Reflexions d´autodidacta

Els Wilco han tret un nou àlbum. Ha estat per sorpresa. Fa uns dies van anunciar que ja estava fet, i a més, el posaven a disposició de qui volgués baixar-lo a través de la seva web, totalment  gratuït. Dit i fet, me´l vaig baixar, i avui me l´he escoltat i gravat en un cd. Es tracta d´un disc auto-editat. Si no fos així, dubto que cap companyia discogràfica permetés la descàrrega gratuita. Em pregunto quin benefici en treuen, de fer una cosa així. De primer, el tant per cent que s´emporta l´editora, això està clar. Un altre avantatge és la quantitat  - possiblement mil.lionària - de visites que tindrà la pàgina web. No sóc molt entès en temes informàtics, la veritat. Quan entres a la pàgina de Wilco, no hi ha res de publicitat tret de les quatre icones sagrades a la part superior esquerra : facebook, google +, twitter, instagram. Treuen diners per cada click donat a alguna d´aquestes icones ? Misteris informàtics... Els U2 em penso que ja van fer una cosa semblant al seu darrer disc, que per cert, no he arribat a escoltar encara. En èpoques pretèrites fins i tot a la sopa, me´ls hauria trobat. Hi havia menys música, més producció i més explotació dels artistes consagrats per part de les companyies. Avui te la regalen. Ara bé, si vols, pots accedir també a sol.licitar el cd o vinil en quan l´editin - ben assenyalat amb l´etiqueta de color vermell llampant al costat mateix del de la descàrrega -, cosa que si genera guanys de ben segur, a més de donar una orientació de la quantitat a distribuir, quan es faci.

Hi ha però, una major igualtat d´oportunitats ara que abans ? Grups com els Wilco o els U2 es poden permetre aquests luxes. En Roger Mas, per posar un exemple autòcton, segurament que no. Qualsevol pot auto-editar-se, o segurament tindrà molta més facilitat d´editar-se per la prol.liferació de segells i estudis petits de producció, que igualment tenen xarxes de distribució petites, per més internet que es tingui. Qui els clicarà un mil.lió de vegades el m´agrada facebooknià ? La solució passa pels festivals, per l´actuació en directe , la promoció i el  merchandising. I per una bona producció del disc, que no vol dir que soni bé. La voluntat és la d´aconseguir un públic fidel i el més nombrós possible. Els discos d´or han passat a la història com l´Eurovisión o els bitllets de mil. La sensació però, és que hi ha massa de tot, i això perjudica la recerca, l´accés i l´aprofundiment en qualsevol descoberta interessant. 

Els Wilco han tret disc nou  i sona molt bé . Avui també m´he comprat un llibre, per 18,25 € :  "Gegants de gel" de Joan Benesiu, premi llibreter 2015. També m´he comprat unes bermudes d´estiu, de rebaixes, i un banyador. Un llibre val tant o més que un banyador o unes bermudes. Penso i calculo en quan de  temps es tarda en fer unes bermudes i en quan un llibre. Dedueixo comparant preus que en l´anomenat valor afegit proporcionat per qualsevol bé consumible i un llibre, aquest darrer guanya per golejada. Del que dedueixo que per això el govern va decidir apujar l´iva de qualsevol activitat cultural. Un bé preciós s´ha de protegir amb un bon impost, com fan per exemple, els caçadors d´elefants.

Demà aniré a la piscina, si fa bo.