La pluja cau, regalima damunt el rostre . És com un gota a gota, al planter de l' ànima.
Olor i blancor del cirerer : ha trigat a florir. Penso si els arbres són com els gossos, que s' assemblen als seus amos.
El patatar és un verger, fa goig de veure. Patatar és una paraula poc poètica, però molt digne.
Trossejar una tija de menta i deixar-la als dits una estona : es pot fer a l' oficina, també.
Les carxofes, sorgint com tresors amagats.
El nesprer : el pinyol plantat fa sis anys ja dona fruits. La terra mai falla.
Penso si els ocells no són pas ànimes mortes, que em venen a visitar. Pel seu refilar, semblen ànimes bones.
Passa la senyora que canta òpera mentre passeja, pensant-se que està sola. Ajupit, segueixo feinejant amb les males herbes. No ho fa malament.
La meva casa, el meu castell. Cras error.
4 comentaris:
Es veu que els cuides bé, les plantes i els arbres. A la primavera tot fa goig.
Es fa el que es pot, Novesflors. Aquesta primavera, fa més goig encara.
Me'n puc emportar al meu quadern el "planter de l'ànima"?
Com quasi sempre, son frases per passar-hi una estona, mirant la punta visible o intuint el que hi ha sota terra.
Si, emporta-te' l.
A sota, patates i cebes - de Figueres -.
Publica un comentari a l'entrada