" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


1/3/15

De mica en mica...


Obro el llibre, com cada nit, allí on ho vaig deixar. A primer cop d´ull una frase m´espera, surant al mig de la plana :

A solas con el inmenso océano “

Tanco el llibre i em trec les ulleres. Per avui ja està bé.

6 comentaris:

PS ha dit...


Em passa alguna vegada també que em quedo amb una frase i prefereixo no seguir i assaborir-la. És com si fos un microrelat dins del llbre, com si es desplegués com les nines russes.
Et recomano Les incerteses de'n Jaume Cabré, és per on navego aquests darrers dies i on em passa això que dius. A més et dóna la perspectiva doble de qui escriu i qui llegeix.

novesflors ha dit...

La frase s'ho val.

Estranger ha dit...


Si, la frase té un aire de microrelat. Em va deixar ben planxat, la veritat. Suposo però que passa més amb un poema, que és com un concentrat de idees.

Me l´apunto el del Cabré, no he llegit res, tot i que ja el coneixia de fa temps, abans de fer-se conegut. Tinc un amic que n´és un fan absolut.

Estranger ha dit...


Si que s´ho val, Novesflors.

neus ha dit...

M'agrada! <3

Estranger ha dit...


I a mi que m´ho diguis ;).