Entretemps

Giro el cap i en un segon pis, rera un finestral cantoner, un gos lladra. Des d´on sóc no l´escolto, però puc distingir clarament com lladruqueja mentre mira a l´exterior, cap a una infinitud de poca volada on ningú sembla fer-li cas. La queixa muda em trasllada a un matí passant vora una casa d´estiueig, tancada dins un mes d´hivern. L´ensurt de sentir-hi un rellotge tocant les hores em fa aturar i fixar-me, enmig de la gravetat de la nota fixant el temps, en els porticons tancats, la cadena rovellada, el cadenat segellant la propietat ; els propis passos sobre el ferm allunyant- m´hi després del darrer repic amb el retorn del silenci endarrerit i calmós, retrobant el seu lloc abandonat pel meu pas i el so del rellotge, pendulant solituds.

Escoltar el gos, veure el rellotge. El gos marcant les hores; el rellotge, lladruquejant l´infinit d´una hora dins una casa tancada. Tots dos, mig abandonats. I jo, cec un dia, sord un altre.