" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


12/5/18

Poètica de la seqüència


I

Sabates de taló baix, cames primes i blanques,
canell girat aguantant una bossa,
rínxols foscos tancant-se dins un cotxe de marca.
Eteri d' anunci, el motor l' allunya i jo,
encaro la porta pesada i anodina
del caixer automàtic.

Ah ! la dolça pell de l' abisme !

II

Brunzit d' aire lliure, pluja escocesa :
l' avió al cel, silenciós com sempre,
volatilitzant-se esfilagarssat de negre
d' un núvol,
testimoniantge de lluna transparent,
aixecant el dia amb una altre mà,
equilibrant la cigarreta al gir del volant,
marxant carrer avall.

El rostre de la dona que l' acompanya,
entre l' abisme i el cel, tocant de peus a terra.

III

L' ametller i l'alosa, embranca el niu
amb bec de marfil esmolat carretera enllà
on Dvôrjak, parsimoniós,
voreja horts  enllaunats dins la torrentera.
El bassal és ple de la veu de l'oracle,
els semàfors mig buits, mig plens fins que
somriu bronzejat d' ombra dolça la gitana i
al seu costat,
carretejant una banyera sense escuma,
el drapaire.

La rutina de viure
totes les vides possibles.

2 comentaris:

A ha dit...


he deixat un comentari i s'ha fos... deia que aquest maldecap és com un trencaclosques i vol lo seu...

i ara dic que els dos darrers versos em semblen un títol esplèndid per un llibre. Segur que a qualsevol editor li semblaria excessiu, però a mi m'agrada.

Estranger ha dit...


Ah, prenc nota, doncs.

Un autèntic maldecap, si.