" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


3/10/15

Tomaqueteràpia


Les tomaqueres són generoses, sembla que deixin fins el darrer del seu alè per fer madurar el seu fruit, que es manté com una petita joia enmig de branques ja seques.  Algunes més valentes encara s´atreveixen a florir, en esqueixos sortits de sota la tija principal, com si tot això de la tardor no anés amb elles, tot i la terra, refredant-se dia a dia, generosament xopa aquesta setmana.

La neu cau al Juny, deuen pensar les tomaqueres més valentes.

I els darrers, dolços com els primers. La terra és sempre agraïda, no és cap tòpic dir-ho. Ho tinc ben comprovat.


7 comentaris:

PS ha dit...


Jo hauré de fer tomates verdes fritos.Massa tard les vaig plantar.

Estranger ha dit...


Ai Senyor, la pagesia ja no és el que era, a l´Empordà...;)

PS ha dit...


Si ho arriben a saber avis i besavis em desehereden.

Anònim ha dit...

Ah! Que els tomàquets no creixen el super?

novesflors ha dit...

Al super no sé, però al mercat sí, per als que no tenim tomaqueres plantades, què hi farem?

Estranger ha dit...


Els del súper si. Vaja, em sembla que si.

Salut, Pons.

Estranger ha dit...


Doncs plantar-les a s´horteta, Novesflors. Amb un bon test orientat a sud n´hi ha prou. Fan bona olor.