" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


18/2/18

Xupa-xups



Com quasi bé cada nit, recullo la roba de dins l´assecadora. Després, buido el dipòsit d´aigua i netejo el filtre de les restes de teixit convertides en una massa blanca i informe, de tacte suau, com de cotó fluix. La roba sembla no haver notat aquesta pèrdua sensible i vaga, acumulada a cop de tambor girant, impertorbable i sorollós.

Sempre es perd alguna cosa, a cada dia que passa.

Igualment, però, se´n recupera alguna, de vegades. A dins la màquina alguna cosa es mou. Allargo la mà i en surt un tros de plàstic de colors, arrugat. Es tracta de l’embolcall d’un xupa-xups. Llavors, un somriure tímid flota dins el fred del safareig, brillant i envernissat de felicitat innata, fàcil  i senzilla, traspassant-lo als meus llavis el millor que pot.

Agafo el cossi, tanco el llum i miro, una estona, l’ impertorbable llunyania de les estrelles. A la butxaca la mà, inconscient, remou dubtes.  



4 comentaris:

A ha dit...

Diuen que quan estenem la roba a l'aire lliure també es perd aquest borrissol, però és menys perceptible als ulls.
Valgui com a metàfora.

Estranger ha dit...


És una pèrdua més natural, si més no.

novesflors ha dit...

Tot canvia constantment. Nosaltres també, imperceptiblement. Són les pèrdues del pas del temps que camina cap als estels.

Estranger ha dit...


Bé, doncs si, cap amunt, sempre.