Un
camió de transports urgents. Pel darrera. De color blanc. Anant a
poc a poc. A cada porta, a la part de dalt, un logotip discret, el
suficientment gran per poder llegir-hi el que diu : Carreras.
Sobre
el fons blanc, van apareixent, amb fugacitat de canvi de
diapositives, les ombres dels arbres que són a les voreres del tram
estret del carrer per on puja el camió. Són ombres nítides, de
branques joves, buides i negres. Passen de biaix, seguint la
diagonal, d´esquerra a dreta, sobre aquest llenç blanc exercint de
pantalla improvisada.
Em
miro l´estranya pel.lícula, assegut a la primera filera dins la
meva butaca mòbil. Els arbres semblen escapar-se, qui sap on, fent
carreres, empaitant-se sense arribar mai a encalçar-se l´un a
l´altre, seguint la disposició fixa del seu estat natural dins el
ciment de la ciutat com si passessin el darrer control – una mena
de raigs X de lògica dubtosa – abans de marxar allí on poden,
efectivament, ser més lliures. És llavors quan he pensat en què
passaria si jo hagués estat entre dos arbres, en com la meva ombra
s´hauria colat entre la de dos arbres, a sobre la caixa del camió
de transports urgents Carreras, per desaparèixer i després observar
com deu ser aquest lloc on els arbres s´empaiten i es troben ; on
són, efectivament, més lliures.
Però
el camió de Carreras, lentament, gira per un altre carrer, diferent
al que jo segueixo. I el sol li ve de cara i la pantalla es queda
blanca. Giro la vista i el carrer ara és buit.
9 comentaris:
Hagués passat, possiblement, que haguessis tingut una altra perspectiva i des d'allà haguessis pensat què passaria si anessis conduint un cotxe darrera el camió.
O potser ni te n'haguessis adonat que passava en Carreras perquè estaries encantat mirant les branques, el cel o una noia que passava.
Des d´allà probablement el bosc no em permetria veure les branques, després del viatge amb els transports urgents Carreras.
I si, una noia passavolant si que passava. Sempre hi passa, no sé encara perquè.
Avui he estat 4 hores a l´Empordà. Feia una mica d´airet i moltíssima tranquil.litat.
Devies estar prou apartat dels aires carnavaleros que es respiren aquests dies i dels humits vents de mar que entelen els vidres.
Per sort, encara hi ha llocs a recer.
carnaval, ja ? On ?
Aquí dalt a cada poble, els que no el fan aquest cap de setmana el fan el que ve per no perdre's cap rua.
Ací el Carnaval se celebra molt. Sobretot dissabte passat. Vaja, jo no hi participe però la ciutat es carnavaleja absolutament.
Al poble on visc no massa, però ben aprop n´hi ha tants com vulguis.
Jo només m´he disfressat un cop, per carnaval. Anava amb un barret al cap.
No sé quin poeta va dir que les branques eren les arrels dels arbres en l'aire.
M'ha vingut aquesta imatge al cap mentre et llegia que volien fugir d'allà on són.
Avui, aquí no se'n veu cap dels molts que hi ha a la muntanya atapeïda, és talment com si la muntanya mateixa hagués fugit.
Salut, J!
A l´hivern és així, quan no hi ha verd.
Avui ha plogut poc,per aquí baix.Poc però bé. Almenys ha calat una mica.
Sembla que hi haurà treva i passarem una estona de fred, la setmana que ve. En tinc ganes.
Salut igualment, Neus.
Publica un comentari a l'entrada