció delicada, harmònica, suau i breu tan característica d´aquella. Destil.lada d´artificis, sense dobles sentits. M´aturo un moment i el vaig a buscar...

...i vet-lo aquí. No en recordava el títol, però resulta ser escaient al temps que toca. Estacionari, que diria un conegut meu :

Cançó de les quatre estacions : tardor

Ella obre la finestra i veu la lluna de tardor,
apaga l´espelma, deixa caure la faldilla de seda.
Amb un somriure separa les cortines del meu llit,
hi enfila tot el cos – una aroma d´orquidea ho omple tot.

Zi Ye

Ara que el torno a llegir, hi trobo un petit secret amagat, que fa més suggestiva  la imatge de la dona mirant la lluna de tardor.  Música amb paraules no escrites. Màgia, certament, potser produïda pel pas del segles mirant la dona davant la lluna de tardor sota  diversos ulls. Abans de deixar caure,només, la faldilla...

La tardor ja ens ve a visitar aquesta setmana, segurament amb alguna que altre lluna, alguna finestra encara oberta, algun somriure i més d´un aroma sorgint de les fulles caient al pas del dits, com faldilles de seda, d´un bon llibre. I amb la seva música, tant semblant i tant paradoxalment diferent, de tots aquests dies pendents de passar. Acomiadar-se de l´estiu tampoc té massa sentit, almenys per a mi.



4 comentaris:

PS ha dit...


No sé si té doble sentit, jo diria que sí.La lluna de tardor, l'orquídia fragant i el toc de seda tot és u, que diria el teu amic Vinyoli.
La música li escau també, la primera part, sobretot.
Avui m'hi fixaré amb la lluna , fa dies que no ho faig i no sé si decanta o s'enarbora.

Estranger ha dit...

Segons el llunari, a dia d´avui ja anem enarborant la lluna, cap a una altre de nova. D´aqui uns dies serà un bon moment per plantar alguna coseta, si vols que creixi bé.

I és clar, el poema és una imatge, un petit traveling on hi ha la dona, la lluna, el llit esperant, la seda caient i...l´orquídia. I fixa´t que la dona només fa caure la faldilla. Perquè serà ?

PS ha dit...


Serà perquè la dona és una estona llesta i amb la faldilla de seda ja va prou vestida. No necessita res més perquè l' orquídia ja és en ella.

....

Quina coseta es pot plantar ara mateix? Verdura d´hivern? cols, bròquil?

Estranger ha dit...

Ahhh...o sigui que no porta res més que la faldilla...caram amb el poeta...

Correcte, i també és un bon moment per l´escarola i l´enciam, tot i que sigui de primavera. D´aqui res també pots plantar api i espinacs i d´aqui un mes, m´es o menys, faves i pèsols.

I al jardí, abonar i remoure terra i bé, a esperar els bolets també.

I abraçar algun arbre a Requesens.

Bona tardor