Calaix de sastre

( aqui un petit recull d´algunes notes d´aquest 2014 , oblidades pels racons d´una llibreta )

En un dia en què has fet moltes coses, pots sentir-te ben satisfet  d´haver-les fet o bé sentir-te terriblement cansat quan algú te´n demana una de més. La diferència pot dependre només d´això.

Fer cara de porter golejat després d´un partit.

En Biel es feia els entrepans segons intuïa la duresa del dia. Avui se l´havia fet gran, força gran.

" Amigo, las cosas que se hacen bien, salen regular ".

La tirita es pot arrencar de dues maneres : de cop o a poc a poc.

"Ever tried. Ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better ". -Samuel Beckett.

Diverses coses del revés : una matrícula aixafada vora la carretera, el rètol de l´Hotel, el dors de les fulles dels pollancres a contravent. I la torrada, complint les expectatives. Murphy era un enganyapagesos.

Un home escorcollant les escombraries. A la boca, un havà quilomètric. Els bons cigars sembla que es van empobrint cada cop més, com passa amb l´aire que respirem, com passa amb la famosa classe mitjana.

" Me estais puteando, me estais puteando, me estais puteando..." - client putejat.

Quan es saluda algú conegut pel carrer, o bé et diu hola, o bé adéu.

" A vegades, o al final, val més que sobrevisquin les persones als ideals " - llegit en una entrevista a un editor jueu de Croàcia.

El cotxe de policia, baixant per l´avinguda a tota velocitat, amb la sirena posada i saltant-se tots els semàfors en vermell. Els dos lladres que s´ho miren. Els dos lladres pensen tots dos el mateix : "Vet aqui la solució ".

En Santa Claus assegut en un sofà de cara a l´envidriat que dóna al carrer, en un quart pis d´un bloc de pisos d´un barri popular, que vol dir pobre. En samarreta imperi i calçotets, gras com aquell però sense barba, quasi bé sense mirada. No es mou, sembla una figura d´aparador. Un Santa Claus de mentida, degradat com el Santa Claus borratxo que es troba el Jack Lemmon la nit de cap d´any en un bar atapeït on tothom sembla celebrar la seva futura soledat.

Els anuncis enganxats als vidres d´una sucursal bancària : vides paral.leles on tot rutlla, tot funciona, tots els rostres pacifiquen llur pròpia existència plens de salut i alegria de viure, emparats d´un vel quasi celestial de quotidianitat aclaparadora.

Aquesta petita història comença amb el trencament d´un fil d´on penjava una promesa. I s´acaba amb la coneguda promesa feta a la memòria.

Posar-se a dormir és morir-se unes quantes hores.

Es diu Ginés. A vegades, si el seu cap és fora i arriba algun pesat preguntant per ell, contesta que és a un funeral. Si li pregunten si sap quan tornarà, contesta que no ho sap. I si encara insisteixen, afegeix que el seu cap va dins de la caixa.

" Había mucho tráfico, tanto, que el GPS me ha dicho que me tomara una tila ". -un sevillano -

El cuiner : l´italià d´ulls rodons de còmic italià, barba de sindicalista i veu que mira de fer-se entendre. Amb un barret d´home de camping, et mira amb uns ulls esbatanats que fan riure. Mentre mengem les postres, seu a la terrasseta prenent el sol, o pensant, o ves a saber. A la terrasseta del restaurant hi ha un estenedor amb tot de pantalons i camises assecant-se al sol.

" La llibertat existeix només quan no és de ningú " - C.Varela

Quid pro quo.

(Quino, trobat al calaix, també )