" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


1/8/15

La cançó de l´estiu


Matí, després de la pluja nocturna. L´anunci del Big Mac al costat de la benzinera, buida a aquesta hora, com la rèmora cansada – el groc del formatge esgrogueït, el panet descolorit, el vermell esporuguit – de la ciutat bruta de tos els dies suats, ofegats i cansats del mes de Juliol. Tres treballadors baixen vorera avall, pàl.lids, com fotocopiats un mil.ler de vegades sota una mateixa llum, diferent a la d´aquest matí, on la gespa de la rotonda aixeca un nou tremp regalimant encara alguna gota de transparència il.limitada. Treballadors com supervivents dins una nova era, ara que la ciutat va essent abandonada per cotxes acabats d´omplir, comptagotes d´ampolla buidant-se d´estiu. Treballadors d´agost, tolits al paradís del bon temps. Agost encetant-se.

La cançó de l´estiu fa uns dies que l´escolto, i la primera estrofa fa més o menys així :

Si els gossos corren lliures,
llavors perquè no nosaltres
a través de la plana batuda ?
Les meves orelles escolten
una simfonia de dues mules,
trens i pluja;
El millor sempre és el
que ha de venir encara,
m´han explicat de sempre.
O sigui que fes la teva i
seràs el rei,
si els gossos corren lliures.

Bob Dylan,” If dogs run free” ( New Morning,1970 )


Sempre tinc una cançó d´estiu, ara que ja no n´hi ha cap.

2 comentaris:

PS ha dit...


Si que n'hi ha de cançons d'estiu, però són molt suades.

Molt bona tria per part teva. Me l'apunto i em quedo especialment amb el setè i el vuitè vers.

A veure si és veritat.

Estranger ha dit...


Si ho diu en Bob, segur que ho és.

Abans les cançons de l´estiu te les sabies volguessis o no volguessis.
I algunes eren realment suades, és a dir, pròpies de l´estiu.