" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


30/11/16

Hipnosi


El ventanillo se abría al cielo oscuro de la noche. La lámpara encendida hacia más alto y más inmóvil a Román, sólo respirando en su música. Y a mi llegaban en oleadas, primero ingenuos recuerdos, sueños, luchas, mi propio presente vacilante, y luego, agudas alegrías, tristezas, desesperación, una crispación impotente de la vida y un anegarse en la nada. Mi propia muerte, el sentimiento de mi desesperación total hecha belleza, angustiosa armonía sin luz.

Y de pronto un silencio enorme y luego la voz de Román :

- A ti se te podría hipnotizar...¿ Qué te dice la música ?

Inmediatamente se me cerraban las manos y el alma.

-Nada, no sé, sólo me gusta...

-No es verdad. Dime lo que te dice. Lo que te dice el final.

-Nada.

Carmen Laforet, " Nada " ( 1945 )

3 comentaris:

PS ha dit...

Veus, aquest és un dels llibres que vaig comprar i espera ser llegit. I no un, sinó dos. No recordava que ja el tenia...

Estranger ha dit...


És curiós, això dels llibres. Jo el tinc des de l´any 75 i encara no me l´havia llegit.

Encara tens temps.

PS ha dit...

Això espero.