ONSEVOL - Petjades disperses que porten ( o provenen ) a ( de ) qualsevol lloc

Divendres

2012-01-27T23:24:00.001+01:00

Plovisqueja,al final. I és un plovisqueig cansat com els Divendres per latarda.- El cansament ? - s´accentua sobre l´omoplat esquerra i lapart baixa del coll ; es manifesta sobre la parpella – tambéesquerra – amb una lleugera tremolor al tancar l´ull. La nitencara no és prou freda, el dia tampoc, malgrat no hi ha hagut sol.Aquest era un forat blanc al cel avorrit del migdia, i d´avorrimentha acabat fonent-se de mig blanc i gris.

Totplegat es fa notar, la força minva des del moment en què ha sonatel despertador – avui ha estat un despertar especialment dolç,calentonet, de placidesa gens cansada, un despertar que ha calgut deles tres alarmes pertinents per sortir del llit – fins al momentd´escriure aquestes linees, més relaxat ja, però amb el relaxamentpesant del dia acomplert, el relaxament del xandall i les pantunfles.Es fa notar. Les llums del vespre es desdibuixen al tornar delsDivendres com aquest, de les setmanes potser, numerades delcalendari, amb la salvedat de que avui el desdibuix és de gotesd´aigua. Com, com, com... inevitablement, si, com la tela acabada depintar mullant-se sense acabar de regalimar, només esmoteïdamentborrosa, a mig camí de l´intangible. Fruit del cansament, o aixího percebo i així ho penso. Pensem com percebem ? Les percepcionstenen a veure amb els estat d´ànim.

Mentrestant,sota el rètol groc i llampant – en realitat hi ha un llampdibuixat, de color negre, al costat del nom de l´establiment :Laser, nom que dóna una idea de quan devia ser fundat tan anticestabliment comercial, lluny de l´aparositat de les fundacionsostentades en mil.lers de negocis sorgits com per art d´encantamentfa una pila d´anys i que un, murri, no acaba d´empassar-se,almenys, pensa, el nom Laser honora la honradesa dels propietaris iel rètol groc amb el llamp dibuixat – de l´únic xino que no ésxino del que tinc notícia, de fa molts anys, d´abans de que se´ndiguessin xinos - basars en deien -, l´home de la cua, polit comsempre, alt, fumant, mirant com un actor secundari el brogit tranquildel carrer, davant l´aparador envidriat, anticuat, del local que maitanca i per això encara és obert. Sota les porxades i els cotxes,el terra però és ben sec, fent cara d´haver de rebre un pre-rentatque potser no arribarà encara. I Clapton, fent un solo prou decent cap alfinal del "River of tears"en directe – de fa uns anys, perquèel Clapton ja no gira -.

Sempreconfonc les tears d´aquesta cançó pels dreams d´alguna altre. Elcas és que mormolo dreams, tot recordant una lluna de fa tres nits,una lluna sobre un terrat, sobre quarts de nou del vespre, inmensa –vista la lluna de cada dia -, lluint una falçeta atronjada. Semblavacom si algú se l´hagués trobat llençada ves a saber on – uncontainer, potser ? - , se l´hagués emportat a casa i, veient queno la hi podia encabir, l´hagués acabada deixant lligada a lafinestra. Això em fa recordar l´acudit de com encabir quatre elefants dins un sis-cents (*). La lluna té uns moviments estranys quedesconec, em sorpren. No els buscaré pas mentre continui aixecantel vel d´algun pensament quan s´està cansat.

Lapluja no cala, com els pensaments, però a l´arribar a casa baixoels geranis perquè l´olisquegin durant la nit. Semblen cansatstambé, un pèl esgrogueïts, moixos. O m´ho sembla a mi potser, deuser aquesta nit de Divendres, no massa freda, sense estrelles.Quantes constel.lacions al cel de Gener, llunyanes, fredes, clarescom el glaç.

Elglaç, el glaç, el glaç...com els somnis, rius de somnis.Definitivament, torno a divagar, deu ser la parpella que torna atremolar. Estic cansat.

(*) Fàcil : dos al davant i dos al darrera.

Encara si

2012-01-22T21:19:00.002+01:00

Podràsdir-me sense por : marxa.

Abandonaaquest diari socarrimat

deles petjades menades

versel que mai,

nien somnis com aquest,

foragitael cos, el teu, el meu,

damuntel clar pensament.

Marxad´aquest buit

d´enyorancesabsurdes.
L´insomni fosc morirà
entre els plecs blancs
dels meus llençols.

Pensaré que m´ho dius sense por.
I mentrestant

seràsben lluny quan ells,

seguiranbuscant pistes

dempeusdel que et vaig deixar.

Només que seguiré aquí i

cercaré, sense ànim de lucre,

l´emergènciade les teves
( petjades incertes )

esborrant-se dia a dia.

Descans

2012-01-19T23:13:00.000+01:00

Ladona seu a sobre una caixa, l´entrepà acabat d´obrir al seucostat. Un bon feix de llum entra per les finestres tancades del´antiga exposició de la botiga, convertida avui en un malaguanyatcuarto dels mals endreços ple a vessar de idees abandonades. La llumés apacible, tant, que la crosta del pa sembla cruixir sensenecessitat de mossegar-la. La dona menja, mastegant calmosament elritme de l´hora d´esmorzar. Algunes engrunes paren la taula a lafalda de la bata ratllada, amb dues cireretes brodades al pit. Té lacurta esquena, àgil encara com el seu ànim, corbada cap endavant.Una mica com la del pensador de Rodin, pensativa ella també, peròsense la tensió d´aquella, femenina per les cames estirades davantd´ella, pel gest dels braços : l´un pren l´altre per les mans, iuna d´elles resta extesa i observada. El dit petit d´una lliscaamunt i avall sobre l´anular de l´altre. Aquest presenta, si uns´hi fixa com ella, plecs lleugers, com els nusos a les branques dels arbres.Apart d´això, les mans són boniques, amb arrugues ben delimitades,endreçades, ben arrelades. Agraïdes, sota el sol protector del´hora d´esmorzar.

Alterra, els guants de làtex blau, que sempre porta posats.

Zhivago

2012-01-13T00:25:00.000+01:00

Unsilenci profund, colmat de felicitat, en el que reverberava dolçamentla vida, rodejava a Yuri Andreievitx. La llum de la làmpara incidíaamb un groc tranquil sobre la blancor del paper i amb un reflexdaurat nedava sobre la superfície de la tinta, dins el tinter. Al´altre costat de la finestra estava la blava nit hivernal, de gel.Yuri Andreievitx passà a la cambra del costat, freda i noil.luminada, des d´on es veia millor l´exterior, i mirà per lafinestra. La llum de la lluna plena estriava la planura nevada amb laviscositat tangible de la clara d´ou o de la cerussa. Davant laindiscreptible suntuositat de la nit de gel, va sentir la seva ànimaenvaïda per totes les coses. Retornà a la cambra il.luminada icalenta i es va posar a escriure.

BorisPasternak , “ El Doctor Zhivago”.

Retornaun llibre a les mans, potser el més atrotinat que hi ha sobre lalleixes, un volum de tapes verd clar fixades al llom amb tres cintesde celo reforçant centenars d´obertures i tancaments fetes elsdarrers cinquanta-tres anys i escaig; un llibre sense anotacions ninoms escrits, amagant-los com amaga les empremptes dels dits quel´han aguantat mentre llegien aquestes mateixes lletres. Qui tocales tapes d´un llibre així, tancat, sobre la taula, toca algunacosa indestriable, vinclada a la sang,molt propera a una serenorsobtada, quasi metafísica.

Elllibre s´obre i es cerca el fragment. Cal buscar un viatge ambtrineu, l´entrada al casal abandonat, no el Varykino familiar, no. Ala pel.lícula li fan anar allí, però a la novel.la, en Yuriretroba la casa de la familia inhabitable, destrossada interiorment,com la casa dels cirerers quan cau el teló. És al casal veí ontroba refugi, on veu el blanc de plom de la planura nevada, el reflexdaurat nedant sobre la tinta, la llum de la lluna plena, la nit degel, el silenci profund, la felicitat... La mà de l´amic misteriós,proporcionan-li els estris per expressar sentiments : la ploma i elpaper, la llenya pel foc, l´aigua calenta; les màrfegues, on dormenLara i la menuda Katia. Una petita llar on retrobar les paraulesperdudes, com les del llibre que resta tancat sobre la taula, davantmeu.

Afora, més tard, udolaran els llops, apremiant la partença. Peròaixò forma part d´un altre capítol, dins el llibre de tapes verdessituat altre cop sobre la lleixa, ben acompanyat com sempre haestat, entre Soljenitsin i Dostoievski. Raskòlnikov, a vegades, esdesperta.Mira al seu costat, i somnia dolçament la vida.

Partença

2012-01-06T20:55:00.001+01:00

De l´alborpassada, del gris perla, un petit viatge em porta al tecnicolorvivent encara de les darreres llums de l´any. Segur, és ben segurque tot, des de la terra endurida pel fred, passant per la calmosaboira i els cims esquerdats de neu fins al cel sobtadament enlluernatde última hora, no deixi de ser una mostra d´un dia més on nocompten els registres humans pel pas del temps. I en canvi, respirantaquest paisatge fred, observant la fi d´un altre viatge amb forma dequatre números, sento el privilegi d´enmudir davant una mà llargai tènue dient-me adéu, assegurant-me la bellesa insospitadareflectida en la llum sempre breu, momentània, dels millorscapvespres.

Des d´aqui,hi ha una part de mi que ja no em segueix. És el que diu el poeta :

“ Elsublim és una partença.

Algunacosa de nosaltres que en lloc

deseguir-nos, resta a part,

is´habitua als cels “.

( R.M. Rilke )

I el cel,com el poeta, com moltes llums entenedores, demà, em seguirà donantrespostes.

Albor

2011-12-29T20:34:00.000+01:00

Una vesantgris perla, marcant linees d´ombra enfront dels meus ulls, remet lafrontera difosa del que és i del que no és ben aprop de la pell d´un somni clar sense fisures. La darrera alenada reral´objectiu ple de boira, talment s´acabés una història, entela un xic més la improvitzada albor, encara pàl.lida d´esperances.Així neixen els bons auguris, a cavall dels seus segons, dels seusinstants, de les seves negrituds corbades, sinuoses, empeltades sobreblancs difosos, silenciosos, albirs rera els turons del passejantsense present, ni passat, ni futur. No cal esperar-ne res, i aixípotser, passarà qualsevol cosa.

Que siguibona, com si es pogués entrar dins la pell d´un somni clar i sense fisures.

( darrers dies de Desembre, 2011 )

Pati de llums

2011-12-23T23:03:00.000+01:00

( Aquest conte és apte per menors de set anys. Els més grans potser no l´entendran. Per la meva part,només puc dir que he mastegat un bon xiclet per escriure´l, fent globus i deixant-los explotar sobre la cara. Ara, mentre el llegueixo, faig olor de maduixa concentrada i no entenc gaire cosa ).

Dos marrecsseuen a la gatzoneta, sobre el terra d´un pati interior deciutat.És nit estrellada i fa fred. Els anoraks cobreixen les sevespetites esquenes, juntes les espatlles. Un mastega xiclet, i faalguna bombolla, grossa, que a l´explotar-li sobre la cara deixaanar olors de maduixa. L´altre fa rodolar d´un costat a un altre dela boca un caramel ben gros, i de tant en tant recull una filera democs que li baixen sota el nas tot fent una forta inspiració. Parlen deles seves coses.

-Aquestcarro d´aqui dalt portarà les nostres joguines.

- Quin carro? - diu un dels nens empassant- se un glop de saliva.

-El del cel,el veus ? - El dit del seu company, sorgint de dins la petita màniga, s´alçaamunt, assenyalant Orió.

-I es mou ?-

-És clar,però encara és una mica lluny. Ve d´Orient, amb els reis -

-El meu parediu que les joguines venen de la Xina –L´altre nen gira el cap,estranyat.

Un globuses queda a mig fer i una mà el fa explotar. Riu un nen.

-Tonto...Ion és la Xina ? - Els llavis, sense por a ser ignorants, es mouenfent un somriure cap avall.-

-Deu ser capa l´orient, doncs.-

-Si.

Retallatssobre un petit terrat que sobresurt uns metres més amunt, dos gatsels observen. A sota, un altre pati. Apoiat sobre la paret, un hometranquil, fumant-se un cigarret i escoltant sense voler la conversa.Alça el cap, i veu Orió. Li ve un record fugisser d´una nit dereis, quan veié el carro a punt de descàrrega. Somriu quan sent lode la Xina. Enfront seu, la vidriera il.luminada de casa seva, untros de llum ensotalat entre un bloc de pisos força alt i el pati dela veïna, una dona jovenassa que en aquell moment recull la robaestesa del terrat, a l´alçada del pati del veí que fuma. Ho fa mentre es va fent un caldo espès a la cuina, un caldo que es podriamenjar amb ganivet i forquilla. Amb dues agulles a la boca, la vistase li´n va al fil de lluna que crema a sobre seu, i enfila unaantiga cançó de nadal. L´extractor destil.la olors de pagès pelveïnat.Els gats, sense fer soroll, es desplaçen fins a les cames dela dona, fent-li moixaines. A dins, un home gran seu al vell sofàdel menjador, i mira a la tele una vella pel.lícula on dringencascavells. Dorm, amb el diari a la falda, acompanyant un petit méspetit que els marrecs dins un Moisès, els ulls clucs, acotxat ambpetits llençols nèts brodats de flors i estels, més grans que elsd´Orió.

Encara hi haun altre pati, a les fosques. És la casa abandonada, on algun dia,els dos marrecs, envalentonats, s´hi han deixat caure per una rampaque uneix el sostre de l´antic safareig a la paret del qual fumal´home tranquil amb el petit terrat del seu pati, parell al de ladona jovenassa. Allí hi neixen aventures, i els cors petits s´himouen amb peus de plom. Allí encara hi sona alguna rialla, i elssorolls, a vegades, fan molta por.Pels vidres mig trencats encaras´hi nota l´olor d´una vella fusteria; s´hi pot veure un anticbanc de treball, un ribot de fulla rovellada, uns quants claus llargsde cabota ample. En una de les cantonades del sostre, sota una petitalleixa, un sant Josep protegit per un vidre, enterenyinat i polsós.

L´hometranquil apaga el cigarret i camina cap a la seva llum particular. Ladona jovenassa es gira, amb el cubell a la mà ple de roba altre copseca i nèta.

-Bona olorla d´aquesta nit, Maria -

-L´olor del´àvia, que no s´apaga, Josep.-

Tots dossomriuen i retornen a les seves llars. La llum dins la nit s´apaga ise sent una porta obrir-se, entre les dues parets veïnes. Pel Generfarà un any que viuen junts.

Els dosmarrecs, de puntetes, han vist com s´apagava la llum. Al seu pati,només hi queda el rodol esquàlid d´una bombeta collada a la paret,al costat de la porta del darrera. La poden veure encara. Llavors,encenen la llanterna, i amb molt de compte, obren la finestra secretade la vella fusteria i s´hi enfilen. El baf de les sevesrespiracions s´enfila en la quietud dormida de les teranyines.Avancen amb cautela, seguint una estela de petites petjades fins unracó on hi ha una llarga escala de fusta, que no és tan llarga sialgú, més gran potser, se la mirés. Entre els dos la mouen i lasituen just per enfilar-se fins al Sant Josep.

-Les tens ?-

-Té -

S´enfila elmés alt, no gaire més alt però. Li costa una mica. L´altrel´il.lumina el camí. Un cop és a l´alçada de la figura protegidaper la porteta de vidre, obre aquesta. Amb cura, diposita unesfigures al seu costat , torna a tancar altre cop la porta i baixa.Es passa lamàniga per sota el nas mentre l´altre enfoca el pessebre.

-Ara japoden passar els reis-

-Perquè nohi eren la verge i el nen i la mula i el bou ? - diu tot seguit el seuamic, una mica més petit que ell.

Per totaresposta, es gira i li fa un somriure cap avall, de sàviaignorància. Llavors se sent el crit d´una mare, una mica llunyà.

-Ostres, lamare ! -

Amb pressess´enfilen a l´antic banc, travessen la finestra secreta, pugen larampa i passant, sigilosos, pel sostre de l´antic safareig, baixenfins al pati i entren, corrents, per la porta del darrera, apagant elllum d´una revolada.

Burxa lafosca els patis vells de la ciutat. A sobre seu, el fil de la lluna,les olors de pagès i Orió, transformant-se en un inmens carro queavança seguint velles estel.les dibuixades pel Nadal.

(Bon Nadal, per onsevol estiguis )

Barcelona per un dia ( i II )

2011-12-17T20:09:00.000+01:00

Colom encaraés dalt la seva llarga columna, assenyalant amb el dit alguna cosallunyana al fons de l´horitzó. Però si giro el cap, només hi veigel mar, i res més. Després d´un breu àpat, em trobo còmodamentassegut en un banc al moll del port, dormisquejant una mitja becaïnamentre el telefèric es mou diminutament enmig del cel, el solcastiga amb el seu reflex els ulls i un aire més obert però amb pocde salitre es passeja entre la poca gent que com jo, descansa sobrel´ampli entarimat de fusta sota el pont que uneix la petita illaportuària. Des d´aqui encaro bé la muntanya de Montjuic pelvessant del castell, i la seva gran senyera es veu fins i tot desd´aqui. Les grans banderes no m´han agradat mai. Les esquenes d´unaparella alemanya, jove, són davant meu. Estan asseguts al final del´entarimat, amb les cames penjant sobre l´aigua. Ella va peixantel dinar al seu fill, assegut sobre les cames d´ell. Rera, el cotxetbuit, prenent el sol. Al seu costat, en un banc, un home amb lescames estirades i els ulls tancats, també, al sol. El traginar de lamassa humana just damunt nostre pràcticament ni se sent. Pensar enilles, doncs, és recurrent. Illes dins illes. Colom no abaixa elcap. Ell, fix i obstinat, amb el braç allargat. Que cansat deu ser.

L´illa, méstard, és al barri gòtic.Hi entro pel Districte 4, el barri 10, carrer Colón. Ho diu en una placa que llegueixo encuriosit, sortintdel riu humà que són les Rambles. Caminar per la ciutat és comcaminar per les muntanyes : hi ha els grans camins i els corriols,menys transitats, més ferèstecs. A l´entrar a la Plaça Reial,retorno a Marsella, a Lisboa, a Roma, a La Valetta : decadènciabenestant, una mica bruta, de palmeres exuberants, façanes de tons pastel i sol als terrats. Personatges sempiterns : barbuts ajaçats ambgossos, un vell de cabells blancs sota barret blanc, pantalons dexandall blau marí, mitjons blau cel i sabates marrons italianes,perfectament enllustrades.El camió de la Coca-Cola i el barGlaciar, ressacós com sempre, de marbres blancs i caliu permanentinclús buit com és ara, on prendré un cafè sota la porxada.Stevie Ray Vaughan hi sona, entremig de miralls, ampolles ifotografies de músics en blanc i negre. Classicisme de cafè anticreciclat a nits de rock´n´roll, núvols de fum i llums blanques defaroles de quatre braços enfonsant-se en la nit, no pas la d´avui.Avui encara és aviat.

Tan aviatcom per passejar sense haver d´ esquivar ningú. Carrer Boqueria,carrer del Call, una “Sombrereria”, una antiga “Cereria”,llibreries de vell...en una d´elles hi resa penjada d´una vellacolumna : “ Avui pot ser un gran dia”, però pel posat delllibreter, diria que no. Tot just les persianes es van apujant enl´estretor dels carrers. Un d´ells puja fins Sant Jaume, que ésparada dins els camins principals. Faig cua per veure el pessebre,aquest any és d´estil romànic. Somric. Després em perdo altrecop, entre balconades i empedrats fins anar a parar a la Plaça deSant felip Neri. Només hi ha una persona. Sóc al bell mig delcentre de Barcelona, i no se sent res, algun ocell transitant daltdels arbres. Hi ha una font al centre mateix, quadrada, amb formad´illa. T´hi pots asseure al seu replà, i ho faig. Creuo elsbraços i respiro, sorprès.

Després,poc després, arriba més gent. Fotografien i miren, alguns amb guiaa la mà ; d´altres s´agafen de les mans i murmuren. Jo, marxo.Finalment, la catedral, la fira de Santa Llucia, la Porta de l´Àngeli amunt, cap a passeig de Gràcia a visitar alguna llibreria, on, vesper a on, hi sona Bob Dylan. Entrant i sortint la nit va caient, iamb ella, les llums encenent-se. A Plaça Catalunya passa encaraalguna dona fent bicing, amb posat de disfrutar del moment,sentint-se una mica més protagonista dins la ciutat, la melenaonejant, les galtes vermelles, i els ulls il.luminats per un breuinstant, mentre passa davant meu, dels liles estranys que decorenalguns arbres de Nadals incerts. Entre la multitud, com al finald´una pel.lícula de velles amistats retrobades, em disperso. Iacabo dins del tren, llegint algun poema triat a l´atzar, uns versosadequats, altre cop avui, ara, al pas d´un tren. Versos de futur inmediat, sobre la grava de l´estació fosca :

Ara, l´aireés fresc i buit,

i allà onabans hi havia el tren

hi tinc lespedres i les vies.

TeresaBosch, del recull “Sécs” (El taller de poesia, 2011).

Barcelona per un dia ( I )

2011-12-10T20:53:00.001+01:00

De primer,festiu en laborable. Sobre quarts de deu el tren; llavors el metro,tots dos mig buits. Surto a Plaça Espanya. Les dues torres de lafira, d´aires venecians, em saluden en un dia que es podriaqualificar simplement de radiant. Les fonts buides, els jardinsenvoltant les escalinates, els replans d´amplades versallesquessobre marbres blancs : el neoclassicisme pren forma damuntl´espartaneïtat dels pavellons firals mentre es va pujant endirecció al MNAC, enfilat al darrer pis del turó que enfronta allluny Collserola i el Tibidabo, just en la direcció nord d´on hevingut amb l´ànim de trencar la monotonia de les meves visions deBarcelona.

Al bell - i mai millor dit - davantla seva entrada, a l´antic Palau d´Exposicions, la vista d´unaBarcelona inèdita, neta, lluminosa, fa desaparèixer amb airesfrescos de talaia l´habitual reticiència a la gran ciutat . L´ordrepredominant dels blancs mig esgrogueïts per lletjors avuiinexistents manté en certa manera, dins aquest ull de peix del quil´observa, la idea del que Joseph Roth anomenava les seves ciutatsblanques. L´esperit de la lluminositat d´avui desperta en lesfaçanes de Barcelona l´antigor d´una mediterraneïtat que semblaaparèixer en comptades ocasions. La contemplació m´empeny cap a lavessant est dels patis, cap una altre balconada. Allí apareix el marper corroborar el pensament de sentir-me lleugerament afortunat : perprimer cop aquest any, més que veure´l, el puc sentir. Avui és tali com ha d´ésser, és a dir, plàcid, profund, blau i tímidamentespurnejant. I terra endins, engabiades, les torres de la SagradaFamília com arbres petrificats sorgits del més enllà de la capa dela terra. Després, una colla de turistes matiners m´envolta, i ambtot el temps del món, enfilo l´entrada al museu.

El preu del´entrada, en comparació al de l´abonament anual, fa recomanablecomprar aquest darrer. Empleno una fitxa, em fan un carnet i totseguit, una noia amable em regala una entrada. Indecís, trio visitaravui l´exposició permanent del romànic català, considerada unesde les més complertes que hi ha al món. El laberint de salesdiscorre entre xiuxiueigs de la poca gent que la visita, molts d´ellsamb una mena de telèfon-guia que semblen escoltar-se amb un interèsdecreixent al pas paulatí dels absis i naus creats a escala naturalper oferir a l´espectador el més alt grau de versemblança possibleamb la realitat rural de les petites capelles que van acollir un dia,sobre els segles X al XIII, aquestes pintures acuradamentrestaurades.

Hi ha ungrup escolar que em va perseguint. La guia em dóna pistes amb lesseves explicacions : simetria, motius que es van repetint, gransulls, figures de traços allargassats, mancança d´expressivitatcorporal, doctrina elemental per entendre el camí a la vidaeterna...L´excepció a tot art la representen els seus genis i lasala que guarda les pintures de Sant Climent de Taüll és la llumd´aquest romànic. Les escales baixen pel que seria l´entradanatural a l´esgléssia. Una mitja foscor predomina dins la nau desostres alts. Al fons, l´absis, bellament il.luminat. M´assec enuna llarga bancada lateral, tot reposant els peus cansats. Fa unsquants anys, vaig tenir l´oportunitat d´anar a l´esglésiaoriginal del Pallars, i observar la còpia que hi tenen allí posada,sobre la pedra original. L´evidència de la restauració,de la llum,de la manca d´agents externs, de la tranquil.litat d´observar dinsla fosca en una quasi bé solitud silenciosa, crea l´atmósfera perrecrear-se en tan perfecte pintura de colors vius, tan vius quedefinitivament t´hi endinses com ho faria la ment del pintordesconegut al moment de fer anar els dits i observar-ne el resultatcom si aquells pinzells acabessin de ser posats en remull mentre els colors nous s´assequessin a l´escalfor dels raigs del primer sol queles va veure.

Retorno,quan les passes apressades del grup escolar em torna a rodejar. Isurto, mentre la guia comença la seva explicació d´aquest Crist enla seva majestat, que m´observa enigmàtic i atent a la meva marxa.

El museutambé acull una mostra anomenada “ La maleta mexicana”. Estracta d´una mostra del negatius retrobats fa uns anys corresponentsa tres fotoreporters que vam viure la Guerra Civil de ben aprop :Chim, Tao i el més conegut, Capa. M´hi estic la resta del matí,descobrint l´obra menys coneguda de Chim i Gerda Tao, la periodistaque perdé la vida al front de Brunete, atropellada per un tancrepublicà. Precisament les fotos de Tao són les més dures : lesescenes de l´hospital de València després d´un bombardeig emretornen a les fotos més dures de guerres més actuals, com la deles Balcans. Peus nus, cossos de civils sense vida, amuntegats ensales regalimant sang...per contra, unes fotos d´ella mateixadormint, fetes per Capa. Fotos d´una noia de vint-i set anys, l´edatde tots ells, més o menys. Abans la vida era més curta. A laguerra, encara més. “Chim”, sobrenom de David Seymour, centramirades i escenes. Hi ha algunes mirades, poques, que aconsegueixentraspassar el marc de la foto, com el del jove voluntari amb fuselld´aire cansat dins un uniforme dues talles més gran, o el de ladona venent el que pot en un racó de ciutat. Capa no hi surt tant, opotser m´ho sembla a mi. L´exili, els camps de concentració delsud de França, la llarga marxa...l´exposició és, sobretot,humana, més que bèl.lica o política. El rerafons històric de lesimatges dels uniformes, dels cartells propagandístics, de lesrevistes on es van publicar aquestes fotografies, l´identitarillibertari, amb el pas dels anys ha quedat ofuscat pel pes dels mortsi la seva memòria.

Surto delmuseu i Barcelona segueix miraculosament igual de clara, potser unamica més i tot, potser més blanca. Hi ha un trovador, guitarra enmà, cantant Bob Dylan. Ja hi era de bon matí. Si abans cantava “The times are changing” ara ataca el “Don´t think twice, it´sallright”. Me l´escolto, té un deix de veu mig trencada de qui hatocat molt Dylan. Quan passo pel seu costat li tiro unes monedes alseu bagul. Em mira i ajup el cap un instant : esprimatxat i alt, ambgorra de Bowie de principis dels setanta, sembla fer el seuitinerari vital necessari per arribar a ser algú, com l´Stewartquan dormia sota les porxades de Sarrià. Bé, potser desprésd´aquest matí, tampoc cal pensar les coses dues vegades. Respiro, ideixo Dylan refredant-se al sol del Partenó mentre m´allunyodirecció al Port.

( matí,07/12 )

Esborrany per un curt molt curt en blanc i negre

2011-12-06T22:24:00.001+01:00

El sol fuigdel Sot a punta passada del migdia. El Nord més pur ha desvestit laroureda enmig de preguntes sota les bótes cobertes d´aquestesfulles seques acabades d´estrenar. Misteri : testimonis muts, pistes falses...preguntes assassines.

Qui, com,perquè. Silenci de ganivet mentre el temps s´encalla. Flashbacks de colors, actors caient sobre escenaris exclamant frases shakespearianes. Monòlegs de velles pel.lícules en blanc i negre. Inici, trama, desenllaç. Per a tot hi ha un final.

(Finalment... )

El solguaita per darrer cop l´escena. L´home s´abriga el cos, respira elfred, acull la solitud. Mira amunt, i troba una resposta. I al costatd´aquesta, una altre, i un altre, i un altre al seu costat. Elsroures segueixen dempeus i miren avall, comprensius, l´home. Amb unbreu salt, retorna al camí que passa a la vora.

( títols de crèdit )

Fredolics

2011-12-03T21:03:00.001+01:00

Everybody's Talkin' [*] by Crosby, Stills & Nash on Grooveshark

Parlar de latardor, aquest any,en què tot sembla enraderir-se – la calor, lapluja, el fred, el cobrament de la nòmina...-, s´ha fet difícil,sobretot si un no la sent a sobre. Durant dos mesos un l´ha buscat,ara en l´observació d´alguna fulla a punt de caure, ara ennuvolades plenes de pluja ; ara en un capvespre pirinenc a una certaalçada, ara plantant faves o pèsols ; ara anant-se a comprar unjersei de llana de coll alt, ara afegint una manta al llit deixant lafinestra una mica oberta. A vegades hom espera un moment clau, algunamena d´indicador íntim, com un gir de penell durant un cop de ventque et faci retrobar sensacions. Però aquest any ha estat enva...fins avui.

Avui heomplert el cistell de fredolics. El fet és que s´ha anat omplintsense presses, perquè el bolet, al Desembre, no deixa de ser cosaestranya, i la zona triada, molt capriciosa. La boira de bon matírefreda els sis- set graus al sortir del cotxe. El bosc és solitari,humit i tranquil. Jersei de llana sota camisa de fil vella, moltvella ; pantalons de travessa igualment vells i certament, una micabruts ; bótes, ben lligades. Cistell, navalla, mòbil encasquetat ala butxaca del darrera. L´aigua baixa pel rierol, se sent al´esquena a l´endinsar-se al bosc. Estranyament, el bosc resta mésobert de cara al cel gris del dia.Però és així, ésDesembre i els roures són ja preparats per l´hivern; el solllampageja en atzucacs d´aires immòbils. Si sapigués dir el nom del´ocell que emet el so més adequat al silenci dins la perfecta quietud del bosc segurament seria un nom amb ressonàncies de música de cambra. Elcap fa l´home i molts cops la música a l´ocell, sobretot si ets al bosc, al més profund del bosc. Estic, doncs, benacompanyat.

La tardorarriba amb retard, i necessito cinc hores de vagareig dins boscos peradonar-me´n. El jersei enganxa fulles, algun branquilló de pi mort,alguna esgarrinxada sobtada pel darrera, que em fa aturar, com sialgú m´agafés per l´esquena : faig una passa enrera idesenganxo el tros d´esbarzer que em lliga momentàniament a aquestmón sempre a punt per donar-me un cop de mà quan el necessito. Els pantalons reben pinzellades d´algun tronc humit de boix,de l´arbre de les cireretes d´arboç, que encara envermelleixen elterra i marquen els terrenys del rovelló, que no es deixa veure. Elrovelló, el més llest de tots, s´adona que el seu temps ha passat, i no fa acte de presència. És Desembre. Mentretant, alcistell s´hi aboquen les mostres d´un munt de fulles caigudes al´atzar, les olors del fredolic, la intensitat de la llanegaincipient, la frescor del pinetellet més xic...S´hi aboquen, sense presses, leshores passades. Fins que s´omple. I ple, sense voler- com avui-sento la tardor en la llum de la tarda entrant a la cuina, en l´olordel vell jersei penjat, en les bótes xopes sota el radiador, en lamigdiada de mitjons llanuts i capvespre inesperat, en la ment relaxada.

La ment és com un bosc encantat, els fredolics avui en són les seves llars. Laresta, és clar, ja pertany a la tardor.

Paradoxes

2011-11-27T21:04:00.001+01:00

"Tot pessimisme amaga un optimisme ocult. Tota renuncia a la vida, tota denegació de plaer, tota obscuritat, tota austeritat, tota desolació, té per finalitat autèntica aquella separació de quelcom que ha de conduir al seu perfecte gaudi.(...) Per estimar alguna cosa, no hi ha res com advertir que ho podem perdre.(...)Aquest món i totes les nostres facultats són molt més terribles i mes belles del que ens pensem fins que ens ho recorda un accident.(...) Si el lector vol adonar-se de l´esplèndida visió de totes les coses visibles, tanqui un ull ."

G.K. Chesterton , " Enormes minúcies "

Resto dins les ruïnes de la vella Espluga, observant atrinxerat la vista plàcida del bosc, el cel i el gran , sempitern drac adormit una mica més enllà, vora l´horitzó boirós. Amb dos ulls oberts al matí del Dissabte, n´hi ha un altre vivint dins meu que es desperta de tant en tant i obrint-se, afegeix l´adjectiu terrible a l´esplèndida visió de totes les coses.

I això em fa recordar com estimo.

Gavines

2011-11-21T22:34:00.001+01:00

Sorprès, ja no tant sorprès de veure-les altre cop, volant pels tombants tardorencs de la ciutat. Terra endins, esvalotades, és una bandada de gavines en un tros de cel, altre cop gris de núvols. Sense el mar, tantes de juntes, em fan pensar- mentre imagino la cridòria eixordidora dels seus becs dialogant amb els aires sense rumb -en aquella famosa pel.lícula, en la por latent del final : multituds a punt d´ aniquilar l´individu, a punt d´explotar; tant atrevides , ensordidores de silencis que s´agiganten a cada nou pas que es dóna. La similitud per fer-ne l´obligada comparació canvia de rumb i s´atura, absurda com la seva presència al cel de tardor sense horitzons blaus.

Sola, la gavina rassejant l´ona salada, volant com la del conte, buida d´avorriments de ires i de pors. Quina culpa en tenen de ser les presoneres dels meus mals auguris ? Penso en aquella, com l´abella sense el rusc o la formiga sense el formiguer ; com un mateix, quan veu el poble en la llunyanía o es rodeja d´arbres dins un bosc.

I es clar, el cel i en Neil Diamond musicant un dia plujós....

Llavors

2011-11-17T22:53:00.001+01:00

Llavors,adormit, plovia encara . Llavors la pluja era comptada i m´heentretingut amb cada gota que queia . Llavors el sol a punta de dia,si, el sol, sortint de la rentadora . Llavors l´horitzó planantdavant del mar amb núvols ribetejats d´or - el mar lluny, tant, que no el veia - . Llavors i durant, la guitarrad´un tal Garcia . Llavors el pont, el nord encapotat fins arran dela terra invisible. Llavors el blau de colònia brava de ponent.Llavors aparco. Llavors una sorpresa. Llavors el terra xop,i el so dels bassalets trencant-se. Llavorsla resta del dia, del qual no recordo res especialment remarcable,potser un afinament, lleuger, del mal de coll ; i el nas, hores d´ara,emulant la pluja.

Toc de Timó

2011-11-12T22:53:00.001+01:00

-Sr.Mestres, hi ha aquí el Sr. Timoteu Timó que el vol veure.-

Rerala veu encapsulada de la Fina sent el murmuri com llunyà de la d´enTimoteu recordant-li allò de que ell, de senyor res, que de Senyor jan´hi va haver un i mira com va acabar...la Fina riu.L´originalitatde l´acudit se li va acabar feia anys al bo d´en Timoteu, com lesanècdotes cada cop més envellides repetint-se visita rera visita.Tot i així, l´home no es feia gens avorrit, era d´aquella mena depersones poseïdores d´una gràcia innata per explicar històries,sabedor de quan calia fer-ho: en aquest sentit, esdevenia un arma mésen les seves relacions comercials; i el seu anecdotari, un arsenalacumulat al llarg de cinquanta anys d´experiències en fires, avions,sales d´espera, fàbriques, restaurants, maletes, oficines,despatxos com en el que es disposava a entrar. La familia n´era un altre,però només el feia servir amb els més allegats, els clients detota la vida. El Sr. Mestres pertanyia a aquesta darrera classe.Potser era el darrer d´aquests, i el cas és que les seves visiteseren cada cop més esporàdiques. Encara, però, mantenia el do del´oportunitat, ja que aquell matí el Pepe estava amoïnat per unaentrevista que havia de mantenir amb els turcs.

-Estàbé, Fina, faci´l passar. Ja sap què ha de fer, però esperi unamica aquest cop. Com ha vingut, avui ? Mmm, bé. Avisi d´aqui...-diumirant-se el rellotge- una hora, cap a dos quarts d´una-

-Moltbé, Sr. Mestres. Ara el faig passar -.

ElSr. Mestres s´ajusta el nus de la corbata, mentre s´aixeca de lacadira acoltxada. Ell és de les persones a les quals no els hi fares que la tractin de vosté o de senyor. Més aviat ho prefereix,sempre ha pensat que a la feina els amics sovintegen només deparaula i aquesta és emprada amb massa familiaritat; tanta, que esmalgasta de significat com ho fa la paraula veritat en boca d´unpolític, o justícia en boca d´un jutge, o pau en boca d´unpacifista. O relació qualitat-preu, pensa somrient mentre esdirigeix a la porta, en boca d´un turc. Des que van entrar al mercatarrasant la indústria local, aquestes tres paraules formaven el bucinsignia del seu vocabulari comercial.

Laporta s´obre i rera la Fina apareix en Timoteu, embotit dins untraje gris i camisablanca amb un estampat fi de flors. Està més prim, l´americana li cau pesant pel davant; el cinturó apreta els pantalons buitssobre els malucs; el somriure, estranyament, el manté igual. Elsulls el reconeixen, i sobre el mirall transparent de la retina s´hi veu la calidesa d´aquella amistat sense paraules, trascendinta les mans encaixades amb cordialitat, còmodes. El fa passar, ellseu a la cadira com ho ha fet tants cops, creuant una cama sobrel´altre. Encavalca les cames com un ballarí de claqué: la de daltqueda ballant sobre la frontisa del seu genoll, mesurant el temps.

-Ibé Timo, que t´expliques ? - diu el Sr. Mestres mentre asseu el seucos més aviat gras amb un petit esbufec. Inmediatament sap que s´haequivocat de pregunta, i rectifica, sense esperar resposta. Vadirectament al gra, sap que això és el que li convé ara.

-Elsturcs m´estan fent la punyeta, i ja no sé què fer, si enviar-los ala merda o esperar a veure què treuen els indis per la novatemporada. M´han enviat unes primeres mostres i són de primera.-Espera, que te les ensenyo...- Gira el cos a la dreta i la cadira el segueix, grinyolant. Comença a buscar dins uns calaixos.

EnTimoteu somriu, adonant-se que hi ha coses que per més que passi el temps, mai canvien. Després sembla recordar alguna cosa, i comença a parlar.

-Elsturcs...ens van fotre bé als nouranta, tot i que abans nosaltreshavíem fotut als anglesos, i prou que vam durar encara. T´heexplicat mai aquell cop que vaig estar sopant amb l´Omar, en Green iel Carretero, al Pitti de Florència ? Semblava un d´aquells acuditsde gent de varis països, només hi faltava aquell francès... com sedeia ?- pregunta sorrut- Cony de memòria – afegueix mentre es rasca la barbeta i lacama deixa de ballar un moment.

-Reginald,Reginald Sanuy. - diu la veu el Pepe sortint enmig d´un lleuger terrabastrall de calaixos obrint-se i tancant-se.-

-Ahsi, aquell fotut francès, tot i que tenia una dona que déu n´hido, quina cosa més fina, sembla mentida que es casés amb aquellpaio. La Duli-i ara riu – sempre n´estava una mica gelosa perquème la mirava de cua d´ull. Ara, que potser el pobre deu ser morthores d´ara. Bé, doncs, aquella nit, al Pitti, no et pots niimaginar...

Mentreel Timo torna a fer ballar la cama, el Sr. Mestres esbufega un altre cop quan finalment troba el que buscava. Es tracta d´ una sèrie de cartrons amb filsenganxats de varis colors. Retorna a la seva posició original,sens dubte més digne, mentre els hi allarga per sobre la taula.

-Mira.Mira...- Ell interromp el seu relat, ple de parades rumiadores.L´exercici mental el va desempallegant d´algunes lleganyesinvisibles, el Timoteu agafa els cartrons amb un dels seus braçosossuts i interminables alhora que prem el dit polze sobre el fil, palpant-ne la seva textura mentre se les mira de més aprop. Les mira, les toca, les estira.

-Deprimera, si. Però no deixen de ser mostres - diu finalment.

-Ja,com les dels turcs fa uns anys. I ara, cada cop anem a pitjor...no paren d´apujar preus -

-Si,però els indis tenen més mercat, i això ho saben els turcs. Encaratractes amb el vell Orhan ?-

-Ambel seu fill, però ell encara es deixa veure. Precisament d´aqui deuminuts tinc una videoconferència amb ells.

EnTimo somriu mentre li retorna les mostres com a qui li deixen unajoguina durant uns minuts.

-Relacióqualitat-preu. I no surten d´aqui – diu mentre sembla adonar-se deque alguna cosa no rutlla.

ElPepe se´l mira. Ara mateix no sap on és, i pensa que potser la sevaidea no ha sigut bona. Parlar una estona amb els Ramis, saludar-los,aprofitar l´avinentesa. Aprofitar-se, en el fons potser només se´nvol aprofitar, ara que el té aquí. Segur que ell, als seus temps,hauria tancat el tema a un bon preu. Ara, tal i com estan lescoses, qualsevol ajuda és bona. Aquest pensament el fa sentir culpable.

AlTimoteu Timó, venedor de fils retirat, de nouranta anys d´edat, liretorna la mirada mentre fa ballar la cama, i li diu :

-Escolta,la videoconferència aquesta, des d´on la fas ? -

-Home,des d´aqui l´ordinador. Veus aquesta càmara penjada ? - li diumentre li ensenya la web cam penjada de la pantalla -. Ell tiraendavant el cap i se la mira com qui veu una peixera buida, esperantque algú l´ompli i hi deixi anar uns quants peixets de colors.

-Vaja,quins invents avui dia.Però què deia ? Ah si, em penso que t´esticmolestant una mica però, però, em permetries saludar-los ?- afegeixtímidament.- Em faries...

-Res,Timo, no cal que diguis res. I es clar que si, mira de fet t´hovolia dir però no sabia que diríes-.

-Nomésserà una estona, ja sé que el primer són els negocis-.

-Iho seguirà sent, amb tú al meu costat. Quines coses de dir, Timo.Apa, aixeca´t que posarem bé les cadires.

Lavideoconferència dura ben bé una hora. En Timoteu parla i parla comabans, i els Ramis, pare i fill, riuen com fa temps que no ho feien.El Sr. Mestres, en un moment de la reunió, surt del despatx i li diua la Fina que torni a trucar a la Duli i li digui que avuil´acomanyarà ell a casa. La reunió acaba i en Timó ha fet honoral seu nom portant al seu terreny aquell parell d´otomans durs com les pedres de la Capedòcia. La resta ha estat més fàcil del que elSr. Mestres pensava.

ElTimo torna a seure fent ballar la cama, ara dins el cotxe que circulaamb tranquil.litat portant-lo de retorn a casa. Es mira el camal delpantaló gris que li cau sobre el mitjó - fet amb fil turc - i aquest, dins la sabatillad´estar per casa amb la que ha vingut a veure al Pepe. Ara qui parlaés ell, qui porta la conversa és ell, qui condueix, qui es mira lessabatilles del Timoteu i pensa en els aventatges de certes demènciessenils.

-GràciesPepe – diu mentre baixa del cotxe. La Duli ja l´està esperant alportal, amb cara de resignació. - No és que em faci vell, –afegeix picant- li l´ull - és que ja sóc vell-. I puja la vorera,i passa pel costat de la Duli, i li fa un petó a la galta.

Sortque sempre que se li escapa, acaba anant al mateix lloc.

Memòria d´avui

2011-11-06T19:10:00.000+01:00

Res no et serà pres : vindrà tan sols

l´instant d´obrir

dòcilment la mà

i alliberar

la memòria de l´aigua

perquè es retrobi aigua

d´alta mar.

Maria-Merçè Marçal

Nit de gossos

2011-11-05T01:49:00.000+01:00

L´aiguabateja tots els sorolls d´aquesta nit, la nit mulla tots els sorollsd´aquesta aigua. Els bassals de les voreres deixen empremptesmomentànies, mars roigs incapaços de ser traspassats. Només el socom d´onada i després la pluja, intermitent d´intensitat,amortitzant les escombretes noves de trinca mentre l´asfalt dilueixles llums brillants i les allargassa a la velocitat dels sentits,esmorteïts d´esma on els ulls fixen la mirada a l´oli pintatdesgastant-se de formes vives com cavernes filosòfiques; reflexesdragonians d´antigues fortaleses.

Bastiani viudins la cabina, i sembla morir a cada instant que passa, omplint l´espai d´antigues oportunitats perdudes.L´intermitent amb el seu so de rellotgeacampanat acompassa el moviment dels braços al gir de la ciutat,perduda enmig de tal miratge. El temps mesura les gotes damunt elsvidres, l´univers es desdobla a cada gota que baixa i s´atura aljoc vermell de cinc semàfors. Verd, estrany verd quan neixen tantesestrelles.

El paraiguaregalima obscuritat ; les puntes de les sabates, més humitat. S´encongeixen les ombresfosques de l´arbram, regalimen els teulats. Només falten els gossos,els gossos de ciutat. Sense ells la nit és massa amable, sense ellsno hi ha soledat .No hi ha collars als colls dels gossos de ciutat.Sense ells, ja no plou sobre mullat. Mai plou sobre mullat.

Fils

2011-10-30T18:40:00.002+01:00

Invisibles fils, teixits a contranatura, alcen fràgils marionetes. Fils com agulles, cercant corbatures. Equilibris al centre de falses vel.leïtats. La bellesa de la caça, pacientment teixida.

--------------------------------------

Contraforts a contracor, qui aguanta a qui ? Basteixen els fils, fràgils, ponts d´espinades cansades. Els travesses com la fletxa, dins l´aire. Caminaires, res més que caminaires, dins l´aire.

No tots els camins són per a tots els caminaires (*)

(*) Amb el permís de Goethe.

Obdulia

2011-10-29T23:47:00.000+02:00

Llegiresqueles al diari ha esdevingut un costum al llarg dels anys. No ésun costum necrofílic, com el de certa gent que sent una mena de plaerespecial en fer-ho, on el fet de sobreviure a la mort ja sembla untriomf sobre ella mateixa i els finats, uns pobres desgraciatsmereixedors d´una subtil pena enmascarada sota un somriure mofeta. Hi ha gent que inconscientment actua així. Elmeu interès, però, ve més aviat suscitat per la curiositat provinent dela pròpia universitalitat de la mort traspassada a l´esqueladiària : aquesta secció, dins la rigidesa del seu format auster, derigurós enquadrament negre, incorpora cada dia novetats que pernorma general són inèdites i úniques, a no ser que es tractid´aniversaris, la qual cosa, en alguns casos, no deixa de ser prouinstructiu i interessant.

La varietat, la novetat de la mort diària, pel contrari, té molta veure amb la vida, perquè de la mort no en sabem res - al cap i a la fi és llei devida, com quan sortim de l´úter de la mare, cosa de la qual ningú se´n recorda, com passa amb després de la mort -. I de la vida hi ha fetscuriosos, com noms curiosos : avui llegueixo els noms d´Obdulia iTimoteo. Al Timoteo, sota el seu nom hi resa : “ personafantàstica”. No sé que pensar davant aquest qualificatiu, peròel cert és que m´han vingut ganes d´haver-lo conegut a aquestsenyor, i sense ser ganes de ser massa irònic. L´esquela té lavirtut de la pietat vers el comportament humà més benentesa, qüasi bé beatificant, i no veigque sigui dolent. O sigui que em pregunto com deu ser una personafantàstica, llegint aquest nom de deixeble jueu. I penso quetristament molts cops solen ser gent morta.

Retornantal nom d´Obdulia, mai l´havia sentit... He sentit a dir també quehi ha escriptors que per donar nom als seus personatges es passegenpels cementiris o llegueixen les esqueles al diari, cercant un nom oun cognom ideat per un personatge concret. Hi ha esqueles, d´altrebanda, que podrien inspirar un relat o una novel.la, com avui m´hapassat a mi : A.R. , mort a la ciutat de G., a la Xina. Edat : lameva. Solter, sense fills, com jo. Què pensar ? Bé, pensar d´inici poc, perquè he tingut un ensurt ; després, pena. La mort d´algú de la tevageneració, del teu any segurament, malgrat no la coneixis, és méstrista que la de qualsevol en les mateixes condicions, sigui mésjove o més vell. Em ve el pensament de vides paral.leles que escreuen en un tros de diari abans d´hora; oportunitats perdudes;tristesa; el que deia, pena. Obdulia...qui es pot dir així avui en dia ? Potser era la darrera Obdulia. Obdulia, aquest nom ja em persegueix dins el cervell, com una cançó dels Antònia Font que vaig cantant de fa uns díes: "baixem damunt París... en un avió bimotor... els teus llavis són com dos hiverns "( i això amb accent menorquí ).

Aquestescoses són les que mouen la curiositat de què parlava abans. Iretornant als aniversaris, hi ha un aniversari que es repeteix doscops l´any, si no m´equivoco, en la secció de necrològiques.Unad´elles, el dia propi del decés, cada 14 de maig. Se li recorda enuna plana sencera del diari, acompanyada d´algun poema. Vaigarrencar, fa un any, aquest full, perquè hi havia un poema deWilliam Earnest Henley, que em sona com em sona Yeats, i és und´aquells poemes heroics, romàntics sens dubte, tràgic. Acaba ambdos versos diria que coneguts : “ Sóc l´amo del meu destí : sócel capità de la meva ànima “. Molt de Club de los Poetas Muertos,ho reconec, però vaig pensar que en podria escriure alguna cosa,sonava a epitafi. I avui, rellegint les esqueles i aprofitant que elscementiris aquests dies no són grisos ni foscos ni blancs ni negres,sinó plens de flors i rams cridaners, tant de vida, com de mort,aquí ho deixo, per avui. Que la nit és llarga.

I és que aquesta nit tornem al passat durant una hora.

Sortint de la fortalesa

2011-10-22T21:31:00.000+02:00

Com si fosel tinent Drogo retornant a la seva ciutat nadiua, de passeig pelvell barri rejovenit d´amable urbanitat, observa la vidainstal.lada als carrers de la seva infantesa, com ho fa sempre ques´hi passeja. Es fixa en el nou restaurant obert allí on hi haviaun bar de copes, en un home de la seva edat amb aire de neohippiearreglat - amb el seu gorret d´alpinista de ciutat i les sevesulleres de vidres rectangulars sobre un jersei de coll alt clar queli amaga la barbeta, passant amb aire de falsa distracció al mirarels seus ulls astuts i inquisitius -, en el corriol de vellsestablerts als bancs del si no fos, com si tot d´una haguessindecidit de fer-se vells ; en cares de pares i mares de nova fornada,passejant nens sorpresos – o no – pels brogits del riu humà a laPlaça del centre; en bosses de cases internacionals penjant delsbraços, aparadors, roba, sabates, telèfons mòvils amb forma decinta de caset de color verd, mantes blanques i ulleres de sol,pel.lícules, bisuteria sobre les aceres...cares grises iesprimatxades, castanyeres...

La ciutat,el barri, canvia a batzegades tènues i perceptibles, mentre hisegueix anant, i la successió de canvis la va fent més distant, comel pas dels anys. Però encara hi ha àncores de velles èpoques,refugis : avui ha estat l´olor de les flors al travessar les tres parades mal comptades de la Rambla . I rera la reliquia d´unaxemeneia molt alta dins una zona verda, la visió del caos d´unsquants terrats desnivellats plagat d´antenes, xemeneies de barretsmetàl.lics, de parasols d´uralita, de blancor ,de totxana, detemporalitat i també de illa perduda : hi havia una època en laqual els gats travessaven la ciutat per les seves cornises destapadesde llençols estesos i testos florits de geranis, dins nits quietes,d´estrelles comptades al vaivé d´un columpi que mai s´aturava.

Temps mort

2011-10-17T23:40:00.000+02:00

AQuerigut encara regna la frondositat, l´escletxa ; la seva comraderiatanca un cercle : baixa la temperatura i barrena el migdia delsceloberts secs que són els prats assedegats d´aigua nova. Però nocanten els ocells com quan els pulmons són plens de tibantor, aquell cant desampallegant minses gebrades.No, l´Octubre murmura als seus matins i alçalleugerament la veu mentre es despullen unes quantes fulles seques.S´insinua, verdeja com un perfum de dona entre les giragonses delseu camí, mirant de recordar aquell cos fresc com de got de cervesa maltesa.

Novetats ( II )

2011-10-14T00:20:00.001+02:00

Ija, de matinada...se´n va. Segueix allí dalt, al bell costat de laclau que obre portes, com les paraules alleugeridores, com elscementiris de les pors. Es retiren elles, amb veu greu, amb cors queacompanyen la son de boscos gelats, somniats, angelats, de barquesvarades i blancs llunyans, amb fogonassos de color minvant núvols .Altre cop, resseguint horitzons, fars, pluja...timons dolços enpells de verema, collites d´errors esvaïts : prossegueix el camírectilini cap a un fons color magenta les figures distants per puntscardinals . La rosa dels vents les agafa una estona de la mà mentreadorm el pensament.

Novetats

2011-10-10T21:27:00.000+02:00

S´imposal´ombra de la lluna sortint per l´est a la façana, a la portasense llums, a la reraguarda del vell xiprer, al cementiri de la poroblidant a tal efecte que vivim d´incomprensions, que el que diu laràdio sobre l´estiu i la primavera i els trinaranjus del teatrequotidiani és ben cert o potser no, que és mentida dolenta, que elqui és dolent – tòxic com ara jo - finalment se´l coneix peraquesta veritat i mai més s´enganya ni tant sols a si mateix ( hova dir Faulkner ). Decàleg de tristors, sal.laris de la por,ministres dictant sentència i a pesar de tot, un bon dia, radiant decalor i de bons propòsits, un bon dia, cada dia ho pot ser, algú t´ho repeteix fixament, dia rera dia, com un mal auguri. Un bon dia deia,promet si no s´ acaba perdent alguna cosa, però no, o guanyes operds, mai empates, l´empat és pels mediocres (o sigui, mentida ) :dos a dos i perds ( és veritat) ; en primera persona, no en segonani en tercera, no hi ha pronom que valgui, ets tú – tòxic com ets- i ningú més, l´ombra incompresible del blau de les primeresestrelles estrellant-se al fons de l´oceà que és el canzell decasa teva després d´un bon dia. Si, un bon dia, t´ho repeteixsense parar l´atgutzill de les teves serenors mentre gires la clau iveus Montrose a la llunyania, i l´arc de Sant Martí escapçat baixant d´un núvol com unaferradura esperant el sol després del diluvi mentre t´adones quel´arca ja s´ha enfonsat. Però el cel és allí, i l´atgutzill, elministre i el rei de les teves serenors et recorden només cosesbones i decideixes parar, finalment, d´escriure estupideses.

( En algun lloc de la memòria, el deu del deu de l´onze )

Partitures

2011-10-03T22:58:00.001+02:00

EnMac McClure parla de partitures. Americà de naixament, catalàd´adopció, el seu accent és lleuger, molt lleuger, d´unatonalitat baixa, qüasi bé un murmuri a vegades, amb pausesllargues, com si el cap se li anés cap algun altre lloc. Un bon tode veu per un Diumenge al vespre, en aquelles hores de la setmana enquè un pot llegir amb tranquil.litat i escoltar a la ràdio una micade música clàssica.

EnMac es pianista. Es dedica a recuperar obres perdudes de músicscatalans, obres generalment oblidades - algunes d´elles mai hanestat interpretades en públic, la majoria no han estat maienregistrades-, obres escrites sobre partitures de fa més de centanys : Montsalvatge, Comellas, Mompou, Cassadó... En Mac llegueixpartitures. Ressalta la importància de saber llegir una partituraen els músics abans de interpretar-la. Actualment els intèrpretssolen escoltar la música primer abans de llegir la partitura, perquètenen un accés ràpid a través de les noves tecnologies. D´aquestamanera tenen un primera idea del que tenen que tocar i això els hifacilita molt més la feina, però es clar, els hi fa perdrecapacitat per saber interpretar el propi sentiment de l´obra, oalmenys, el que ells podrien percebre llegint només la partituraoriginal.

L´entrevistacontinua, però jo em paro a imaginar-me com es pot sentir un músicdescobrint una melodia dins una partitura perduda, només“llegint-la”. La música deu sorgir dins el seu cap molt a poc apoc al principi ; les notes es deuen anar entrellaçant com si através d´un conjur s´anessin recuperant els diferents membres d´uncos ja sepultat en la pols . Com una fulla de paper estripada, elspapers llençats al vent i després, molt temps després- és a dir,avui en dia -, per un estrany prodigi, els trossos esmicolats tornenper ajuntar-se sobre una finestra que mira a la Barcelona o al París de principis de segle vint. La melodia retorna, amb totsels seus paratges identificables d´una època, potser d´undeterminat moment passat font d´inspiració de l´obra, d´unsentiment amagat dins les corxeres.

La música té un poderevocador innegable, molt més, en ocasions, que la pròpia paraula.La música, només ella, sense lletra. És sabut que la lletra, comla veu, és una ajuda per al músic alhora d´expressar sentiments, iés per això que de sempre ha predominat popularment sobre la peçaestrictament musical. La música per si sola, per tant, sembla querequereixi més esforç. Però en realitat no és així : la peçamusical, com el fet de llegir una partitura, té moltesinterpretacions, i cadascuna depen del moment i el lloc, del temps ide com se l´escolta. És lliure.

EnMac, un americà que té un segell discogràfic anomenat Klassic.catamb quatre enregistraments fets i cinc a punt d´editar-se. Pianistaa la recerca del nostre passat, arqueòleg a la seva manera, mag a lameva manera de veure la seva feina. És d´aquests oficis quem´agradaria haver fet, sense saber-ne res fins el dia d´ahir. Peròes clar, cadascú té la seva pròpia partitura, amb les seves notes,els seus arranjaments, la seva melodia...escoltant alguna d´aquestespeces recuperades, em preguntava si algú, d´aqui cent anys, esdedicarà a buscar blogs perduts per internet d´autors desconeguts,partitures de vides escrites directament al vent de l´universcibernaútic. Potser llavors papers estripats retornaran perajuntar-se, potser recuperarà algun bloc perdut, o el.liminat, oacabat un dia d´un mes i d´un any concret, sense saber perquè.

Elmés probable però, és que un dia la mateixa tecnologia tanqui lesportes d´aquest món tal i com el veiem ara, com el senyor windowsva tancar un bon dia l´antic sistema. Llavors les partitures s´hauran debuscar en vells ordinadors arrelats a vells sistemes – windows ?- Espreguntaran - I què és això ? -

FredericMompou veié un ocell dins una gàbia , cantant en solitud, un diaque visitava un amic seu, per aquella època que ningú recorda. Vaescriure unes notes dins un pentagrama, dins una partitura. Després,molt temps després – fa poc – algú la va descobrir. Tres minutsde melangia per cent anys d´història.

Miratge

2011-09-28T22:58:00.000+02:00

L´avantguardad´un ca sobre el pedregar. Després, aprop, ben aprop, el filmusical s´enfonsa dins el rec xop al parell d´ulls foranishabitant dolls d´aigua . Curiositat de laborable, estreny ma vistabreument la pell morena de Setembre. S´allunya al pas sigilósd´indi l´atzabeja al compàs cadenciós de dos moviments sota elsol fort del migdia. Vaga, enmig les pedres del camí, la lletra reral´ombra : on hi havia amor, ara hi resta brisa.

L´avantguarda d´un ca sobre el pedregar.

Rera seu, dos ulls foranis
habitant dolls d´aigua ;
la negror s´enfonsa
entre solcs xops d´ànsies.

El fil musical, hipnòtic,
trenca més d´un silenci.
L´acompanyen pestanyes
plegant-se fugisseres.

Res més que
curiositat de laborable.
Flueix la la goja i riu,
enmig de tal miratge:

Estreny ma vista breument
la pell morena de Setembre.

Només perdura un instant
sense atur, sense alegria ;
sense temps per dir
ni tant sols un bon dia.

S´allunya al pas sigilós d´indi
l´atzabeja amb pas cadenciós ;
són dos moviments d´altivesa
felina i alhora humana, mundana.

Vaga enmig les pedres del camí,
la lletra rera l´ombra :
on abans hi havia amor,
ara hi resta el pes del bri d´aire :

Estreny ma vista breument
la pell morena de Setembre.

Respon la brisa, queda,
fent mola del vent ;
alberg encara avui de pols,
de miratges,de sol dur.

El foc que crema

2011-09-25T23:44:00.001+02:00

Respiral´inici latent del dia. El primer, el darrer, el joc de la naturajugant a repetir-se, com diria Montaigne, si heu viscut un dia, hoheu viscut tot, perquè ( la natura ) ha jugat el seu joc, no coneixaltre astúcia que la de tornar a començar, la distribució ivariació de tots els actes de la seva comèdia s´acaba en un any.

Imalgrat tot, cada dia de cada any, cada matinada, cada tros de boira,cada llum rogenca, cada to de cel, cada fulla rajada en plata, comcada alenada, és filla única de cada un de nosaltres.

CitantPetrarca, també diu l´il.lustre assagista : “ No gaire foc téel qui pot dir com crema “. I és que encara no sé quan foccrema dins un sol de matinada.

Nit d´estiu

2011-09-18T23:40:00.003+02:00

La fumera de dues cigarretes s´enlaira en una mitja boira atrapada pels focus de llum. La gent, agrupada en petits clans, omple l´espai del pati amb la nocturnitat sobtada d´albirar la lluna entremig dels troncs impertorbables d´escorça gris dels avets ullant un tros del cel d´Osona. Entre la lluna i la bromera aturada uns segons , la negror enmarca el teló de fons de les converses apavaigades després de que el sopar hagi arribat als darrers plats ( degustacions, en diuen avui ) oferts amb la diligència dels cambrers afanyats a fer acabar les safates mig plenes del servei de catering llogat per l´ocasió. Aquests darrers moviments entre les taules improvitzades són percebuts dins l´entorn momentàniament aïllat de l´espectador llunàtic retornant a l´espai com qui el mira després de tant llarg viatge : el so uniforme i difós de les veus ja sense estridències, còmplices involuntàries de rialles serenes, mirades, creuament de cames i demés. Els rostres es podrien enmarcar un a un en aquesta breu frontera de felicitat comuna, i probablement, tots denotarien l´oblit d´aquests propis rostres al mirall dels darrers retocs abans de sortir.

Amb el darrer cop d´aire d´una nit d´estiu enmig d´una fumera recobrant el seu pes, la lletra d´una cançó em ve deletrejada per la cosina cantant-la sota el so de l´altaveu, apropant-se amb un got de vi blanc a la mà. Somriu i parla. Aquesta, esperaré a escoltar-la, penso jo mentre retorno el meu rostre al dels altres. Segurament però, i com em passa sovint, acabaré per escoltar-la amb una mica - potser massa - de retard. Però l´escoltaré.

( i tanmateix , com diria la cançó, he resolt molts problemes dient aquesta paraula ).

Acústica (2)

2011-09-16T21:51:00.000+02:00

( a tres veus )

- Els Divendres a la tarda ningú fa res, avui en dia -

- La crisis..., cada dia es como si fuera horario de verano-

- ¿ Horario de verano ? ¿ Adonde ?-

- Bien estamos en verano...y con esta calor...-

-Si, ara si, però la setmana que ve ja s´acaba l´estiu -

-¿ El qué ?-

-El verano, i ja ve la tardor -

-¿ La tardó ? ¿ Y quién es esa ? -

-El otoño, Pedro, el otoño...-

-Doncs si, la tardor, per fi. Amb aquesta es passen les millors nits de l´any, Pedro, t´ho dic jo. -

-Ah, pues si, la tardó es una buena señora pa acostarse, pero...-

(silenci )

-¿?-

-Que si, que uno se la pasa bien con ella, así fresquita, pero...¿y que hago yo con la otra ?-

( rialles )

-Tú sabràs, Pedrito, tú sabràs...-

A propòsit del dia d´avui

2011-09-11T21:21:00.000+02:00

A propòsit del dia d´avui, onze de Setembre, llegia ahir, a Juan Ramon Jiménez, poeta andalús. A propòsit de dos llocs, Catalunya i Nova York. A " Diario de un poeta " ( 1916 ) copsa el següent :

"...Está enjaulada la ciudad en las escaleras de incendio, como un mueble viajero que fuese facturado en gran velocidad de aquí al antro putlónico. A los tres días, la obsesión es un incendio total de la imaginación del que renaciera nuestra idea a cada paso, igual que el Ave fénix de la copla andaluza. El fuego es lo único que hace, por la ley, parar estas calles que andan. Su campaneo constante ahoga, ahoga, ahoga el cantar - esquilas y músicas - de la vida y de la muerte, como en un tercer estado que fuese el único y el decisivo. Fuego!. La primavera asalta las escaleras de hierro, sin pensar que la pisarán todos los días huyendo en cueros, y que los cristales rotos a hachazos herirán, cada noche, su carne tierna. (...) ".

La perspectiva d´aquest escrit del 1916 traspassat a pràcticament un segle després, dóna per reflexionar. Jo em quedo amb aquesta descripció de N.Y., com " esas calles que andan ". I en aquesta frase final, aïllada i tenebrosa. El temor al record i la venjança, com a fals remei. La venjança el trepitja cada dia i fuig nua, cap l´Orient Mitjà.

Ningú se sent segur, ni lliure, ni satisfet, ni feliç. Onze de Setembre.

El poeta, unes pàgines abans, escriu :

En la sortija - de hierro y coral rosa -

Como la brisa, eres

del que te huele ;

vivirás tantas veces

como la muerte

Encara li dóno voltes als dos darrers versos, que no acabo d´entendre. Qui viu tantes vegades com la mort ?

Bé, alguna cosa dins meu em diu, que la resposta podria ser un català o catalana que se´n senti ara o d´aqui mil anys ( esperem-ho ). De totes formes, Catalunya és, per a mi, dos versos qualsevols que parlin d´estima, de terra, de llengua. I de llibertat.

Acústica ( 1 )

2011-09-10T23:01:00.000+02:00

La conversa s´escoltasempre de manera intermitent, de nit, al carrer. Gent que passa quanja no passa ningú, algun cotxe potser, o una moto sorollosa, desoroll trencant el mig silenci nocturn que no trenquen sons amparatsen la foscor, fregaments, portes tancant-se, lladrucs llunyans, algunbatec d´ala, un gat enfilant-se a una reixa, un crit o una rialla,un plor de nen . Els sentits semblen agusar-se quan en realitat elque fan és adormir-se. L´oïda reb, inesperadament, fragments devides amb veus pròpies, quotidianes, intrascendents, humanes. Avegades només es tracta de sons rera d´elles, i més enrera encara, la nit,cobrint-les i descobrint-les. Sovint, incomprensibles. Cec alsrostres, només la veu amb molts matisos difícils d´explicar.

Heus aquí la primera :

( un home i una dona,per les veus, d´edat madura. La d´ell, greu i amb un deix irònic isatisfet ; la d´ella,en canvi, és de lleu insatisfacció ).

(...)

- Unes sabatesglamourosessss -

- Fred ? -

- No.Mmmm...estic de conya -

-Doncs jo tincfred. Als peus, als braços, al cos.-

(…)

Una ( segona ) línia d´ombra

2011-09-06T23:30:00.000+02:00

“ Vas endavant,reconeixent les fites dels teus predecessors, emocionat, divertit,acceptant tant la mala sort com la bona sort – la rosa i lesespines que diu la dita-, el pintoresc destí del món, que ofereixtantes possibilitats als qui en són dignes, o potser als qui tenensort. Si, vas endavant. I el temps també va endavant...fins que,davant teu, albires una línea d´ombra que t´avisa que tambécaldrà deixar enrere la regió de la primera joventut”.

Joseph Conrad , de “ Lalínia d´ombra “ ( 1915 ) - Ed. Proa , Clàssics moderns.

Si , els llibres tenenaquestes coses, a vegades hi tornes fent un cop d´ull d´una foto auna lleixa . Vet-la aquí, la segona línia d´ombra. De la primera jano me´n recordo massa, però passa com quan rellegeixes un llibremolts anys després d´haver-ho fet : a mesura que vas girant elsfulls, els paisatges imaginaris tornen tal i com els havies pintatper primer cop, i els personatges cobren vida com si no haguéspassat ni un segon del seu temps. És agradable fer-ne la prova detant en tant, és sorprenent.

A la meva línia d´ombra( la segona ) hi ha aparegut una petita llum. De primer, em pensavaque era una taca a la pantalla, de petita que era. Però no,mirant-me altres fotografies també hi surt. Del lloc d´on prové,no ho puc assegurar, però em penso que no l´ habita ningú. Hepensat que potser era algun estel caigut en una nit d´estiu, peròseria un cop de sort impropi d´algú com jo. Deuria ser un caminant,però encara feia prou sol per anar engegant llums, si no fos que fosun espeleòleg, ves a saber. Prefereixo veure-la com un senyalintrigant...en la meva segona línia d´ombra.

( La llum hi és. L´ombra, també )

Capvespres

2011-08-31T23:37:00.001+02:00

Malgrat la xafogor segueix fent el seu rumb, les orenetes l´han emprès deixant buits els seus nius. No deu ser per un tema de temperatura, més aviat, penso, deu ser per mirar de tenir un vol apacible al sud . Potser, pensant- ho bé, deu ser que les cries ja han finalitzat el seu aprenentatge paralel.lament al desenvolupament del seu aerodinamisme corpori : els cossos petits han agafat velocitats de vertígen i sense voler-ho, com aquell ànec convertit en cigne, s´hauran trobat que aquest minúscul racó de món se´ls ha fet massa petit, que el volar per iguals dreturers és, finalment, un pèl avorrit. Serà el cel, segurament : l´han vist vast i inabastable.

Els capvespres, naturalment, han perdut interès sense veure venir un vol rasant arran de camí, una fletxa negre de front clar; l´imperceptible i lleuger inclinar d´ales, l´ estrabada de vent a les orelles; la ulterior i plàcida penitència, girant la vista cap a elles, per no saber volar. Encara, més aviat del que em pensava, ara me n´adono : el mateix capvespre s´esmuny sense remei, com qui tanca una frontera entre dues terres. El sol defuig el seu propi vertígen i cada cop més, decau rera els turons seguint les pautes dels ulls que ja se´l miren. Minuts, segons...adéus.

Problemes d´un aprenent de pagès

2011-08-27T22:06:00.002+02:00

Ahir va fer una tormenta i acte seguit, el vent va bufar com feia díes que no bufava, i els núvols volaven, literalment, pel cel. Cap al tard vaig baixar a l´hort, i em vaig trobar amb les tomaqueres caigudes amb tot l´encanyissat. Les tomaqueres, cuidades durant dos mesos, netejades, regades, lligades amb tot el goig que fan...pel terra. L´espai obert, el pes i la inexperiència arrogant del qui es creu pagès de tota la vida perquè la cosa anava vent en popa i cada dia sopava verd, les causes. Es feia fosc, vaig aixecar-les totes altre cop, les vaig reforçar, però la terra tova i l´aire que no parava – Eol em feia la punyeta – i les feia tornar a caure, i cada cop s´enredaven més i tot es feia més difícil. Em sentia impotent.Així va passar una hora, i dues, jo agafant l´encanyissat impotent – ja ho he dit, això abans - mentre una posta de sol, espaterrant de núvols vermells, feia morir el dia. Fosc, cansat, vaig decidir separar-les i lligar-les en grups de quatre tant bé com vaig poder. Just al acabar la feina, quan no sabia valorar la magnitud de la tragèdia perquè ja era negre nit, just llavors, el vent va parar, en sèc. La mare del Tano... només que les hagués aguantat i no hagués començat a deslligar i entortolligar-ho tot. Vaig anar- me´n cansat, els dits ennegrits de terra i una olor de tomàquet que encara no m´ha marxat avui.

Dissabte, 8.00 del matí. El dia es lleva radiant, fresc, molt fresc. Pau i serenor, sembla el primer dia de la història. No hi ha trànsit, la gent dorm, el sol inicia una nova roda aliè als meus problemes hortícoles. De fet, sóc aliè a aquests problemes també. Penso que podria escriure alguna cosa sobre aquests primers instants d´un matí de finals d´estiu, mentre el sol descriu llums i ombres sobre els turons i mig poble dorm la mona de la primera nit de Festa Major. A l´hort no hi toca el sol fins al migdia. Quan arribo m´adono de com exagero les coses, a vegades, fins al punt de dormir inquiet pel destí de quatre tomaqueres ( de merda ). Hi ha feina a fer, ja he rumiat com les posaré: en grups de quatre, i amb una canya al mig. És sorprenent, però queden ben fortes, així. De totes formes, amb tant de moviment, s´han trencat algunes branques, i alguns tomàquets, verds encara, han anat al terra. Tallo, deslligo, refaig els tutors, les pujo amunt. Semblen pantalons de pijama amb la veta fluixa.

Finalment acabo. Respiro alleugerit, són les deu. Com que encara és aviat, aprofito per treure les canyes de les mongeteres, que el pulgó s´ha cruspit pacientment. El remei va arribar, però massa tard. Un cop nèt, cavo la terra, esponjosa, i l´olor entra pels narius mentre un airet fresquet omple la quietud de l´hora. Miro les tomaqueres, les fulles movent-se...l´estructura sembla aguantar bé. Cavo, miro els enciams, les pebroteres, tot tira bé, de primera. Al veí de més amunt em va explicar que a ell les formigues – un tipus de formiga que quan m´ho explicava semblava que em parlés d´algun alien malparit que s´alimentava d´arrels d´enciams – havien acabat amb la seva collita. Espero que no tinguin massa afany d´aventura i vinguin a instal.lar-se a casa meva. Fins ara, amb les meves formigues hi tinc firmat un tractat de pau : jo les deixo fer el seu niu, a un costat de l´hort, amb dret de pas per la terra de les tomaqueres, i elles no em toquen la collita. De moment fan cas. Avui tenen la porta tancada, deuen tenir goteres.

Decideixo, després, anar a buscar pedres de la riera, per tancar la zona dels enciams i els pebrots. De petits, anavem a buscar-ne pel pati, pedres fogueres recordo que eren. La llera ja està sèca, aquí els rius duren hores. És curiosa la fantasia d´un riu el dia després d´uns quants dies de pluja intensa. Se sent, rera casa, com baixa, i el soroll t´acompanya d´una certa irrealitat inequivocament al.liena al món que habites. És com quan neva. La llera m´atrau, feia temps que no hi baixava.La vegetació s´hi ha fet abundant, al costat del que és el cabal. Dos pollancres joves sobresurten de les ginesteres i els esbarzers. Em sorpren, de seguida de ser- hi, de veure una tomaquera, crescuda ben a la vora d´on passa l´aigua quan plou. Una branca és plena de tomaquets petits, de la varietat cherry, una varietat que he plantat a l´hort, just uns metres més amunt. Miro cap amunt, més enllà n´hi ha una altre, i un altre. A l´altre costat, una altre, també amb tomàquets, però aquests de branca. Tots verds, encara. Ningú els ha descobert. Camino una estona i no en trobo més. Estan just davant del tros meu.

De petit, a la riera, quan els horts no eren vallats i la xena baixava al descobert, hi havia tomaqueres per tot al llarg del rajolí verd i d´olors incertes que baixava pel mig d´aquella. És un record viu que mantinc, com el de les pedres fogueres, com anar sobre el capó del cotxe quan tornavem a casa. Veus ? Si haguessis perdut les tomaqueres la feina no hauria estat en va, que penso. Sense voler, he repoblat el paisatge de la meva infància, i això m´ha fet feliç, en un dia clar i fresc de tombants d´Agost. Ara bé, ser aprenent de pagès és una font de maldecaps, però té algunes virtuts : enforteix el cos i t´arma d´una paciència...infinita.

Poètica d´una breu reforma

2011-08-21T20:04:00.001+02:00

La pintura ha acabat cedint en bona part de la superfície de la porta, mentre que on encara aguanta, aquella s´ha doblegat formant arrugues d´edat indefinida. Més amunt, una llarga escletxa entre el bastiment i la paret mostra en alguns llocs la totxana ; en d´altres, l´arrebossat forma petits blocs d´equilibri dubtós, esperant el seu torn per anar caient. A sobre i als costats, la paret, enfosquida de taques d´humitat, apedaçada de crostes inflades, nafrades ja on s´asseca la seva sang grisa.

Amb un arrebossat senzill de fer, tapo les ferides més greus. Cal, això si, trobar la mida bona de ciment, sorra i aigua. Hi ha un plaer especial al fer aquesta operació : mentre vas enfonsant la paleta i remous la barreja al cabàs negre t´entra una satisfacció semblant a la del cuiner quan ha lligat una bona salsa, o a la del pastisser a l´ encertar el punt just de cremositat d´una nata montada. L´experiència, com en molts altres camps, esdevé una virtut, i per tant no és fins la segona tongada que no em surt au point. Tapar forats, esquerdes, allisar juntes, sentir el soroll esquerp de la pala sobre la paret sèca...el record d´un paleta tancant un nínxol amb el soroll més silenciós del món. Aquest pensament, dins la quietud de la tarda, sense ser concret ni especialment trist, és recurrent . Aillar aquest soroll em retorna al cementiri.

Després, cal rascar-ho tot. Mentre es rasca, la pintura salta fent el seu primer i darrer vol. Més que volar, planeja, aterrant per totes bandes. Els braços, els cabells, la cara...el propi cos va glassejant-se mica en mica de les fines partícules plàstiques assecades, de la pols de l´arrebossat alliberat. Quedes, al mig de l´estiu, com un petit ninot de neu a punt de fondre´s mentre veus com la paret i la porta, ja nètes, deixen al descobert la visió crua dels anys passats. Aquest moment representa un punt d´inflexió sobre el qual s´assenta una nova visió, un passar pàgina just al moment de destapar el pot de pintura. Com si d´una malaltia es tractés, la pitjor crisi ha estat superada, i l´olor de netedat comença a guanyar al de la pols caiguda.

A partir d´aqui, els sorolls, les olors, canvien. Especialment agradable és el del rodet lliscant per la superfície llisa de la fusta, no només per la esponjositat del mateix, ni per l´impregnació resultant, quasi bé tendre, de la pintura ; també hi té a veure el color escollit per l´ocasió, que no deixa de ser, d´altre banda, el mateix i antic blau celeste empobrit i trist que un dia llunyà va veure somriure l´antiga porta del garatge. I és que la porta sembla tornar a somriure. Tant és així que aquest pensament porta a dibuixar-lo àmpliament, sabent que més tard, aquest romandrà invisible sota el mateix color suau de la darrera capa. Llicències d´artista en un moment d´inspiració al moment d´agafar la brotxa per tapar les juntes allí on no arriba el rodet, emplenar bé els trossos més malmesos i afinar la linea de canvi de colors allí on el blau celeste canvia al blanc trencat i cremós de la paret.

La darrera pinzellada és feta. La brotxa s´endinsa cansada dins el pot buit de pintura, que regalima una estranya felicitat de deure acomplert. Mentre em miro la meva petita obra mestre, penso en Miquelangelo : sense ser pretenciós, i rebaixant l´escala d´u a un mil.lió aproximadament, tinc la vaga sensació de com es devia sentir a l´acabar la Capella Sixtina, o alguna estàtua, com la de Moisès. Diuen que ell, un cop va acabar-la, enfadat, llençà els estris a l´estàtua, mentre cridava : Parla ! . I és que tan sols li feia falta parlar, a aquell tros de marbre moldejat.

Jo, modèstia apart, només n´espero un somriure. Invisible, sé que resta dins ella, malgrat estigui a punt de caure.

Illes

2011-08-14T00:50:00.006+02:00

El mar fet muntanya. Estanys com petites illes, rossegons d´aigua deixats un rera l´altre per indicar el camí al món aeri del darrer pigall, aquesta runa coronant l´edifici del darrer pas del caminant. Dalt s´obre el cel a tres-cents seixanta graus, tant blau de pur que és ; a baix, s´encabeix en illes cedides al pas del gel per on transita la vida, agraïda i benigne com el d´un glop d´aigua vessada gola avall.

Dalt de tot, la illa capgira el pensament : el mar es sol.lidifica, la terra es fa líquida. Qui parla d´ambició ? Si no fos per un dia, si en fossin més - molts més -, la cronologia dels records s´amuntegaria en un desert de roques estellades en dures arestes, en un cementiri de runes perdudes. I la imatge d´estrelles dins l´aigua niuaria en pous sense fons, pendents d´enlairar-se al somni d´una illa blava i tranquil.la. Per això el mar és ple d´illes, unes de més grans, i d´altres de més petites . Unes, d´avistades sensacions; d´altres, de solitàries percepcions.

Capgirar el pensament, intensificar el record, somiar despert. Aferrar-se a una roca, mirar el món. I seguir caminant, seguint la veu que et crida, més endavant : " No paris, no paris ". Ens en riurem, és clar, de la manera de veure les coses. L´essència del mateix dia romandrà intacta, perfumant l´Agost passat dels nostres díes.

Per fer estiu

2011-08-08T00:16:00.000+02:00

I que Santa Llúcia em conservi la vista...

( segueix )

2011-08-07T00:53:00.003+02:00

( 1ª persona )

Més tard el vell ja no hi era.En aquest punt mort el record es torna a esborrar.Només sé que de cop i volta em trobava dins una casa, en una cambra espaiosa, il.luminada pel sol que entrava per un ampli finestrall que servia de talaia a la profunditat d´aquella planície sens fi. Assegut en un ampli i còmode balancí contemplava el camp obert, verd, molt verd. Rera, el granit del que semblava – a mi m´ho va semblar, finalment, des d´aquella nova perspectiva – un inmens rellotge de sol, tot i que desprovist del gnòmon que sens dubte hauria d´estar ubicat dins el forat observat anteriorment, a partir del qual l´Imaziguen havia anat netejant de les males herbes nascudes entre les juntes dels grans blocs de pedra. Rera la pedra, el verd es perdia fins confodre´s amb el blau del cel.

Badava. Pensava en una formiga – si, un altre record perdut – arrastrant un cos mort d´una vespa, sobre un jardí empedrat, un dia de sol i vent.El vent com el que entrava en aquell moment per les finestres mig obertes, un vent de principis de Juny al migdia. Així ho suposava, havia de ser d´un mes de Juny, perquè el vent en aquesta època de l´any és el millor de tots, o ho hauria de ser, sobretot si és al migdia. Si, Juny, sens dubte, vora mitjans d´any, "nel mezzo del cammin di nostra vita" (*).La famosa frase em tornà a la memòria, en forma d´un altre record escolat del qual no en vaig fer cabal, de fet no valia la pena pensar-hi perquè no hi tenia res a fer amb aquella mena de coses. Pensava simplement en aquell vent mentre em balancejava sobre el mimbre i les mans guarnien sense cap mena d´ ànim els extrems rodons de fusta negre. Vaig deixar caure els ulls de cansament, amb una sensació estranya d´alegria guaridora. Llavors tornà la formiga agafant la vespa de cos més gran que el seu, la vespa que el ventet de tant en tant jugava a treure- li de les seves potes insuficientment grosses per agafar tant preuat botí . Quan això passava, la formiga insistía, sempre insistía. Tornava on era, o girava buscant-la, la perseguia fins que s´aturava, la tornava a agafar com podia i seguia el seu camí entremig de les pedres. Ell se la mirava sense intervenir, observava la seva tossuderia : o no era tossuderia ? Potser no podia fer res més que allò, arrossegar i arrossegar el pes del seu institnt per sobreviure. El pes lleuger, dissecat, de la mort. Recordava en què m´havia fet pensar, aquella formiga, en el fet d´estar-la mirant com si jo fos Déu. Vaig tornar a obrir els ulls.

Ella era enfront meu, observant-me.

(*) Dante Aligheri. Primer vers de "La Divina Comèdia" :

Al bell mig del camí de nostra vida
vaig retrobar-me en una selva obscura,
del dreturer vial la passa eixida.

( Nel mezzo del cammin di nostra vita / mi retrovai per una selva obscura / chè la diritta via era smarrita - de l´original, trad. de J.M de Sagarra, Quaderns Crema, 2000 - )

Impressions

2011-07-30T21:12:00.002+02:00

La cafeteria és buida. De lluny, l´unic moviment perceptible és el de les aspes de la màquina fent granitzats, removent pedretes brillants dins una massa uniforme, helicoidalment, rera el vidre transparent, rera el vidre de l´aparador, rera el vidre del cotxe. La resta és inamovible: la plaça amb els sortidors d´aigua apagats, els restaurants, les terrasses, l´entrada als cinemes. Tot és tancat a aquesta hora del matí. Només un home apareix en escena, i deixa anar un eructe de gripau neolític que ressona dins el parking buit, com si res, sense aturar el seu passeig matinal.

Aquest petit incident m´ha fet recordar el Siscu, un home gran de la meva infantesa a l´estiu del poble, un pobre sonat que udolava pels carrers del poble, amb un mocador brut a la mà, vestit amb parracs i que entrava als patis de les cases buides a fer les seves necessitats. Els nanos sempre li feiem la mateixa pregunta : “ Siscu, que plourà avui ?”. Ell es mirava el cel i feia que si o que no amb el cap, i llavors somreia, i t´ensenyava les dues dents que li quedaven a la boca, mentre seguia el seu camí cap algun lloc desconegut del seu cervell atrotinat. Un bon dia va desaparèixer del mapa, com fa tanta gent. Només al cap dels anys penso si potser no vaig ser jo el qui va desaparèixer de la seva vida, juntament amb el poble sencer.

A la tarda ha fet un bon xàfec - els homes del temps ja ho deien -, i ha sortit el sol tot seguit. He fet com els cargols, i he sortit a passejar pels carrers. M´he topat amb el Jordi de la bicicleta – que ja no té bicicleta -, un altre home al que li falta algun bull. Té un veu forta d´actor de teatre, i hi ha dies que et coneix, i hi ha dies que no. Avui no m´ha conegut.

L´aire era fresc, però de seguida, amb el sol, la xafogor ha tornat. El Pol Nord era cobert encara per un barret de boira de color blanc, però s´ha acabat dissipant, com un mes a punt d´acabar. M´he arribat a l´hort, i he lligat alguna tomaquera. Les gotes llustraven la pell verda del seus fruits, i l´olor d´elles s´ha aferrat a les mans i perdura encara. Les mans són més aspres. Mentrestant un bon mosquit ha xuclat sang del meu llavi, per la part de dins, i ara noto la lleu inflor entre els incisius.

Escrivint això, m´he adonat que m´he deixat les ulleres a la feina. Dilluns hi hauré de tornar, tot i que no pensava fer-ho.

5:36

2011-07-23T19:55:00.004+02:00

Cinc i trenta-sis :

travessa una merla

sense fer soroll.

(variació)

Cinc i trenta-sis :
una merla s´escapa
a l´obrir els ulls

Obra nova

2011-07-20T23:51:00.000+02:00

No descansa,no, el cel a l´estiu. Segueix construint, dia rera dia, les seves escultures, els seus edificis i camins, ostentant imaginació a cada nova bastida del Babel on les fronteres es destrueixen a cada segon que passa.Només un instant de quietud reté l´efímer, i pel desplaçament o la situació, per l´estat d´ànim o per la simple llum del moment de qui ho observa, només fixant els ulls onsevulla que hi vagin a parar, més enllà del traç de la terra, esdevé una obra feta a mida, personal i intransferible.

Aqui a baix, els vells ja no tenen obres per xafardejar on abans feien d´improvitzats arquitectes en les llargues hores dels matins, i es queixen mentre seuen als bancs assolleiats mirant al cel amb ulls vidriosos. Les grues s´oxiden, i l´atur a la gran boca del túnel a mig fer és la viva imatge de l´abandonament, amb els ferros sobresortint del formigó i a dins, la foscor. La gola del llop.

L´estranyesa mundana contrasta amb l´estranyesa de somni d´un cel blau quallat de núvols blancs. La realitat del fang i el formigó, contra la irrealitat - sense que el mot real tingui ja cap significat real - de la pròpia paraula de tres lletres, al.liena al món, llunyana, molt llunyana, de la calitja dels sorolls de cada dia.

Res a fer

2011-07-15T23:05:00.001+02:00

Per la tarda va decidir fer-se escàpol, deixar-se de banda, o, si ho preferiu, utilitzar aquest verb que uns i altres estimem i odiem a parts iguals : oblidar-se. No era tasca fàcil. La ment rebutjà la idea en un primer impuls provocat pel propi record de la seva decisió sobtada. Aquest substantiu, entaforat en cada porus de vida que hi ha sobre la terra, constituía un contrapes infranquejable a tota lògica provinent de la memòria de l´oblit on s´havia entestat a romandre des de feia uns instants. Així doncs, la lògica de les coses l´acabà portant al breu resum de la seva existència : “No hi ha res a fer”.

Fou fàcil, llavors. La simple afirmació doblegà l´invasor. El seu jo, amb tot el pes feixuc dels anys dins seu, caigué a terra, sucumbí miserablement sense ell saber-ne res.Sols constatà un inmediat alleugeriment físic, un relaxament de tots els seus membres, un “no hi ha res a fer” que l´impedia pensar en cap problema que fins aleshores l´havia amoïnat. D´això, savis psicòlegs en diuen acceptació del propi ésser.D´altres, filòsofs de carrer , en diuen enviar-ho tot a prendre pel sac . Però ell no en sabia res, en aquell moment s´havia oblidat de si mateix . Els ulls se li tancaren i dormí profundament per primer cop en molts dies.

Només de llevar-se, notà els efectes del descans. Inicià un nou dia : els veïns li somreien; la fornera li picà l´ullet mentre li donava la barra més bonica ; a la feina tancà dos tractes que li van valer una felicitació del seu cap, que el convidà a dinar ; per la tarda xiulava tornant cap a casa ; el bitllet de la Once tenia premi ; a la ràdio escoltà la seva cançó preferida i la truita de patates li sortí rodona. Per acabar el dia, sortí una lluna just davant de la finestra mentre llegia els següents versos :

I mentre sec al balancí, d´esquena al dia,

penso que és hora, tal vegada,

de canviar els costums i que he d´emprendre

reformes radicals.

Tancà el llibre, i pensà que no, que ja no era hora de fer res més. Tenia mal de cap i ja no pensà més. S´adormí mirant la tele.

Blanc

2011-07-10T23:11:00.005+02:00

El sol es balanceja sobre l´aigua, guspirejant sobre els ulls. De sota els genolls, l´aigua parteix les cames, i com una lent, les engrandeix, fent- les més blanques. Un joc d´avantbraços, i el cos llisca aigua endins. Els peus fan la molla amb la paret de la piscina : l´embranzida fugaç del dofí. L´aire reclama aire. Dos ocells respiren amunt, en un vol après de la vora xopa a la barana de fusta de la rocalla, més amunt. Eixugar-se , la dona argentina, morena, ja bronzejada, canviant de postura.Vos, te fijaste ? Tot, fugaç.

Fugaç al vespre, mirant la blancor d´aquella papallona enganxada a l´adjectiu definitori, defnitiu ara; abans, tres quarts de quatre de la tarda, encara sense dinar. Com de fugaç? Com les olors de l´espígol quan hi passes la mà, o la pau del sol caient a plom al carrer desert, el so de les fulles dels plataners, una capbussada infantil…com el perfil blanc de la papallona, on no s´hi veu res. Semblant al que seria un negatiu, però en positiu, fet a la llum del dia.

I quants cops es pot capturar l´oblit de la felicitat - així, en minúscules - en una ombra blanca ?

Ballar

2011-07-05T22:34:00.004+02:00

Ahir, al tard, vaig tornar a ballar, mentre llegia (sic) Montaigne parlant-me de com per mitjans diversos s´arriba al mateix fi. Montaigne va aparèixer pel matí, de rebaixes, com van aparèixer Böll i Modiano, a preus irrisoris. Els Jayhawks també, a un preu més irrisori encara, com en Lou Reed cantant a Nova York o en Van Morrison ballant amb la lluna. He de confessar que em produeix tristesa haver de pagar sis euros per un cd del Van Morrison, o un doble dels Allmans - potser es van equivocar, així ho espero -, però el cas és que de les rebaixes sempre en trec bones incorporacions a la modestia de la meva biblioteca i discoteca particulars. Llavors, a casa, sempre me´n recordo que tindria que haver-me comprat unes sabates, però avui en dia, em consolo, les sabates són molt estranyes, i segur que haguera donat voltes i voltes sense acabar de decidir-me.

Bé, el cas és que vaig ballar. Assegut, amb les cames sobre el marc de la finestra, aquesta oberta, l´aire fresc del tard entre les cames, després d´un xàfec d´estiu, llegint, la música...en fi, buscar-ne la raó seria difícil, potser només va ser la melodia, el ritme passant de les orelles fins als peus. Després vaig fer el tòtila durant uns minuts, mentre Montaigne em mirava lacònic des de la portada del llibre.

I ja està. Em vaig sentir molt bé. Al veure el títol de la cançó... que puc dir, es diu "Bad Time", i parla d´enamoramentes i flors i violes...

Matí

2011-07-03T19:31:00.007+02:00

El tast es fa curt, massa curt. De Fontalba al Puigmal i tornar, tres hores escasses. El temps, ferreny a primera hora, passant per moments de quatre gotes molt malcomptades i un sol suau, difuminat i més clar a darrera hora. A la carena, vent fort fins dalt. Els caminants, abundants, abrigats. Una senyora, al ser preguntada pel meu company, revela els seus setanta-vuit anys : cara arrugada però caminar segur, la seva veu de “passi un bon dia” retorna els bons costums en la força de les seves cames. No serà pas la darrera a arribar al cim. Allí, la vista s´allarga al camí fet : l´arrodoniment pelat de roca assenyalant el camí color de coure, contrast viu del fons blau i verd de les muntanyes estenent-se en una varietat cromàtica d´aromes escocesos, mentre el pernil remet la fam del dia. La senyera oneja forta juntament a banderetes col.locades a l´estil nepalí al voltant de l´antiga creu,ara mig torçada, una mica abandonada. La nova s´alça gran, i a sota, unes paraules del poeta : “ Lo vell Puigmal / d´espatlla rabassuda / és l´arx d´aqueixa / altiva fortalesa / que en set-cents anys / lo sarraï no ha presa “. La baixada, deixa l´aparició d´un voltor majestuós sorgint ben aprop rera la roca.El que deixa en la memoria és el so del vent en les seves ales, la seva figura aturada movent-se. Reapareix lluny i el segueixo : vola en un altre pati, molt més gran que el meu, fent rotllanes amb dos que l´esperaven. El vent no bufa, el sol acarona roques blanques, l´horitzó se´m queda a peu de bóta, la vista en l´altiva fortalesa. I així s´acaba el matí. Dues hores de cotxe, i altre cop a casa.

Profecia

2011-06-27T00:00:00.002+02:00

Els romans al cel blau. Pel bosc encantat de llevant, a mitja tarda, els primers polsims de llum ancorats en dues fulles de roure, més tard al pi, el més alt de tots enfront la paret llarga d´on baixen unes quantes cordes, d´on miren de pujar uns quants homes , cercant forats, repises, esquerdes on posar els dits i alçar el seu cos diminut enfront la muralla per on discorre, a baix, el camí de la Soleia, refugi de poetes. El pi encès dins l´ombra de pedra...no és fins més tard, cent metres més amunt, on les cingleres, proes de vaixells granítics enfrontats al daltabaix del mar que és l´airecel, brillen com cobertes acabades de polir. Sense l´oreig humit i salabrós, només la viva sequedat del romaní i la farigola provinents de la pluja amagada sota la terra del bosc, revifada en la verdor de les alzines, els matolls i el vol de les mares orenetes, solcant ones silencioses.

L´invisible, a l´ombra de la darrera font, desperta i llambrega les flors d´un arbust.Es fixa en una, sembla el final d´una història d´Ovidi . Al darrer bosquet hi cau el teló, ennegrit, propiciant a la vista el vestigi de la profecia: la del primer raig de llum, desertor del seu imperi, fent-se escàpol dins l´ombra del primer Diumenge d´estiu.

Resurrecció

2011-06-18T22:19:00.013+02:00

De com va anar a parar aquella mica de sorra dins el cendrer obert, darrera el cotxe,just sota la finestra, només podria dir que segurament devia haver estat al carregar-lo, feia cosa d´un mes- si la memòria no l´enganyava -, d´una pila de rostolls , herbes i restes d´esbarzers després d´un matí que recordava fresc de pluja però cansat de braços i esperit, netejant el tros de pati del darrera de la casa de la viuda Guillamon. Era un Dissabte de Maig, un dia d´aquells de volguda primavera, amb plugim i estones de sol trencant un blanc de núvols en franc trànsit, nòmades fent via montats damunt un lleuger mestral bonhomiós circulant sense presses, inhalat- alguns cops amb força i els ulls clucs- pels narius de qui treballava a cel obert. El treball, en aquelles condicions, s´hauria de pagar i no pas de cobrar, recorda ell que pensava, mentre els braços jeien sobre la desbrossadora en la pau de la solitud verda, mirant d´oblidar - i allò era el que no entenia - el perquè de tot plegat .

Encabada la feina, la viuda Guillamon, com era costumen ella, li pagà religiosament la feina, empolainada abans d´anar a fer la partida de bridge dels Dissabtes a la tarda, i remarcà la tristesa dels seus ulls, mentre tancava el moneder de cuir negre. Tanmateix callà, perquè la viuda Guillamon era una dona discreta. Després es dirigí a la deixalleria, buidà el cotxe i com sempre, xerrà amb l´Esperanza una estona després d´emplenar el full d´entregues. L´Esperanza també remarcà la tristesa als seus ulls, i li feu saber la seva opinió al respecte, amb gràcia i poca elegància, fet que provocà una rialla opaca, ronca, però alhora sincera, per part d´ell. Ella li retornà la rialla amb un somriure d´elegant tristesa als seus ulls petits, negres i vius, d´una vivor bessona al seu nom premonitori : l´Esperanza, malgrat que no era discreta alhora de dir les coses pel seu nom, sovint provocava en hom un somriure mentre escoltava el deix d´ironia en la seva veu greu, plena de bona intenció, innata del qui presenta les seves mans arrugades per demostrar-ho.

Recordava, més tard, d´arribar-se a la ferreteria, i comprar un joc d´aixeta i femella metàl.liques per obrir un pas d´aigua al jardí del Sr. Portelles, vora l´hort que s´entestava a cuidar ell mateix. El Fidel, afable com sempre, no copsà gaire cosa, perquè, apart de no veure-hi massa, va estar xerrant tota l´estona sobre el seu nou veí, que es veu que era com una mena de brau nocturn insaciable, capaç de fer tremolar la paret comuna de les dues cases adosades durant hores i hores. Recorda també d´haver comprat a darrera hora llavors de gramínies en sobre, i deixar-les sobre el seient del darrera, vora el cendrer obert .Que tingués un problema al vidre de la porta del darrera, d´això no en tenia ni idea, com tampoc de que el sobre de llavors era foradat per la part de dalt, amb un forat petit i esquifit. Només sabria dir que llavors tant sols li quedava tornar cap a casa, amb la finestra mig abaixada. Recorda l´aire entrant, fred, aixecant les olors d´herba xopa acabada de tallar. Quan obrí la porta, no recordava la raó de la seva tristesa matinera. Però al cridar instintivament el seu nom, ningú li contestà.

Les dues setmanes següents plogué dia si i dia també, i recorda haver estat mirant els vidres xops de totes les cases on treballava, mirant-los des de fora, mentre el fang li encrostava els peus de les bótes. Imatges d´ alguns ulls, mirant-lo de reüll mentre s´estirava una cortina, o es feia un llit, o es pelaven unes patates. De sobte, a la tercera setmana, va sortir el sol, i el món era un verger acabat de néixer.

Recorda sortir del jardí dels Peris, i recorda entrar al cotxe. Si fos només pel record, la recordaria pujant per la vorera, amb una barra de pà a la mà, passar, girar el cap pel retrovisor i retornar per mirar rera el vidre de la porta del darrera. Era ella, i recorda alguna cosa removent-se dins el seu pit, llunyana com un bon record.

Al cendrer, si a ella no li falla la memòria, recorda haver vist una flor.

Apunt literari : Pessoa

2011-06-13T01:21:00.009+02:00

AUTOPSICOGRAFIA

El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.

I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.

I així per la vida roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.

( trad. J.Sala-Sanahuja )

El cor contínuament...Pessoa va néixer un tretze de Juny, dia de Sant Antoni, sant portuguès. Pessoa...me l´he trobat dues vegades, darrerament : a la novel.la "Sostiene Pereira", d´Antonio Tabuchi - un altre Antonio, mig portuguès, mig italià-, on escriu ( sosté Pereira) un esborrany en la secció d´Efemèrides, sobre l´aniversari de la seva mort:

“Releyó lo que había escrito y le pareció nauseabundo, la palabra es nauseabundo, sostiene Pereira.Entonces arrojó la hoja a la papelera y escribió: “ Fernando Pessoa nos dejó hace tres años.Son pocos los que han sabido de él, casi nadie, en realidad. Vivió en Portugal como un extranjero, tal vez porque era un extranjero en todas partes. Vivía solo, en modestas pensiones o habitaciones alquiladas.Le recuerdan sus amigos, sus compañeros, aquellos que aman la poesía”.

La segona vegada va ser ahir, Diumenge, en un article a "La Vanguardia" de G. Magalhaes titulat "Pessoa Incorrupte", i al llegir-lo m´he preguntat si aquest periodista desconegut, almenys per mi, no haguera pogut ser perfectament en Pereira, escrivint un esborrany d´una dura diatriba contra tot un sistema que aparca el més fonamental i oblida potser el més principal. Diu el periodista :

" En el fons, el 1985, es va desenterrar Pessoa per enterrar-lo més encara. I tanta falta que ens feia haver comprès el signe visible en aquell cadàver incorrupte : la idea que la ciutadania ha de viure en plena llibertat l´aventura espiritual ".

Per altre banda, recordo Lisboa com una de les ciutats més maques que he visitat mai...i allí també hi havia Pessoa, ara que ho recordo : era al mig d´un carrer, fent l´estàtua al món que l´havia posat allí, un món incapaç d´obrir horitzons ( sosté Magalhaes).

Sons

2011-06-09T23:06:00.005+02:00

Sant Miquel del Fai, Juny 2011

Amb dos raigs de llum bressolo la mitja tarda , despert per fi de tota la pluja del matí, del dinar rera els vidres xops contemplant roses marcides d´aigua, del dibuix dels pneumàtics assecant breument els revols de la carretera. Es pot escoltar,sense por a dir que no, el plor de l´aigua sobre les piques obertes a la roca, l´alegria regalimant sota la molsa sorruda que s´hi enganxa, les seves venes saltant daltabaix del precipici com trenes lligades sobre una esquena nua. Hi ha l´apoteosi submergint-se dins la pleta i capbussat, un subterfugi , res més que la pròpia solitud vista als palmells de les mans buides.Si existeix una paraula apassionada , l´aigua la fa més perdurable, i qui l´escolta, es desperta i s´adorm dins el més profund dels sons, mirant de recordar-la.

Mesclat ( en negre )

2011-05-31T22:57:00.008+02:00

.
"...L´ocell, emprenent la volada, sobtadament, se´l va endur darrere seu, cel amunt..."

Tant sols un clot entre dos turons, la travessa a vista d´ocell, la del corb deixat anar per la mà del vent, endevinant-li els corrents com passadissos al repòs d´alguna pedra solitària. Escapar-se, com en Massagran agafat a les potes de l´au, els pantalons blancs, la jaqueta negre, el mocador, el cos llarguerut sobre un mar de tinta xinesa i un núvol d´alba fet amb quatre ratlles. Aturar-se per fer caure les paraules , una a una, dels seus amagatalls, el.laborant mesclats d´eixides al sentir les plomes aturant l´aire, sobtadament.

Tant sols un poema, un dibuix, un vol de deu segons.

Amb clau anglesa

2011-05-29T00:40:00.005+02:00

El tallagespa se´m va espatllar, potser va ser la nit del Bernabeu, quan l´herba era sèca i alta i hi havia a l´aire una pregunta sense interrogants, una pregunta de fàcil resposta, com el funcionament d´un motor de dos temps. De fet, és senzill : el pistó- diga-li mig camp o davantera - fa doble feina, puja i baixa amb la força de la combustió d´una xispa elèctrica provocada per una bujía- diga-li defensa o porter-, i la benzina de mescla- diga-li crack argentí-, que produeix el que hom anomena explosió- diga-li gol -. Una resposta senzilla a una pregunta, reiterativa i filosòfica : Per què ? ( traduït de l´original ¿ Porqué?, feta amb accent lus ). Aquests perquès, però, no tenen tanta importància. Un bon tallagespa de dos temps, a temps, els hi hauria donat una bona resposta.

Però deixant de banda obvietats mecàniques de principiant, el cas és que es tractava de la corda, la corda que origina la primera revolució. Aquesta va lligada a un tub conectat al pistó, i surt per un foradet on hi ha una maneta de plàstic, que estirant-la tres o quatre cops, fa engegar la màquina. Uns cinc minuts, més o menys, segons el motor. La corda s´havia trencat i s´havia colat pel foradet.Així doncs, aquesta tarda, disposant de temps per fer-lo servir amb tranquil.litat i flema qüasi anglesa, m´he assegut al pati amb el tallagespa al davant. La tapa del motor està lligada per quatre cargols de cap hexagonal. No tinc la clau que encaixi en un cargol de cap tant petit, però resulta que tinc una clau anglesa, molt útil en aquests casos : s´adapta més o menys al cap del cargol, i fent-la jugar una mica vaig provant : primer en trec un, fàcilment. El segon costa, de fet no el puc treure. Provo amb un altre i si, surt el segon cargol. Descanso una mica, fa una tarda tranquil.la i silenciosa. El dia sembla arreglar-se, s´hi està bé amb màniga i pantalons curts, corre un mig aire agradable. Provo un altre, i si, el tercer també surt. Mentre faig el moviment, penso en el moviment del cargol, al revés de les agulles d´un rellotge. Per cargolar, anem a favor del temps; per descargolar, podria semblar que hi anessim en contra, però no, la sensació és de recuperar-lo, de repetir una història. Se m´escapa un mig somriure mentre provo altre cop amb el quart cargol, però aquest se´m resisteix.

Desisteixo, i mig aixeco la tapa. Just veig el tros de cordill trencat. L´agafo, i amb paciència, el faig entrar pel foradet. Llavors el lligo al tros que se m´havia quedat a les mans, potser aquella tarda de tantes preguntes sense interrogants. Torno a encaixar els cargols, amb la meva clau anglesa. Satisfet, trec la màquina al tros de gespa. Estiro la corda, fins a tres vegades. Llavors, a la quarta, es torna a engegar.

Sego l´herba i la ruixo una miqueta. Després, al desar la màquina, em trobo dos convidats llepant un bassal. Aixequen el cap, em miren : un té una reacció de defensa, i aixeca la pota. És blanc, i fa pinta de petit lleó aguerrit. L´altre se´m queda mirant com un babau, amb ulls com taronges, inmòvil. Seria fàcil, ara, posar-lis un nom, però als gats de poble per norma general no se´ls hi posa nom, perquè van i venen, i mai saps si tornaran.

L´herba és curta, acabada de regar. És hora de fer una cerveseta. D´aqui una estona, comença el partit.

Aigües estretes

2011-05-21T22:58:00.008+02:00

Repetim actes reflexos, aquesta és la realitat del reflex a la bassa. Repetim l´acte d´observar el mirall del moment, de fixar-nos en els anells concèntrics com qui entra dins un somni, i endinsar-nos en les aigües verdoses ullant, alternativament, la respiració del dia en la seva superfície i el pes del dies al seu fons tèrbol. Repetim el pensament de la bellesa de tot plegat, de la fortuna de la llum entrant a fiblades dins el quadre. Filosofem, un cop els ulls són hipnotitzats: de la idea ja trillada sobre l´aigua i la vida; de la mateixa vida en l´estanqueïtat de la bassa, de l´estanqueïtat en si; dels límits de la pedra retenint la història als reflexos d´un mateix quadre d´arbres i cel, com la història d´una vida; de com el nivell de l´aigua pujarà o baixarà;de com sèca probablement no seria més que un taüt sense sentit; de com malgrat el pòsit de fulles seques, aquestes són mortes però d´una altre manera, inclús belles; de com hi haurà altres reflexos que la visitaran i marxaran; de com alguna estrella s´hi reflectirà, o la lluna mateixa, o un porc senglar, o un ocell, o de quants ocells s´hi deuen apropar en un any i deuen esborrar momentàniament el dibuix del reflex a la bassa; del que ja esborrariem nosaltres, o del que ja hem esborrat; d´una tristesa; de certa esperança; de que tot això és el reflex de la reiteració, de que de tot plegat no ens en podem escapar. I de com hi ha mil i una maneres d´explicar-ho i de com ens agrada fer-ho.

Després, repetirem l´acte de ficar la mà dins l´aigua, i veurem com aquesta regalima entre les dits.En aquell precís moment, semblarà que ho entendrem, al darrer xipolleig caient dins la bassa , semblarà que ho entendrem. Pensarem en una frase feta : aquesta és la realitat. Després, probablement, mirarem el rellotge,i ens decidirem a marxar.

Marxarem. I no marxarem. Seguirem sense entendre res, però somriurem, perquè fa un bon dia.

" Ens abandonem ulls clucs a l´aigua que, inexorablement, obre els camins ; cap excursió és més captivadora que aquella on el benestar inherent a tot viatge a flor d´aigua es duplica amb la seguretat màgica lligada al fil d´Ariadna ".

Julien Graq, de " Les aigües estretes" ( 1946 )

Pulmons

2011-05-16T23:46:00.003+02:00

Desafiament furtiu, amunt, sobre branques mortes. Bateguen les plomes humides al tors dels pulmons, l´aplom visceral de la gola que crida :

-És aquí on s´espera la primavera ?

Respon la veu que ressona, la nimfa que no espera resposta :

-És aquí ?

-Aquí ?

Vola, vola i torna a volar la resposta.
Branques mortes resten buides.

Nit ( ahir )

2011-05-13T20:45:00.012+02:00

L´Ossa Major. Ja fa uns quants dies que la veig, instal.lada a sobre de casa. Bé, potser sona una mica pretenciós creure o veure aquesta constel.lació just a sobre de casa meva, però si aixeco el cap, de nit, amb els llums apagats, assegut a la cadira sense fer res més que no sigui deixar perduts tots els sentits, i els pensaments, i el cansament, és allí, nítida com als dibuixos que la dibuixen, o a les fotos d´enciclopèdia : quatre estrelles fent una mena d´estel – un estel dels de fil i paper, com si els de veritat volguéssin imitar als de mentida, prenent així les seves il.lusions dins la inmensitat buida del seu palau nocturn – i tres més fent de cua - la cua entrellaçada per un fil invisible, lligada amb fràgils llaços de polseguera diamantina, mirant d´imitar les de paper maixé-. La cua, és la de l´ossa, pel poc que sé. La resta vindria a ser part de la seva panxa. La resta de la resta de l´ossa es veu que hi és però que a simple vista no es veu, o sigui que te l´has d´imaginar, però a aquestes hores la imaginació, com la resta, descansa. Només hi ha aquests puntets brillants, a sobre de casa. Una mica més enllà , la Polar, sempre orientada a nord, l´avís pels navegants de tots els temps menys els d´ara, els uns perquè tenen dispositius de navegadors propis, els altres perquè la navegació ja ha perdut el seu significat real. La Polar resta sola, potser hi ha algun pastor perdut , o algun Robinson dins la seva illa, que s´hi fixen encara, potser la nit mateixa, deslliurant la fosca del dia... Tanmateix és reconfortant veure l´estrella del Nord, pensar-hi només ja sona bé, ja et fa agafar un rumb, et situa, i això sense sortir de casa. També, si giro el cap, la mitja lluna al meu darrera, avui com una mitja taronja. Un fet curiós, avui he menjat per postres mitja poma, estava un pèl dura encara. El cap reposa sobre el ferro del raspatller de la cadira, l´aire passa suau, en lleus batzegades. Passen també cotxes pitant, i se senten cotxes pitant en la llunyania; això espanta un ocell, gros, que passa a trompicons retallant-se sobre el cel negre : serà l´òliba ? He escoltat algun vespre el so d´un ocell, vaja, suposo que és d´un ocell. Pel soroll intermitent diríeu que és una alarma de baixa graduació, un xiulet agut, curt i repetitiu. M´agrada pensar que és una òliba, crec que ho és, ho he assumit, em fa sentir més bé. Avui també ha passat per sobre de casa, a trompicons, com si volés dreta en comptes d´estirada, com si fugís o es mostrés un segon astorada sota la llum de la mitja lluna. Quantes coses que passen a sobre de casa, qui ho diria...I aquest soroll de botzines ? Cullons, ni que el Barça hagués guanyat la lliga. Però cal retirar-se, tot això no dura ni deu minuts, tempus fugit. L´ossa a dalt de casa...que bé, que diria en Delerm. I a planxar l´orella, que diria un altre, que demà...ai que demà...mancarà el fruit de cada pas, o trobarem tot el que ens va mancar... ahir ?

( per sort, he trobat el que em va mancar ahir : el post i un xot, perquè no era una òliba, però se li assemblava. Gràcies, Neus )

( foto : L.M.Lafuente, Flickr ).

( Fe d´errades : Com és sabut, l´Estrella Polar no es troba a la vora de la darrera estrella de la cua de l´Ossa Major, sinó de l´Ossa Menor. Però el post ja estava escrit, quan me´n vaig adonar, o sigui que passa com amb l´òliba ).

Dues històries en una

2011-05-07T22:26:00.005+02:00

De petit, s´enfilava per les branques del pi. El pi tenia, si fa o no fa, la seva edat. S´oferien les branques, fàcils com una escala, fins la seva modesta copa, on un nus prou gruixut encabia el seu cos, i allí jugava a ser capità d´un vaixell, o sentinella d´un castell.

Amb els anys, el pi, com ell, va créixer. Anells nous engruixien el tronc, i l´anaven fent més alt, cada cop més alt. Les branques de sota, per on s´enfilava el noi fins feia poc, s´assecaren. Les van haver de tallar, perquè la llum de ponent arribés arran de terra, on la gespa resisitia mig morta. Plantaren uns romanins, espígol, i les hortènsies floriren. El gat, mandrós, jeia estarrufat a les tardes d´estiu. Les pinyes seguien caient de tant en tant, la vara llarga ja no arribava a la frondositat de la copa, sobrepassant sostres. I els nens seguien amb l´ ancestral joc de recollir pinyons, obrint-los a cop de martell i assaborint la pulpa mig aixafada que hi descobrien amagada a dins.

---------------------------------------------------

El tronc llarg mostra les nafres, mentre l´home aixeca el cap i sent la frescor dels peus nus sobre l´herba acabada de segar, xopa encara de la darrera regada. El pi deu tenir, si fa o no fa, la seva edat. El va plantar el seu avi, quan encara bellugava el seu cos dins els misteris vermellosos de la placenta de sa mare. D´allí dalt, dos tords belluguen les ales, inquiets. El sol es pon, i apareix un ratpenat, drapejant les seves ales.

El tronc, de crostes grises, irregulars, nu, fa inesbastable la seva copa. L´empetiteix, li mostra la linea que el separa de la seva linea, la de dues vides paralel.les. I va deixant anar la seva pinassa sobre l´herba, punxant- li les plantes dels peus, punxant-li el cervell, i potser, només potser, puntxant- li l´ànima, també.

Embasto...

2011-05-04T22:30:00.009+02:00

S´albira la tempesta, propera, com una cortina estesa, grisa. El vent l´anticipa sobre els arbres i les presses, properes. Plof ! Una gota inmensa. La negror retruny com un tren directe de rodalies fent via per andanes buides. Una passa, l´aixopluc sota la uralita. Tot s´atura, els rostres girats enfront l´avantguarda innocent i seca de la cantarella feta per quatre pedretes blanques.

Em menjo una nou, a fora cauen obusos, tempestes i malviatges sonors. Les dents esmicolen el fruit, la vista els minuts, les pedres les flors. Desfaig runes, embasto maons. Pel mur d´aquesta idea passa la tempesta, com un tren allunyant-se, definitivament molt lluny. Embasto maons, desfaig runes.

( tema : Delancey waltz, Marc Ribot )

Itinerari

2011-04-26T22:42:00.011+02:00

Itinerari : travessa per l´ocàs - via nuvolada - ( vegeu mapa adjunt )
Temps estimat : mínim 5 segons ; màxim una hora, segons disponibilitat.

Desnivell : el que la ment estimi convenient .

Visibilitat : bona.

Equipament : tumbona, hamaca, cadira o semblant. Llibre de poemes opcional.

Dificultat : fàcil.

Edat : qualsevol.

Comentaris : aquesta ruta poc transitada - però prou coneguda - és un clàssic de l´alpinisme quotidià, ideal per fer-la en primavera. Variable segons el dia. Segons l´època de l´any, hi ha l´opció d´allargar l´excursió tot arribant-se a la lluna.

Vigilia

2011-04-22T22:55:00.006+02:00

Orfe de maletes, es lleva el matí emboirat. Avui és festa, i vol ploure. El cafè,les bótes...un raig del que hauria de ser el sol traspassa el vidre, saluda i se´n va. Comença a ploure al començar a caminar. Les fulles joves, molt joves, del pollancre solitari es mouen sense fer soroll, til.lilen enfredorides. Un esquirol rossega, s´espanta, observa, xiscla i s´escapa : pit blanc, esquena roja, ulls de sorpresa. Al camí ral, el dubte es mulla, i canvia itineraris. A la bassa de La Coma , les aigües dibuixen cercles concèntrics, com els dels safareigos de les besàvies, encara que no hi ha aixopluc sinó és sota els arbres. Montserrat no hi és, la pluja és fina. Sota l´alzina més bonica el sòl és un refugi. Hi ha l´oblit dels ocells en la memòria, ells hi són a cada passa, riallers, joganers, voladissos.

Als camins improvisats els hi passa com a les casualitats, que no prenen direccions. Així la ment resta atenta als revols, al que es puja, al que es davalla, al dubte de si girar cua o de seguir, al cel blau de metall. Quan s´albira la direcció, es fa un càlcul de probabilitats, segons la decisió a prendre. Un cop presa, ja sembla tot més fàcil, i la ment es deixa endur per altres pensaments, concretament una paraula. La paraula, de la qual se´n sap el significat, no es recorda, com passa amb les paraules escoltades per primer cop. L´inutilitat de l´intent fa que aquest pensament s´allargui, i el cos camina, els ulls es desperten, i la ment vagareja fins arribar a un camí de carro, el més bonic dels camins, sigui aquest on sigui.

Apareixen les flors als marges, o almenys apareixen amb més diversitat, i amb elles, i la pluja, que va i bé, els records d´altres díes de festa, vora el mar, vora un riu, vora unes runes, o un pont molt alt...els records no pesen massa, com les gotes miraculosament sostingudes sobre una fulla semblant a la d´ un nenúfar, però molt més verda. La textura del verd d´aquesta planta atrapa la mirada, com la de l´orquídea silvestre, al seu costat. L´heu vist mai, groga i amb la finor roja pinzellada a l´esquena ? És l´orquidea de la terra, de la meva terra. I així és com la flor porta al poema llegit la nit anterior, i el poema la paraula, eixugant els dubtes del matí :

Estenies la roba al terrat

i el teu braç tan rodó regalava;

als teus peus s´eixamplava el regal,

cada perla als rajols s´estirava.

I també del teu coll al teu pit
la frescor en l´afany t´ajudava :
si et tocava una mica de sol,
t´hi delies i t´eixamoraves.

(Joan Salvat-Papasseit)

S´apleguen les coincidències, encara xopes. S´esten el llençol de la paraula. S´eixamora. Es plega un tros de vida, i com un mocador, embolcallat de l´olor de les farigoles florides, es guarda a la butxaca.

300

2011-04-17T01:05:00.006+02:00

"Molta gent està sobre el món, però no en ell" ( John Muir ).

Si he procurat alguna cosa en els darrers dos-cents nouranta-nou posts anteriors, ha estat això.

Gràcies per les bones estones .

( i continuarà, si fa o no fa, igual )

Figura

2011-04-16T00:47:00.008+02:00

En Jaume es mira la feina feta a la tarda. El sol parteix el seu cos alt i esprimatxat per la meitat. L´aparador, rera l´ampli vidre, buit, dibuixa el seu perfil com les corbes al desert,damunt els panells de melamina blanca acabats de col.locar. Sota les ulleres , el rostre cendrós es fixa en les mides preses en una petita llibreta on es confonen els números marcats a llapis, sumats, restats, tatxats. Dins el garbuix sembla entendre-ho, i fent una darrera anotació, la tanca fent girar la tapa de cartró a lloc, i se la guarda a la butxaca de la camisa. Prem els llavis sècs i es mou amb lentitud, mentre l´ombra retrocedeix i s´allarga mantenint-se lligada als peus fins que desapareix al pas de la figura retornant a la botiga.

Algú ha apagat els llums, la penombra ja ha envaït el llarg mostrador ple de displays amb tríptics, catàlegs i mostres. La mà ossuda, de dits llargs i d´ungles mig brutes alça penosament la falsa tapa que dóna accés al darrera. Traspassa l´espai i la retorna a lloc, acompanyant-lo el so de les frontises treballades durant anys. Fa una ullada a les prestatgeries plenes de vells calaixos de fusta : panys, manetes, bisos, claus, freses, varetes i rosques...la mà agafa momentàniament, en un gest habitual cec, el duplicador de claus, el primer enginy comprat ja fa temps. El deixa anar, i camina fins entrar al despatx.

-Ets aquí, encara, és clar...- La Remei aixeca el cap i se´l mira, sota la llum encerclada de la petita làmpara aclarint la paperassa de la taula. La seva veu és rogallosa però suau, atenta, una prolongació del seu somriure prim i premut, com qui aguanta un dolor amb resignació. Li retorna el somriure amb un altre vagament trist. Ell s´asseu a la seva taula i busca alguna cosa.

-Avui he anat a veure el metge, pels anàlisis – Ella se´n recorda, però no l´ha volgut molestar, aquesta tarda han tingut tràfec. Tant sols l´ha mirat als ulls quan ha arribat a les tres, i no li ha trobat res de nou en ells: petits i cansats, arrugats, caiguts, com les arrugues de les comisures dels llavis, o la dels pantalons grisos i gastats, on el cinturó va esgotant forats per la pèrdua de pes.- Saps el número del Toni ? L´he de trucar.-

-Qui és el Toni ?- Ell aixeca el cap un moment, per retornar de seguida la vista al petit caos que és el seu escriptori.

-El de les fustes. Li vaig fer un encàrrec però m´han canviat algunes mides – Es treu la llibreteta de la butxaca, mentre mira de gairell la cara de la dona, amb el cap encara aixecat, impacient, mirant-lo per sobre les ulleres apoiades arran de nas. -Ah, aquí al catàleg hi és.-

-Què t´han dit ?- En Jaume enfronta la seva mirada preocupada. No li agrada que es preocupin per ell. L´Eladi, el seu fill, ja ho sap. Esperava que li ho hagués dit a ella. Es mira la llibreta i alça la tapa. Les sumes i les restes, els números acabats de fer, si tot fos així de fàcil. Comptat i debatut...

-L´Eladi no te n ´ha dit res – Més que una pregunta és una afirmació sense retret.

-He arribat tard, mai vols que t´acompanyi ningú- el retret en ella hi és, però d´una altre manera, i ell, per resposta, somriu una mica més.

-Hauria de començar la quimio, però no servirà de massa-

-Toni ?-

-Si, bona tarda-

-Bona tarda. Truco de la Ferreteria Solà, de Sabadell. Sóc la Remei. Fa uns mesos... -

En Toni penja el telèfon.

La Remei penja el telèfon. Es mira la llibreta, plena de sumes i restes. La tanca i apaga el llum de la lámpara de sobretaula. Es posa la jaqueta. Després d´uns dies de calor, torna a refrescar al vespre. Abandona el despatx, passa per sota la tapa del mostrador. Ressegueix amb la mà el vell mostrador de fusta fins a la porta. Surt, el so dels talons sobre la vorera. Passa per davant l´aparador, l´ombra del darrer sol ressegueix la seva figura en la pantalla blanca encara per estrenar, fins fer-se fonedissa. S´alça una mica de vent i els cabells li enteranyinen una llàgrima passatgera.

Demo

2011-04-09T21:41:00.006+02:00

“ El perdó és la venjança més noble “, diu Cantona parlant sobre l´amor. El set més carimàstic de l´United s´apareix a un altre Eric, d´ofici carter, home que ha tocat fons, en una d´aquelles comèdies britàniques sobre personatges anònims i vides paral.leles a les nostres, humanes sense pretensions, simples i agradables de veure, de les quals en treus una frase, unes rialles i potser un indici de llàgrima cap al final.

La primavera, en les seves primeres setmanes, s´assembla a una d´aquestes pel.lícules sense grans pressupostos, fetes sobre un bon guió i uns bons actors secundaris, sense grans bandes sonores, ni grans postproduccions, ni premis, ni finals inesperats ni grans aspiracions : els brots tendres, l´aparició de les papallones, del ventet suau, d´alguna pluja, de les margarides, la màniga curta al migdia, la cerveseta fresca...l´esclat de la superproducció ve més tard, quan mica en mica el quadre es va acolorint sobre les linees esbossades en negre de l´hivern fins esdevenir un paisatge semblant a un quadre de qualsevol artista impressionista. Color, color, i més color.

L´amor, incipient com les primeres setmanes de primavera, com una demo d´una bona cançó : primeres notes gravades d´una melodia acabada, la simple veu del moment, el missatge nítid sense afegits per fer-la aparentment més bella. Després la llavor és guarnida, acolorida, produïda. I a l´escoltar-la, s´hi té que buscar el gust més primigeni, l´original.

A vegades, penso, és això el que vol dir la frase del Cantona. És el que fa l´Eric, obrint un bagul on guarda fotografies en blanc i negre i velles sabates de gamusa blaves. Jo he escoltat una demo, d´un tema universal, que mai m´havia agradat en excès. De fet, el Bob diu que no és especialment la millor de les seves cançons. Escoltar-la fa l´efecte de veure una d´aquestes comèdies britàniques, aconseguir que el temps passi mantenint l´esperit d´un primer dia de primavera, d´un primer amor.

add sense ( so )

2011-04-03T22:27:00.003+02:00

Nuit Blanche from Spy Films on Vimeo.

Potser el temps, o la guitarra, o ves a saber.

Pel.lícules mudes

2011-04-01T23:21:00.004+02:00

El text, la paraula,impersonal com un objectiu impossible, com un haikú. Em poso a escriure, amb la banda sonora encara del mes de Març , un compacte nou de trinca que estreno avui, u d´Abril, “ a program of solo guitar music”, resa al darrera de la tapa, de títol difòs com la portada, Silent Movies, pel.lícules mudes. La meva pel.lícula fora muda si al teclejar no anessin sortint, com les notes d´una guitarra sola, les notes de les paraules, avançant sense atrapar aquesta barreta negre de tremolosa intermitència, delimitant el cos de la ment a través dels dits, traspassant fileres, esborrant...puntejant. Fora muda, i només els ulls en serien testimoni, passant pels llocs habituals, la gent, el que escriu la gent, el que diuen. Muda, la pel.lícula transita en la lleugeresa de la primera nit a l´ombra del brots verds, de la finestra oberta de la tarda, dels comiats als jerseis de llana, de les jaquetes de pana, dels adéus de la setmana. El cos d´un brot verd dins un riu sense aigua. Un sol d´espurna que miro d´estimar, dipositada en una flor de messem : hanami en diuen els japonesos , els japonesos amb els seus cirerers, pobes japonesos. Hanami, veure flors, com qui veu una pel.lícula muda. Entremig, l´Abril, la nit, la guitarra com una cítara, com un tall de síndria al Juny, o un pèlag fons on reposa el cor. Ha brotat el roure. L´auró japonès té fulles noves, vermelloses. S´estremeixen al mínim cop de vent; fiblades per l´aire nocturn, tènues, primes, mediten l´explosió d´un gerani florit. Es despedeixen, com les paraules avançant rera la barreta negre, intermitent, acabant-se. La música, el so, encara és aquí, sense haver de dir res més.

Mig temps

2011-03-25T21:32:00.003+01:00

En mànigues de camisa, una tèbia onada de vent sota un mig sol tebi al migdia.Els arbres són nus a l´avinguda, un rera l´altre, plantats sobre les aceres. Al planter de la circumvalació, la gespa verda acull ja un reguitzell de floretes blanques.Entremig els tres roures, de troncs negres com el carbó i unes quantes fulles seques sense caure, estampes d´escorça endurida. Sempre penso : ja són morts, aquest any no brotaran. Les alzines, impertorbables companyes fosques. El pi, esgrogueïnt parabrises.

Al revol suau després del pont, un pollancre. Desafiant la grisor dels blocs de pisos, una constel.lació de penjolls guarnits de verd primavera. I al damunt , els versos del cel :

Cielo, palabra
del tamaño del mar
que vamos olvidando tras nosotros.

(J.R.J.)

Res més

2011-03-18T23:43:00.006+01:00

Per contrast, fins les ombres es desdibuixen. Arreu es forja l´invisible, xop de petits monstres ; apareixen i se´n van, transiten els esperits de la natura. Desemboquen sons de rius al reialme de la calma, la terra del roc més dur plora pels ulls dels cingles. Entumeix la boira, entumeix com la pluja la fusta de la porta, sense poder-la tancar. La natura - la humana - defalleix com l´ombra de si mateixa : davallen les pulsacions en una síncope anunciada; el món, literalment, es perd de vista, i l´enteniment troba el seu propi món a recer de l´invisible. No hi ha fita, no hi nord ni sud, no hi ha res més que rius poderosos morint-se ofegats en la terra eixuta.

Per contrast, restaran fòssils d´aigua, quan tornis pel bon temps. L´arbre, l´ocell, la pedra... com la flor d´anís assecada, la seva olor despertarà la pluja de Març, la boira del matí, els castells encantats. Observant la memòria, desentumida la fusta, la porta de l´oblit es podrà tancar sobre el batent d´un cel blau.

Hivernant dins l´estiu

l´aroma en flor de l´anís.

Cau dolça boira

Onomatopeies

2011-03-12T21:23:00.004+01:00

-“Dinggg”-.

El so del temps esgotat hauria d´apagar la llum interior, mentre el plat de vidre continua girant i girant fins que el dit premi el botó on/ off posant fi al procés ja acabat amb el so agut del timbre interior. La llum és fosa, i llevat d´un desajust en el botó d´abertura, el microones funciona a les mil maravelles. El model és antic, dels primers que van sortir; se li nota en el disseny, un disseny amb trets d´època, tal i com es nota en un sis-cents , en una làmpara modernista o en una punta de fletxa del paleolític. La tapa negre, opaca, li dóna l´aspecte de porta secreta, d´element transmisor, de jogina perillosa de sons misteriosos i timbres diabòlics.

-“Ti-ti”-.

Són les dues, i el timbre del rellotge de polsera li marca l´hora en punt. El so és ben diferent del que ha escoltat uns minuts abans. Aquest és un so d´avís breu, atemporal, de principi o fi, però al capdevall de poca importància, un so assimilat d´advertiment. Ben mirat, és el pur reflex d´una hora passada, ni més ni menys, i seria proporcional al so de les campanades d´un cap d´any , o al dels petards sobrants llançats a les brases d´una foguera la nit de Sant Joan. El so encara el sobta de vegades, el so en sí, no la seva trascendència banal.

-”Tap-tap-tap...”-.

La gotera de l´aixeta caient sobre el cossi buit de plàstic l´avisa, mentre bull l´spaguetti dins l´olla. És un so intermitent però inesgotable, definit, individualitzat. Pot ser un so de tortura lenta, una tortura xina , una tortura de diseny, maquiavèlica. O pot ser un acompanyament, un inici de ritme, de melodia. L´avís, però, és recurrent : hi ha una altre aixeta que goteja, la del lavabo petit. Sons d´imperfeccions que cal vigilar, com un pern poc engrassat o el punt de la pasta al dente.

-”xxwwfffffahhhhkatakrac”-.

A l´engegar el televisor, la catàstrofe envaeix la solitud i la fa morir. El món es fa petit i totes les desgràcies ignorades fan de la caixa tonta aquell aparell que bota sense parar en una tira de Calvin i Hobbes, amargant el cafè d´havent dinat. En paper tot és més llunyà, les cròniques més mundanes, les opinions més el.laborades. El so de les veus és apagat pel de les imatges del mar engolint-se la terra, i la desgràcia al.liena és propera a la desgràcia del cotxe de morts que topa amb tú un dia a la carretera, seguit pel reducte afligit de cinc o sis cotxes més : sols un senyal de la creu respectuós i un pensament de cinc segons. Pel televisor ni això, perquè les desgràcies van totes una rera l´altre, per un rigorós ordre d´audiència. La pausa només existeix en el comandament a distància, i això és el més trist de tot.

-”(...)”-.

Indexifrable, el so de la nit al treure el cap afora. Només el so de les roderes dels pneumàtics sobre els tolls d´aigua, i poc més, si no és el so del campanar fixant les onze sobre l´ombra del dia. El so dels dits passant pàgina, el so dels ulls tancant-se...aquest so no l´escolta, però se l´imagina com el d´una persiana de cordill tancant-se, un aclucar els ulls deixant escletxes al pas dels somnis, al so de la darrera de les lletres, repetida sense massa sentit, onírica i surrealista, adormida.

-"(zzz)"-.

Pedra de toc

2011-03-06T20:51:00.004+01:00

La idea amagada, la concentrada idea simbòlica, una idea induïda...pau ; l´abast d´un abisme de cançó d´amor, d´un creuament de camins, del que hi és però no hi és... fons d´aigua clara i transparent; el final d´un passadís fosc, la mentalitat d´una mirada, potser tú o ningú...cal.lidesa intocable; l´invisible rera dos plans , un sòl vèrtex il.luminat, sageta impossible...pedra de toc.

Antics herois

2011-03-03T23:14:00.003+01:00

A l´obrir la finestra, flocs de neu davallant sobre el terra xop de la pluja nocturna. Des del llit s´escoltava en l´obscuritat, des del llit escalfat a la temperatura justa, agradosa, del son vespertí. Sorpresa, la neu cau uns minuts, sempre s´espera a que algú la pogui veure. Després, ja dins del cotxe, cerco el meu pol nord particular, i entre boirines de color gris i blau s´endevina la pols blanca enfarinant-lo de cap a peus.

El viatge és diferent, tancat i amb el silenci que el fred sempre otorga als seus silencis. Veure neu caure vora de casa … recordo – sempre venen els bons records, perquè són escassos, únics i irrepetibles – una de les primeres excursions, ni tant sols adolescent. A la vora la vella pedrera abandonada, la imatge del mantell blanc de mig metre d´alçada estirant-se fins al bosc, el so de pura aventura dels “descansos” blaus enfonsant-se en la brillantor del dia després. La gossa de casa, plena de vitalitat, obrint camí, el pelatge negre envoltat de blanc, la cara somrient, la llengua fora, els ulls vius...bafarades d´esforços al nou món, com els herois d´en Jack London fets realitat en un matí clar d´hivern ple de solitud i neu verge per trepitjar, acabada de caure...Cinc graus abans de dinar, tota una novetat. El pol nord segueix viu, i jo me´l miro feliç. Que nevi vora de casa és de les poques coses que em segueixen fent feliç, infantilment feliç.

Si, sóc com un nen amb una nevada nova. O com un gos quan la veu per primera vegada.Com el vell Buck, sortint de les pàgines esgrogueídes de les primeres novel.les llegides, gambant lliure per escenaris on cau el teló al cap de dos díes.

Godot

2011-02-26T22:58:00.013+01:00

( I digue´m, tú que ho deus saber : pesa més un quilo de palla o bé un quilo de ferro ? L´espantaocells va romandre callat, sospesant el seu cor. L´ocell va volar, sense resposta ).

De quatre botons te´n fas un somriure. Dos ulls, dues ninetes negres sotgen, rera l´enreixat d´un barret fet amb la teva carn, el curt tros de carretera fins al canvi de rasant ; la torre de l´amo a l´esquerra ; el tros llaurat, els dos arbres fruiters, el bosc, el cel ; i poca cosa més, tret del minse trànsit traginant sobre la linea encorbada de l´asfalt, resseguint plàcid el caprici orogràfic de vells empedrats unint pobles amb noms de sants comarcals, on encara lliuren el seu esperit de benvinguda a dues llargues fileres de plataners, desvetllant puntes de vells campanars al fons de tant bell passadís.

Cabells llargs, peus i mans de palla. Home de palla, incansable home de palla. Els homes et somriuen, les bèsties et defugen. Tens l´ànima i l´estètica dels vagabunds. Vladimir, amb el seu barret trencat, guaitant el seu company Estragon mirant de treure´s la bóta, sembla parlar per boca teva quan diu : “ L ´esperança ajornada fa la cosa malaltissa. Algunes vegades sento que tot ve igual. Com ho podria dir ? Reviscut i al mateix temps”(*). La palla brolla dels camals dels teu pantalons, tú no tens bótes per caminar, però sembles tenir les mateixes i antigues preguntes dels que somnien menys coses que no hi ha al cel i a la terra (**).

Hores d´ara deus seguir allí. Dia i nit, el canvi de rasant al davant, els braços en creu, el cor ferit. Godot es fa esperar. Però treu ferro a l´assumpte, home de palla : rera l´asfalt hi ha dues llargues fileres de plataners, esperant l´estiu.

(*) Extret de "Waiting for Godot", de Samuel Beckett.

(**) Parafrasejant Huxley.

Altre cop

2011-02-18T21:11:00.008+01:00

Darrerament faig com els indis, estableixo el pas del temps per llunes. Quan en veig una de plena, prenc consciència d´ell per uns instants. Com un rellotge sense fer tic-tac, m´indica la llunyania de la darrera. La miro ; li dóno corda, no fos cas que es parés. Després s´eleva, mica en mica, i es fa més petita, com un globus deixat anar en una fira. Cap amunt.

( acompanyament )

En su llama mortal la luz te envuelve.

Absorta, pálida doliente, así situada

contra las viejas hélices del crepúsculo

que en torno a ti da vueltas.

Muda, mi amiga,

sola en lo solitario de esta hora de muertes

y llena de las vidas del fuego,

pura heredera del dia destruido.

Del sol cae un racimo en tu vestido oscuro.

De la noche las grandes raíces

crecen de súbito desde tu alma,

y a lo exterior regresan las cosas en tí ocultas,

de modo que un pueblo pálido y azul

de ti recién nacido se alimenta.

Oh grandiosa y fecunda y magnética esclava

del círculo que en negro y dorado sucede :

erguida, trata y logra una creación tan viva

que sucumben sus flores, y llena es de tristeza.

Pablo Neruda, Poema nº 2.

Veus el dia, fonent-se a foc lent, veient la plenitud de les vides del foc, com diria el poeta. Alhora no veus res, el perfil fosc i negre ribetejant-se en daurat, l´alentiment del pols fins la negror. Del gresol del crepuscle en neix l´argent de la nit.

Altre cop, bessona d´una vida, la nit. És l´hora de l´hereva; l´hèlix blanca ; la carcassa platejada; la companya muda; l´amiga. El vol és plàcid, com el darrer vol d´en Fabien. L´argent volcat il.lumina la tornada. Si hi ha un record, s´ha fos lúcid en la darrera mirada a l´horitzó apagat.

Retrocés

2011-02-15T21:38:00.006+01:00

Batec d´ales de dos corbs, raucant les seves veus negres, tancant el torn diürn en una darrera passada sota un tel de lluna. Els releva el rossinyol, abrigat dins el bosc, fent de la darrera hora la primera.

Sol ixent i cavalls alats, abans de l´embranzida.

Taronges

2011-02-13T20:07:00.004+01:00

A l´home se li nota un cert desgavell quan camina, posseïdor d´alguna xacra interior que li fa torçar el cos cap a un costat, un lleu decantament del pes sobre la cama dreta. Baixet i nervut, sembla amagar la força de forma continguda, desfermant-la quan toca treballar. Les seves, són unes mans de peó d´obra, de pic i pala , de rasa llarga de fonament. Els cabells mig blancs són curts i mig eriçats, com si acabés de sortir del llit. Ulls petits i expressius, més inquiets que expressius, i a sota, un somriure de pobre, més que res per les dents perfilant-se irregulars i ja poc blanques, deslluïdes com la façana d´ un vell edifici brut de pol.lució. Aquestes dents, fortuna perduda d´odontòlegs, revelen en la seva primigènia manifestació l´edat de l´home, molt per sobre del que la seva persona revela : és d´aquells homes permanentment lligats a una mateixa classe de vida, on no hi ha lloc per cabòries existencialistes.És un home lluitador, i probablement no n´és conscient. Un dia va caure per un forat de l´obra, pujant un cubell d´aigua. Va caure bé, vist ara als vuitanta anys, malgrat un cert desgavell al caminar. Es deu llevar cada matí notant el pes dels anys com un cosa al.liena al seu esperit. Li costa parlar amb desconeguts, se li entrebanca el parlar com a un tartamut. Ho arregla, amb un somriure franc de pobre.

De la seva suor també n´ha tret un tros de terra. La gent com ell ve de la terra, n´és la seva sal. Es tracta d´un petit camp ben ullat, assolellat, de lleuger pendent, perfecte per arreplegar l´aigua de pluja i filtrar els terrossos d´humitat. Hi té , als marges, alguns tarongers. Qui m´ho explica, em va regalar dues taronges fa uns dies, dos fruits caiguts rera una furgoneta. Aquell dia, l´home baixet i nervut anava amb ell, i em va semblar un pobre home, que no un home pobre, al qual li costava parlar mirant d´explicar els secrets d´un bon taronger.

Mentre assaboreixo el seu nèctar dins el grill desbocat dins la meva boca, extret de sota una pela gruixuda que em recorda el mantell de la terra, recordo els versos de l´arquitecte :

...i jo m´he anat fent vell veient el sol
sortir a cops de martell rera les vigues...

I sabent-me errat en la meva percepció inicial d´aquest home, puc veure´l ara, al costat del poeta, dalt l´obra de vigues i murs pendents de bastir, al seu costat. Ignorant la seva saviesa,la seva i la del poeta, mentre pela una taronja.

Boira

2011-02-08T23:30:00.004+01:00

Bescanvio la mirada. L´avinguda gris i mig buida de trànsit, de llums de fre i fanals alts, d´arbres tristos i passar fugisser, desapareix. Una massa blanca m´envolta, i van apareixent fantasmes, com esquelets d´una terra de somni : una ombra d´arbre, una casa perduda, un pont tremolant pel pas d´un tren invisible,una silueta negre, un riure de bruixa...un punt vermell. Aturat, l´esquena d´un cotxe, amb una estranya enganxina d´un home amb una dalla, i fumera blanca, densa, davant dels fars. Dalt, una estela de punts taronges perdent-se en una fina corba. Dins, la percepció clara d´un espai ample i nítid, acollidor.Els propis ulls al retrovisor, la ràdio sonant fluixa amb una cançó de les Marvelettes. La dalla i l´home estirant-la endavant, un moment de curiositat, de pensament teatral , en la boira penetrant enlloc. Seria bo afegir-hi un calfred...però no, no fa prou fred.

Com una paret trencada la traspasso, més amunt, a l´entrar a l´autopista. La lluna somriu, amb fina ironia.

Rèquiem per una paraula

2011-02-04T20:39:00.013+01:00

.
La dita que havia perdut : " Pierde menos el que pierde por devoción, que el que pierde la devoción ".

Una paraula perduda,
perduda per devoció.
Tràgicament...sense devoció.

( devotament teu , paraula perduda).

I si, era un ametller ( retrobat amb flor i llum )

Bits de tarda-nit

2011-01-28T21:58:00.008+01:00

* Tràgica ...(?) - sense raó de ser-.

* " No és que ens fem vells, és que som vells " ( Sr. F. sortint, 84 anys ).

* Llimoners, tots coberts amb plàstics blancs. Les mimoses, no.

* Mahler, darrers compassos a quatre minuts de les tres, amb un bri de sol, un bri de vent i una mala (?) herba seca movent-se com un seguit de fotos fetes, fixades, en una mala (?) herba seca. Becaina d´ulls oberts.

* Un refrany interessant, al voltant d´una paraula, devoción. Un joc de paraules que he tractat de memoritzar, i ja no recordo. Li hauré de dir al P. que em faci memòria.

* Una encaixada agraïda.

* Comiats progressius de tarda : primer la N., després la Y.,després la C., després el P.,després el J. i el C. Els ordinadors oberts, les impressores obertes, l´aire calent obert ( no és de la casa Fujitsu ), els llums oberts. Silenci...i alguna trucada tardana.

* El guarda de seguretat nocturn : fa les bosses més negres sota els ulls que he vist mai en un rostre. Parla sense mirar als ulls. Els ulls els té pendents de tot el que hi ha al recinte, com si reconegués les coses per primer cop sota la llum d´una ànima vivent. Parla com els qui parlen sols.

* Mahler, altre cop. Violins sostinguts en una única nota interminable. Canvi brusc : la mateixa nota aguda, però d´un sol violí, com la gent acomiadant-se però de cop, esfumant-se com un dia boirós. També però, com una línea de llum sobre l´horitzó del mar encapotat, daurada i tremolosa. El parabrises xop de reflexos sanguinis, plora. Descobreixo el significat d´un adagio.

* L´ametller. És un ametller : a les branques baixes guspiregen brots blancs, sota un tronc i un cos negre de nit i de pluja.

* Tràgicament...tenia la paraula, m´ha vingut al cap havent dinat, però ara sols sé que no tenia raó de ser, en contraposició al mot tràgicament. No l´he apuntada. Craso error.

Com un Charlie Rivel

2011-01-25T22:10:00.008+01:00

Desballestat però altiu, ufanós a la seva manera, com el rei del conte cofoi de les seves vestimentes inexistents. És el teu cor, ara a la vista, el mateix que s´amaga rera l´estiu ? O és la carcassa d´un vell circ sense carpa envoltat de cadires buides ? Com el pallasso encabat de netejar-se la pintura, mirant-se davant un mirall envoltat de bombetes apagades, els ulls tristos i aigualits , com un Charlie Rivel udolant al sostre de la humanitat ?

Conserves la dignitat del qui res ha perdut però és inexorablement vençut. Els qui et miren són al darrera, despullats de raons. Seguim aferrant-nos a la terra erma, cercant somriures.

Forat de vidre trencat

2011-01-22T20:17:00.011+01:00

La ràdio inicia les notes del “ Jesus, etc.”, davalla altre cop la veu del Tweedy, torna la lletra aquella que diu : “ Tú tenies raó respecte a les estrelles, cada una és un sol de capvespre”. Setting sun...podria voler dir un sol apagant-se, tot i que les estrelles són llum del passat, pel poc que sé d´astronomia. Només petites espurnes. Però la ment deixa el cel, i la nit amb els seus estels de Gener. La ment avui no respon massa bé, no es concentra en allò que vol dir, ni troba paraules. Es dispersa, mentre observa el tros de forat de vidre trencat de la finestra de la cuina, que fa temps hauria d´haver canviat. Hi busca una petita inspiració, una espurna per explicar una petita història. El petit forat amb forma de triangle, arran del llistó, l´esquerda al vidre, tot invariable des de fa un any llarg. Podria ?

“ S´estava a la cuina, prenent-se un cafè sobre la taula. Llegia el diari, en batí, un Dissabte qualsevol. Bé, qualsevol no, avui no havia de treballar. Tenia coses per fer, al pati, a la casa...la vista s´aixecà cap a la finestra, al tros de vidre en forma de triangle trencat, per on entrava una lleugera corrent d´aire freda. El fred tornava, de feia unes hores. El sol banyava el vernís fosc de la taula, les fulles del diari, el fum de la tassa del cafè, els cabells escabellats i la son de les parpelles pendents de mullar. Notà a la punta del nas un mos d´aquell fred. Tornà la vista al diari, agafà la tassa fumejant cafè i deixà que li escalfés el nas de punta vermella, mentre s´oblidava del forat a la finestra “.

La cançó fa estona que s´ha acabat. Ha aparegut improvisadament, agraïda. La ment, en aquestes circumstàncies de sorpresa agraïda per una cançó inesperada, no pot fer sinó més que recodar-la, mentre dibuixa petites històries sobre un forat de vidre trencat, vidre que, d´altre banda, acabarà per canviar un dia o altre.

Tercer moviment

2011-01-15T21:26:00.003+01:00

...ombrejo i guardo el pas del meu camí,

reposa en mi la llum i encalmo ja la nit ...

Salvador Espriu

" Un sentit de matinada llunyana encalça l´adagio, un dels més lents de Haydn. L´expresió del dolor vist de fora utilitza una sonata lliure de tot l´innecessari. El final és imbuit d´una tristesa sense límits ; el sextets, primer al segon violí, després al cello, sonen com el darrer moviment fantasmal de la darrera fulla morta. Aqui hi ha un lent moviment que, com al "Chaos" de "La creació", dóna a la música una nova dimensió i profunditat".

( Robert Meikle ).

Riverian

2011-01-09T20:46:00.005+01:00

S´embranca la llum al revol d´un camí abandonat. La llum és breu, deliciosament breu, fina, imantada pels elements afortunats que la poseeixen uns instants. Els colors pàl.lids de la terra, dels camps abandonats, dels troncs nus, dels riuets que passen descoberts i sense fer soroll per aquests camins de riverians voltats de xops centenaris; els colors de les parets de pedra grisa de les cases pairals, de la pell de les vaques, de les estaques que les cerquen, fins i tot el color del cel abrigat de núvols regalimant escletxes per on passa aquesta llum, tots aquests colors , a diferència de la primavera o l´estiu, o inclús de la tardor, són un de sol, com el sol que les il.lumina. Aquesta unicitat de percepció és d´una, de dues hores com a molt. L´aturada és marcada per l´evolució d´aquesta cursa baixa on els núvols encenen i apaguen el paisatge : dels grisos i els negres als ocres. És l´hora prèvia a la foscor, la mitja tarda de Gener, quan cala el fred sense presses, el cos s´arrauleix dins l´anorak i s´agraeixen les butxaques calentes.

Els camps són cercats, el camí abandonat és cercat també : es veu que deu tenir un propietari, com la soledat o el mateix abandó. L´abandó vist així és poètic, i mirant- m´ho em sento com un espantaocells esperant un raig de llum escalfant-me el rostre, com el que resta embrancat dalt de tot dels arbres. Aquests arbres sense ocells, sense fulles, sense verd i en canvi, procuradors d´un sentiment compartit d´estoica bellesa, de reflexió efímera de la vida, com el vell camí on no puc entrar. Com l´espantaocells que no es pot moure, observo el suau revol, els herbois sorgits al mig de l´asfalt, els arbres més llunyans- pelats, de la infantesa-, i la llum, més suau encara, de la paraula no escrita, dels instants de la memòria.

I així es va fent fosc, i sorgeix l´ocell volant més alt que ningú, per sobre dels núvols. La llum, que en dies així és pur caprici joganer, crea una darrera cortina, enmig del solc de les muntanyes, tamisant la negror inabastable. Podria afegir la quietud, el silenci de la llum...però a la vora baixen cotxes, per la carretera principal,a tota velocitat, fulgurants. I penso en el futur, mentre les llums vermelles desapareixen rera els revols de les vies més ràpides. I penso en allò que va dir algú : “ Parin, que jo baixo aquí “. Debades, perquè jo també pujo al cotxe, i això si, a poc a poc, m´allunyo pel camí dels riverians ( un que encara és transitable ) cap a un petit refugi on ja m´espera l´escalfor dins una llar de foc.

( 01/01/2011, a la tarda )

Eclosió

2011-01-06T19:24:00.001+01:00

S´esmuny la primera nit , estampat el darrer somni cansat de caps d´agulles blanques. Els primers brots de llum ennuvolen el cel ; cerquen neus perpètues ; s´alçen de la terra. I és com la dalla del primer dia, segant malastrugances.

Cada dia de l´any

2010-12-29T22:28:00.003+01:00

Passaran uns quants dies abans no m´acostumi a escriure l´onze al final de les dates. De petit, a escola, em passava el mateix. Tot i la il.lusió d´escriure un nou any a la llibreta dels dictats o a la del càlcul, sempre acabava, per inèrcia, reescrivint l´any que havia marxat, i llavors el tatxava i feia lleig. Així han quedat les llibretes, amb la meitat de les dates de Gener amb l´any illegible, perquè llavors el tipex no existia.

Ara no és tanta la il.lusió, i per això passa que cada dia de l´any d´altres anys sovint són dies més llunyans dels que recordava. Ho corroboren les dates apuntades a l´ordinador, que no s´esborren ni amb tipex. Ho he provat, però el blogger és inmutable en aquest sentit, i escrit rera escrit va fixant dia i hora, mes i any.I l´any quedarà marcat en l´arxiu amb el seu número, i allí dins tot el que hi ha escrit en dotze mesos. Simplificats en quatre números, al marge d´un full virtual.

Tinc una llibreta, guardada en un calaix. Allí hi escric a mà, quan en tinc ganes. O hi transcric algun poema, o algun fragment llegit. Ho faig a llapis, per poder esborrar tot el que jo vulgui . Hi ha dies de l´any que no esborro res, n´hi ha que acabo arrancant el full de tant esborrar. A vegades hi poso la data, perquè la llibreta té molts fulls i jo faig la lletra molt petita. Algun dia llegueixo el que he escrit en dies que ja no hi són, d´anys que ja no hi són. Escriure a mà és com sortir a passejar.

Cada dia de l´any canvien coses. A vegades voldria que res no canviés, però d´altres potser en canviaria una o dues. Però decididament sóc un desastre amb les dates. Avui diria que és vint-i-nou, de Desembre, del 2010.

Faig trampes, evidentment , i és que tinc un calendari. I si giro el full, m´hi trobo el blanc de la paret. Ergo...s´acaba l´any, un altre cop.

FELIÇ 2010 A TOTHOM !!!!!! ( merda, on he fotut el tipex ? ) .

Nèt i clar

2010-12-25T21:38:00.005+01:00

“Un camí !
Quina cosa més curta de dir !
Quina cosa més llarga de seguir !
Quin so vulgar i estrany !
Un camí !...
Quina sentida de pena i patir,
quina promesa de calma i de guany !
Un camí !... “

Poema de Nadal ( Cant III ), J.M. De Segarra

Segueixo el meu camí, avui humit de molsa verda, tapissant vells troncs d´alzina. El sol d´hivern m´acompanya de gairell, el pas franc s´atura sense presses : ara un pitroig, ara un tell solitari , ara el mar, ara la neu al Pirineu...Dins del bosc la quietud és gebradora : els brucs aguanten perles de les puntes dels seus branquillons, i un mantell blanc obagueja encara allí on no trepitja el sol. El vent bufa molt amunt, i ha alliberat de núvols el cristall blau, blavíssim, del cel blau. N´hi ha un, però, difós i blanc, perfecte en la seva petitesa, i té forma d´ull de dona. Me´l pica en una revolada del camí. El vent baixa un instant, i fa una escombrada tot despedint-se, i el sento com passa primer davant, després a sobre i finalment rera meu, removent les fulles dels alzinars. És el mateix camí que segueixo, humit de molsa verda, tapissant vells troncs d´alzina.

No em manca res, les cames van lleugeres, les bótes semblen mocassins. El sol deixa mig món glaçat i escalfa de tornada el rostre que vetlla el sud. Ni el record provinent de l´eco de la meva veu dins la volta tancada d´una petita cúpula, ni en això em puc queixar : és la meva veu dins una màquina del temps. Tant sols segueixo el meu camí, amb el sol d´hivern vora el mar, la neu al Pirineu, i el vell roquetar al meu costat. No em manca res, avui el camí és nèt i clar.

(24-12-2010, al matí )

Panegíric

2010-12-19T23:20:00.009+01:00

La vista cau, no sense una certa voluntat de fer-ho, sobre el vell mapamundi pintat a la paret de la vella escola, la que van enderrocar ja fa uns anys . Els ulls prenen mesura a la petitesa del món conegut, als cinc trossets de terra envoltats d´aigua, i s´hi mantenen fixos i concentrats en totes les seves parts, fins un moment en que la vista es perd sense perdre el món de vista. Llavors procedeix, per norma general, a encaixar dos dels continents, l´africà i l´americà. L´encaix de la costa brasilera amb el golf de Guinea es produeix amb certa rapidesa, donat que aquest moviment es fa en una fracció de temps escalat a 1:75.000.000, és a dir, el mateix que es pot observar en una de les cantonades del paper quadriculat on reposa la ment. D´aquesta manera, els dos trossos de terra naveguen breus segons pel blau de l´Oceà Atlàntic – un blau cel solcat de ratlles grises molt primes – i s´ajunten sense fer massa fressa, allí per on hi han les lletres, en color negre, del gran mar que les separa. Res de més fàcil, d´altre banda : són dues peces d´un trencaclosques existent a tamany natural. Li han dit- de fet ho sap, perquè així ho va aprendre en una primera lliçó sobre les meravelles de la naturalesa- que, a més, podria continuar unint la resta de continents fins a formar-ne un de sol. Geològicament en diuen Pangea, i vol dir tota la terra, literalment.Perdut en aquella paret blanca, ho ha aconseguit algun cop, quan els ulls són prou llestos. És només un únic moviment – moviment d´autèntic virtuós – on tot encaixa, i les mateixes cicatrius de la terra trencada desapareixen sense deixar ni rastre. Com l´esperit dels díes de Nadal.

La trasl.lació d´aquest moviment a una escala de 1:75.000.000 costa d´imaginar. Per això, pensa, algú va dibuixar els mapes del món.

Bon Nadal

Segona fase

2010-12-16T12:27:00.008+01:00

.

Avui fa sol. Estossegant com un vell cavernícola, he pogut veure la rosada sobre els vidres.

He passat fred, malgrat tot. Ara els ulls se´m tornen a tancar, assegut al sofà vora el sol, amb la manta de llana sobre el pit fosc i dos o tres versos a punt de caure al terra.

“ Quien no responde, parece
que nos entiende,
como las piedras o el viento”.

Com gotes d´aigua sobre un vidre.

I la sabata ?

2010-12-12T00:26:00.005+01:00

Els nens tendeixen a treure´s les sabates. A l´hivern ho solen fer dins de casa. Ho fan sobretot quan juguen, i una manera d´endevinar la seva presència és descobrint aquests trastos inútils, sovint gastats , bruts i desaparellats,als llocs més inversemblants tractant-se de sabates : a sobre la tassa del wàter,dalt d´un armari, penjats d´una làmpara al sostre, al cossi de la roba bruta, al mig del passadís...La seva visió fa recordar en algun parell de sabates penjades dalt d´un fil elèctric, aguantant-se pels cordons lligats a tal efecte : petits tributs a un inconformisme no acabat de definir, una mena d´inconformisme anàrquic i alhora universal, com ho era en l´antiguitat un bon graffiti. En el cas del nens vindria a ser el mateix, perquè un nen és pura anarquia quan juga amb altres nens, i més dins de casa, una tarda de finals de tardor, quan els dies són més foscos. El divertit ve quan és l´hora de marxar, en les correcuites dins l´escampall generat per la invasió d´aquests petits monstres tot anant rera la recerca de la sabata perduda. Llavors el rebombori arriba al seu clímax, com si es tractés del final d´un combat.

Quan un era més menut que ara, recorda fer el mateix, a casa dels seus amics. Recorda especialment una habitació enmoquetada, ample, on jugava amb un amic d´infància, el Pepe. Era una habitació sense llits, perquè aquests estaven amagats dins un armari empotrat que ocupava tot el pany de paret en la seva llargada. Recorda un dia que jugaven a estovar-se amb uns guants de boxa vermells que tenia el seu amic. Potser van passar una hora estovant-se, sense sabates, perquè era agradable sentir els peus alliberats dins els mitjons, i els mitjons sobre la moqueta, com era agradable clavar-se cops de puny i no fer-se mal i no parar de riure fins acabar esgotats.

També se´n recorda un de quan sortia de casa el seu amic i l´aire fred de l´hivern refrescava les galtes envermellides mentre tornava cap a casa, ja de nit. Era una sensació difícil de definir, perquè les galtes ara són més aspres i semblen haver esborrat el record de quan s´era un petit monstre. Les pot recordar encara, quan s´ajup i agafa una sabata del vint-i-quatre rera la cortina i crida que ja l´ha trobat.

Llavors el petit monstre se l´encalça amb l´abric posat mentre et mira amb les galtes vermelles, rient com només ho fan els petits monstres, tot just abans de marxar.

Cara B

2010-12-08T19:44:00.009+01:00

I bé ? Com te les veus ?- La tauleta és plena d´ulleres que el Xavi ha anat traient no sé d´on. El petit mirall reflexa el meu rostre canviat per aquest nou element, al qual m´hi hauré d´anar acostumant. Després d´unes quantes proves el diagnòstic de vista cansada sembla evident, però ja m´ha avisat l´òptic que ha copsat un lleu inici de hipermeotria, paraula que li he fet repetir perquè de bones a primeres no és una paraula que se´t quedi grabada al cervell.

No sóc bo triant, mai ho he sigut. O sigui que em deixo aconsellar. Montura fina, unes Calvin Klein, però potser les trobes massa cares. Em miro el preu i li dic que les de pasta negre ja m´estan bé. Són d´estil retro, estil anys seixanta. Em recorden les del Buddy Holly, sempre m´han agradat els dissenys retros. Mentre me les emprovo altre cop, el Xavi diu que m´estan bé. Total, només les portaré per llegir i a la feina. Per conduir m´hi veig bé, encara.

Encara...mentre surto de la botiga penso que mica en mica ja es va acabant un altre any. Encara tinc que fer un parell de recados, així que m´arribo a uns grans magatzems de la ciutat veïna. Encara no s´han fet les sabates que m´agradin, mai he sabut triar, i així vaig veient com les que porto dia si i dia també ja començen a descolorir el to de la pell, però encara poden aguantar una mica més, són prou bones i còmodes. A les sabates els hi acabo agafant carinyo, per això em solen durar anys. No escatimo diners, un cop m´he decidit, perquè sé que m´acompanyaren durant moltes i moltes passes. Però amb aquestes hauré de fer un pensament, un dia d´aquests, com he hagut de fer amb les ulleres.

Baixo a la planta baixa, i com un autòmat em paro a la tenda de discos. Tenda de discos...aquest nom ja és arcaic, i cada cop més en desús, definitivament d´una altre època. Mica en mica han anat tancant totes les tendes de discos. Ja ni els cd´s les fan aguantar. Encara recordo que quan em vaig poder comprar l´únic tocadiscs que he tingut mai, començaven a sortir els compact disc. Sempre he anat una mica tard. Jo continuava comprant vinils, fins que aquests es van acabar. Llavors vaig anar a parar al compact, tot i que els clàssics mel´s reservava per quan hi havia fira, i després per internet, de tard en tard. El disco semblava haver mort. Però vet aquí que tinc una sorpresa : hi ha discos a la botiga de discos ! M´hi paro, embadalit. Són noves edicions de vells clàssics, no n´hi ha masses, un parell de caixons. Els dits es mouen com feia temps que no recordava, com teclejant una guitarra per sobre les fundes. No hi ha cap criteri, però m´adono que hi ha discos de nova fornada : els dos dels Sunday´s Drivers, per exemple. I després em cau a les mans una portada...M Clan – Tarque / Ruipérez presentan.... Surten tots dos a la portada, i el disc té un aire retro, de color en blanc i negre envellit, amb un to sèpia. El cercle negre i les paraules Stereo em fan tornar a somriure. Me´l miro : un disc entra pels ulls. Me n´he comprat molts només per la portada, i pocs cops m´han defraudat. Aquest, per la part del darrera té tota una explicació el disc, dels temes i de l´estil, tal i com es feia antigament.Es llegueix bé, perquè un disc de vinil és gran, i per tant, no necessito ulleres. Està editat per Atlantic Records, una històrica del rocanrol americà, i és publicat del mes d´Agost.

Com quan tenia disset anys, l´agafo i me´l compro. La gent em mira una mica raro, i això que encara no porto ulleres. A casa l´obro, i trec el vinil de la funda amb suavitat, d´un negre brillant, amb els solcs que per l´amplada ja fan veure quina és la durada dels temes. Pesa força, això vol dir que el vinil és de qualitat. Antigament els feien més primets, només els que anaven a les emissores eren millors, com aquest. Torno a engegar l´aparell, el col.loco al plat, incremento el volum i deixo anar l´agulla. Després m´assento al sofà oreller, el de les audicions. I comença a sonar un disc potent de rock clàssic, sense enganys...la veu del Tarque és la d´un autèntic cantant de rhythm and blues, amb un acompanyament que els altaveus medeixen a la perfecció. El so viatja lliure, encara.

Veig el títol del disc : “ Para no ver el final ”, i encara penso que l´inconscient contraposa sovint realitats oposades, compensant- les. I recordo la frase d´un amic d´un amic meu que li va dir, referint-se a la vida : “Ara estem acabant la cara A. Encara ens queda la B, sencera”.

I havent- se acabat la A, m´aixeco i tranquil.lament, poso la B.

Queda

2010-12-03T23:20:00.016+01:00

Enguany, no queden remors de fredor. Queda el fred, pur de cristalls, embolcalls de gebre arran de terra. Queda alguna fulla, encara enfilada , com una cadira buida dalt d´un balcó. Sota la solitària buidor queda altre cop la mort, i la pots agafar dins el teu puny i fer-la miques amb un petit cop de geni. Et queden engrunes seves aixafades al palmell de la mà, allí per on navega la ratlla de la vida. Més enllà queden mils de llums, com mils d´arrugues fines, imperceptibles, queden als dits del palmell de la mà al contrallum del temps. Queden unes mans fredes, un rostre fred, una mirada... queda l´inici d´un segon, pendent de caure.

Imaziguen

2010-11-28T21:52:00.002+01:00

( continua, del darrer escrit )

El vell aixecà les mans brutes i les hi ensenyà, tot posant-se a riure. Remugà alguna cosa en un llenguatge que l´home jove no entengué. El rostre arrugat s´arrugava encara més al somriure, deixant-li al descobert una boca desdentegada, de llavis gruixuts. El color dels seus cabells era peculiar, d´un pèl roig aclarit per les nombroses canes blanques, un color de mel de romaní. Els seus ulls traspuaven la llum del color del mar, quan aquest remou la sorra en díes de vent. L´home jove l´observava, encuriosit per aquella figura que li volia transmetre alguna cosa, per aquells ulls i aquell somriure desdentegat, pel rostre solcat d´arrugues i els cabells del color de la terra del desert. Llavors parlà, per dir una sola paraula aparentment sense lògica .

Imaziguen- murmurà. D´alguna boirosa part remota del seu cervell sorgí aquella paraula, segurament una paraula apresa feia poc o molt de temps. La tornà a repetir, assenyalant l´home vell.

Imaziguen-

El vell li seguia ensenyant les mans brutes, per tot seguit abaixar-les i abastar-ne amb moviments amplis del braç l´inmens tiralinees que conformava la gran extensió de pedra. Aixecà la vista i també assenyalà el sol, i després el semicercle d´on partien les franjes cap a l´horitzó. Llavors l´agafà de la mà i el feu seguir, mentre seguia parlant amb una veu rogallosa i seca. L´home jove es posà a caminar rera d´ell, i notà unes gotes de suor que li baixaven del front. El ferm del terra feia ressonar els seus passos a voltes sobre la fina grava despresa dels blocs granítics, a voltes als herbois de les seves juntes...l´espai tenia una sonoritat diàfana, i la veu de l´home vell era com la que sortia dels altaveus d´un vell cinema en el silenci de la platea buida d´espectadors.

L´home jove repetí altre cop la paraula, i recordà el seu significat : home lliure. I així fou com aquell home vell passà a dir-se Imaziguen als ulls del jove, que se´l seguia escoltant mentre l´horitzó s´ampliava a cada passa nova que donaven.

sense temps ( II )

2010-11-21T20:30:00.006+01:00

Al rost del camí, quarts de sis i lluna plena al bancal més fosc del cel. Al més lluminós, un joc d´espelmes apagant-se. Al rost s´hi respira l´aire fred, res és lluny ni aprop, hi ha només les passes sense petja sobre les pedres. I al moll de l´os de la tardor, la breu sort del temps sense temps.

Olives

2010-11-19T23:10:00.007+01:00

Sovintejen les paraules, ajaçades dins sommorts plecs del pensament, com olives macerant-se dins aigües perfumades de sal i sajolida. Els olivets d´on provenen són seleccionats per una mena d´atzar molt limitat però desconegut de mecanismes establerts. Elles es deixen fer,ofegades pel nodriment de l´aigua fresca canviada dia a dia, establint-ne el temps capricis de volums, de colors, d´amargors mai acabades de destriar per l´aficionat que les guarda sense saber si acabaran un dia per delectar el paladar fi del qui les assaboreixi.

( “Aquella estesa de suaus capçades maragdines (…) li va produir la impressió d´haver arribat, després d´un penós errar, al port d´una terra de pau i de somni “). (*)

El cos de cadacuna assimila un significant propi aliè al seu significat, el qual creix en vida al costat de les altres. Sorgueixen instants de combinació perfecte, breus instants on sembla que la seva textura és de carícia dins la gola. D´altres en què tot té el moviment engavanyador d´un vestit maldestre, molest a l´hora de caminar. Deturen les paraules a vegades el caminar, i resten elles soles, com bibelots dins una vitrina. S´estanquen en plàcides aigües salades ,entre fines herbes d´inconsciència, perfent punts d´amargor per cobrar consciència d´enyor.

(“ Li agradaven especialment alguns racons amb olivets, aspres i pedregosos; feien olor de sal i de menta d´aigua, hi penetraven tots els vents, tenien un gran mar al davant i al darrere un cel sense límits” ). (*)

La memòria les destria, tant al llegir-les, com a l´escriure-les. I elles dibuixen imatges.

(*) Giani Stuparich, de "L´illa" (1942), Ed. Minúscula.

Fenòmens

2010-11-16T23:11:00.012+01:00

M´esguarda la cara d´un home, penjat del fanal del davant de casa. De fa uns díes, em trobo amb el seu somriure al sortir-ne, dins un fons vermell i negre que em fa una mica de por, on a la inmaculada blancor dentrífica tan sols li falta l´estrelleta aquella de la falsa brillantor. A les nits, en la soledat del carrer, he sortit a veure si encara somreia, i m´ha semblat llavors un somriure més trist, més solitari, i també més sinistre segons com, sota la llum ataronjada del fanal.

En la rotonda d´entrada a la ciutat,hi veig un cartell amb la fotografia d´un túnel i un resplandor al fons, com de color blanc. A sota, un altre somriure, aquest dibuixat de color taronja, d´una sola linea convexa. Em fa pensar en un poema d´en Margarit, sobre trens antics. Per contra, sembla un anunci d´alguna religió de predicadors televisius, d´aquelles on el poder de la veu pot més que el de la paraula.

Hi ha un altre senyor penjat de vàries faroles a l´avinguda llarga que condueixo cada dia. Aquest té un somriure forçat, i em fa pensar que entre tants senyors somrients com em trobo de fa uns díes, estaria bé trobar-ne algun de seriós, si així li correspon al seu tarannà natural. En comptes d´un cel blau, al costat hi té un cel verd. Com pinten alguns el cel de planetes llunyans.

Una senyora també se´m repeteix, els darrers dies. Deu tenir la meva edat, potser una mica més gran i tot. També somriu i una gavina l´acompanya amb unes banderoles estridents, i com la sensació de gominoles, cotofluixos i ossets de peluix. Una cançó dels Hombre G em remou les entranyes cada cop que la veig.

El senyor de la piràmide somriu, penjat com els seus congèneres dels fanals. Sembla el somriure més cofoi de tots, i em recorda un paó endormiscat al capvespre, sense saber que el Nadal és a quatre passes.

Em barrunta el cap el motiu de tanta gent penjada de les faroles.Potser és que s´apropa alguna fira, o algun circ a la ciutat. Endebades, descobreixo sorprès les primeres llums de Nadal penjades on sempre, de nit, i apagades. Així és com venen ara els primers pensaments de Nadal, induïts de pressa burocràtica i comercial. Com les coloraines dels senyors penjats a l´enllumenat públic.

A la tauleta de nit hi tinc un llibre del Delibes, entre d´altres. És un llibre que parla de Castilla i dels castellans, dels de poble, a través de fragments de les seves novel.les. És un brillant escriptor mort no fa gaire, testamentari d´un món que ja no existeix.Llegia ahir un fragment de" El Disputado voto del Sr. Cayo" :

-Y ¿ ha pensado usted qué va a votar ?-

El señor Cayo introdujo un dedo bajo la boina y se rascó ásperamente la cabeza. Luego, se miró sus grandes manos, como extrañándolas. Murmuró al fin:

-Lo más seguro es que vote que sí, a ver, si todavía vamos a andar con rencores...

Després de llegir una estona més, mentre m´adormia, hi vaig caure.

Mitjons

2010-11-10T23:02:00.013+01:00

Dos díes de vent, complets, són poc freqüents pels meus barris, com ho poden ser la boira baixa o els arcs de Sant Martí. Novembre dóna díes així, a ple sol , amb una nitidesa d´ombres a les parets i als terres poc freqüents també. Els vents semblen barrejar-se, amb escenes curioses, com la de les fulles centrifugant-se en cercles a les aceres, o les mates de salze saccejant-se amb la força d´un petit terratrèmol a les seves arrels, o l´estranya visió d´un grup de gavines – si, gavines - amb les ales esteses i els cossos momentàniament quiets, mirant d´adaptar-se a la bogeria dels corrents. Hi ha un moviment com de tirar endavant la cinta on és gravada el pas dels dies, la impressió de que algú està fent dissabte engegant l´aspirador i ficant-lo per tots els racons per acabar posant ordre a l´ordre de les coses. Així ho sembla quan el corrent defalleix, i al vespre tot resta tranquil.

Llavors es veu la lluna com un tall de síndria,amb el color sèpia de l´albada nocturna, sobre un núvol. Mirant-la quan ja no queda res del tràfec del dia, penses que algú, amb les presses, l´ha penjat de qualsevol manera. Com si aquest algú s´hagués recordat a darrera hora - un cop ha assecat amb calma el vidre de la volta celeste i ha anat penjant els estels a mesura que es feia fosc tot xiulant alguna antiga melodia - que allí hi faltava alguna cosa.

En díes així és quan descobreixes, al treure´t els mitjons abans d´anar al llit, que els has portat al revés tot el dia.I fas un somriure, mentre t´aixeques i te´n vas a respatllar les dents xiulant una vella melodia, tot pensant que les coses, sovint, són més fàcils del que semblen.

Vianda cuita ( poema )

2010-11-07T18:30:00.006+01:00

.
Rostres llunyans, ocells dins gàbies tristes.
Llima l´oreig els arbres
i talment l´avinguda és viva.

Olor a vianda cuita.

L´espill és ample, la cambra buida.
Remou el pas d´homes i dones
i ara i abans, mai després, ( la sastreria ).

Olor a vianda cuita.

Migdies perduts, disfresses penjades.
Enquadra la vida tres mirades
i una a una i rera l´altre...

Olor a vianda cuita.

Vianda cuita

2010-11-06T23:29:00.007+01:00

De la finestra, a peu de carrer, l´olor de vianda cuita, calenta i tova. S´enlaira amb la vista, del fum de les plates remenades amb sengles girapeixos a l´aire del migdia, cap als arbres nous. Caducs i nous, caducs i joves, pintats de grana pujat, de formes perfectes i fulles d´ànima decorativa, esteses encara més decorativament sobre les llambordes del color del forn on van ser emmotllades. Apareixen sota aquests, movent-se pels carrers, com rius de vagues corrents, rostres de nou encuny, descuradament ben vestits, irreconeixibles dins un cosmopolitisme universal, ample i previsible, somrient al sol del migdia.

S´enlaira l´olor de vianda cuita, ara sobre altres façanes : olor de mongeta tendra al migdia de l´airecel remenant fulles lanceolades dels darrers refredats, davallant amb colectiva bellesa sobre entapissats grocs remugant al pas dels vianants : una noia formosa carregant una caixa de fruita, un bar amb les finestres obertes, amb taules de pi i cadires metàl.liques lluny d´esnobismes incòmodes, esmorzars i aperitius d´olives arbequines i truites de patates. Un barri lleig, de blocs de ciment polits, acabats de pintar de color gris, mig tapats per arbres que han anat creixent sota el refilar virtuós i alegre d´ocells engabiats als balcons, sota rostres i figures abillats de tons grisos, cetrins i somnolents alguns, de mirada llunyana en d´altres, de xivarri de nens jugant al vell camp de futbol. L´envolta una tàpia de totxos pintada per enèsima vegada de blanc i al mig encara dormen les velles guixetes metàl.liques color blau cel, com sagristíes tancades davant d´un altar. Barri desconegut, i en canvi, reconegut de cop i volta , tant com el desvinclament de l´altre, el meu. Aquí s´hi fa la mateixa vianda cuita ara que abans.

Vianda cuita sobre el barri de la meva infantesa : a l´antiga pastisseria, un xino. A l´antic colmado, un bar de copes. A sota casa, la mateixa pizzeria. Al balcó, les persianes baixades. I a la caixa, dos caixers automàtics nous. Rera l´edifici, el terrat i els patis dels veïns, i els jocs, i el gat de la senyora Rosa. Hi són perquè allí ja no s´hi pot tornar. Rostres de nou encuny al travessar els carrers, la vella sastreria encara és miraculosament oberta, any rera any, com l´edifici vell i atrotinat, d´aquells on els ocells s´hi senten còmodes sota els seus aiguavés. Més amunt, a l´antic local del cine Regina, una exposició de pintura : un quadre d´en Carnicé, de dimensions cares, obre la vista al Pedraforca a l´hivern. Meticulós paisatgista, els colors absorbeixen els sorolls del carrer, encarant a l´altre banda del vidre un altre dia assoleiat. Travessant una llenca de neu s´hi veu una figura negra i petita, algú emportant-se l´olor de vianda cuita lluny dels carrers on al girar-me, una altre figura negre, alta i esprimatxada, em mira amb posat trist davant un llençol blanc ple de pel.lícules on els actors secundaris s´han anat esfumant de mica en mica.

I malgrat tot, encara m´agrada passejar- m´hi, algun Dissabte al matí.

sense temps

2010-11-01T18:12:00.013+01:00

pel record d´alguns

passar com la tardor

pel temps sense temps

Breu història d´un bon dia

2010-10-30T20:59:00.007+02:00

Si l´edat d´un home es coneixés pel seu aspecte físic, la d´aquest home en sobrepassaria la cinquantena, i ho faria amb escreix, però sense l´atreviment d´afirmar que ja en té seixanta. El pas del temps es reflexa en els seus cabells, abundants de grisos i blancs; en un pit esprimatxat dins una camisa a quadres arremangada de mànigues rera els colzes, oberta als dos primers botons sota el coll i mal tancada per sota, sobresortint però sense deixar-se caure sobre uns texans eternament descolorits, mig caiguts per manca de malucs, on els descosits de les vores tapen la llengüeta d´unes bambes blanques que fan l´efecte de no haver-se estrenat mai . En un cos així, el cap sembla més gros, i hi destaquen dos ulls descolorits i clars, d´òrbites rodones i independents, com les d´un peix rera un aquari. Així ho semblen, engrandits rera els vidres d´ unes ulleres de montura metàl.lica, d´aquelles que mai saps si han passat de moda o no.

Per altre banda, si el nom d´un home es pogués conèixer per la seva edat, per la seva procedència, o simplement, pels pormenors de la cultura social i familiar d´una època més o menys concreta, el d´aquest home podria ser el de Manel. Parla un català del país, però quan canvia al castellà – fet habitual dins la seva dil.latada vida- ho fa amb l´accent arrelat del “xarnego”, que és una amalgama d´accents del sud- del cordobès, del sevillano, del granadí, de l´extremeny, de l´almeriense- nascut sense ordre ni concert, sense lleis establertes, als barris obrers i perifèrics de les grans ciutats industrials de l´àrea metropolitana. Un accent que denota mestissatge, que mostra una dona al seu costat, uns veïns, una vida. Potser per això encara es fuma un Ducados al bar de la cantonada amb el primer cafè del matí, i després agafa la furgoneta – la coneguda fregoneta dels nadius – i se´n va a arreglar rentadores per la casa Pauls, que aguanta el comerç al centre amb penes i treballs. I té ja la filla casada, que fa de perruquera, mentre el gendre busca feina perquè l´obra està aturada. Arribarà a casa mentre la dona surt a fer el torn de nit netejant despatxos a Barcelona, i algun cap de setmana que coincideixin, marxaran a la caseta que s´han anat fent a Comarruga des de fa trenta anys, i passejaran per la platja a l´hora baixa mentre es dónen de la mà...

Però aquestes vides es deconeixen, com es desconeix el nom del Manel. La gent entra i surt de les vides d´uns i altres, i una cara, un gest, una veu, es pot reconèixer tres o quatre anys després de veure-la per darrera vegada. Una cara és una cara, però el Jofre, malgrat la recorda, no li ve el seu nom al cap. Tanmateix, el de Manel li sembla escaient al rostre reconegut. Ell ( el Manel ), segur que el sap el seu, perquè és l´únic nom que deu conèixer rera aquell mostrador. Pel Jofre en canvi, hi ha milers de cares, milers de noms, inventariats per l´ordre del costum i la freqüència de tracte.

Al Jofre li agrada jugar a endevinar noms. Així que dóna la volta, i li passa pel costat. Li somriu, i mentre li obre la porta el saluda :

-Bon dia, Manel.-

Els ulls de parpelles mig caigudes s´acaben obrint, i la seva veu ronca i nasal – d´això també se´n recorda – li desitja un bon dia, amb un somriure de complicitat.

En l´ordre dispers de les coses

2010-10-24T14:13:00.007+02:00

En l´ordre dispers de les coses un raig de llum, reflex d´una finestra en una altre, fent possible el naturalment impossible.

En l´ordre dispers de les coses un raspall de dents, amb el perfil esborrat de les pròpies dents.Quan ja és dins la boca raspatllant-les, la visió de l´altre nou, oblidat per la rutina dels gestos de sempre.

En l´ordre dispers de les coses una lluna en quart creixent, un avió traspassant-la, i dos versos : “Cuánto tiempo / náufrago de la luna”.

En l´ordre dispers de les coses, un gol del Messi.

En l´ordre dispers de les coses, una cervesa, quatre bolets acabats de fregir i tres salsitges, ben calentones.

En l´ordre dispers de les coses, una escridassada inútil i cansada, una queixa, un suspir...un Divendres.

En l´ordre dispers de les coses, un casament al cementiri.

En l´ordre dispers de les coses el record de quan la viruta tapava bassals d´oli , i els papers de diari fregats al passadís.

En l´ordre dispers de les coses, un llibre a la prestageria, cap per avall.

En l´ordre dispers de les coses, la corba d´un coll de dona, feta d´infinits càlculs matemàtics i reduida en un plec sobre la pell.

En l´ordre dispers de les coses, un arbre, al mig de la ciutat. Un semàfor i un radar, observant-te.

En l´ordre infinit de les coses, colors lanceolats.

Matins, díes, setmanes.

Matins

2010-10-16T23:30:00.003+02:00

“Les herbes fan una olor intensa. Els arbres despullats, tocats de color de vinagre i d´or vell, tenen una pompa decrèpita. L´aire és viu. Una ramiola de vent fa caure, planejant, les fulles grogues. En els recons emboscats, la humitat s´hi concentra, blava i espessa. Sobre la molsa til.lilen les gotes d´aigua freda. El temps – la tarda – passa ràpidament. La llum es dissol en el crepuscle. És la tardor. Tot fuig en una fugacitat trèmula. Temps de bolets...”

...Temps de bolets. Inici de tardor. Els arbres encara no són despullats, l´arç és curull de baies rojes, les primeres cireretes d´arboç tenen l´aspror i la dolçor del bosc més intens. L´aire refreda els matins de la fugacitat de les tardes. Si l´estiu és l´època de les tardes amb les seves llums interminables, la tardor ho és dels matins, amb les seves llums trencades i esbiaixades, estàtiques.

La navalla s´obre i es tanca, el vímet s´omple d´olors de terra, d´aigua i fulles, i sembla – ho és – un quadre vital d´aquests matins endinsat al bosc, entre molsa i esbarzers. Sorolls pocs, alguna espantada d´ocells, alguna refilada que et fa quedar dret respirant bonhomiosament. Les hores són curtes si la collita és bona. Surts del bosc amb totes les olors arrapades al cos, pensant com retenir-les per quan faci falta. El cap reposa dins la petita vall, amb el seu rierol tresquejant furtiu i alegre.

La tarda és fugaç, com bé diu Pla (*). La llum dissolent-se convida a estar-se rera la finestra, amb una altre de més càl.lida, a tocar d´ulls. La tarda convida a la mitja becaina, a llegir Pla i a replantejar-lo. La tardor fa entrar més música dins aquestes tardes, i es redescobreix Haydn amagat entre les guitarres, com l´estàtica llum d´un record, amagat rera un matí de tardor.

( * ) "Les Hores ( El pas de l´any)" ( 1953)

El viatger extraviat

2010-10-11T20:28:00.010+02:00

Un pagès va anar a Barcelona
a comprar un paraigua
perquè no en tenia cap.
Veient que es posava a ploure
li va dir al botiguer:
me´l podria embolicar ?
És que es podria mullar.

( cançó que era popular )

Avui he anat a Barcelona, amb el paraigua sota el braç. M´agradaria haver anat a algun museu, però els Dilluns feiners tanquen. Així que he anat a mirar llibres. Travesso Plaça Catalunya, plena de coloms i de sol i d´estrangers. Fa calor. Avui que he estrenat màniga llarga i jersei, la ciutat sembla mantenir la temperatura ideal pel turista que ulleja plànols i fa cua per pujar al bus turístic, aquests d´estil anglosaxó de dos pisos, plens a petar de la ciutadania del món disposada a fotografiar qualsevol racó del centre de la capital, des de la façana de El Corte Inglés a la darrera estrella del sostre de la Casa Batlló. Les terrasses encara són buides, i el Passeig de Gràcia se´m fa llarg i d´una amplitud insospitada. Les aceres són permanentment plenes i camino tenint l´estranya sensació de que la gent m´observa com si fos un alienígena, és a dir, com si fos un barceloní de pura cepa, amb la seva camisa a quadres, els seus texans negres, les sabates de pell marró un pèl atrotinades i el jersei sobre l´espatlla, a més del paraigua caminant desimboltament pels territoris ocupats. Fins i tot una noia rossa, jove, probablement anglesa, em musita un perdón ininteligible i em demana per les Amblas. Despistat com vaig li demano perdó amb un altre perdó, i ella em repeteix mirant de pronunciar la R inicial, més fort, però sense aconseguir-ho del tot. No saben el que és una erra ben pronunciada, els anglosaxons, deu ser perquè ningú es diu Ramon.

Tot just arribo a la llibreria i em sento alliberat de la relativa opressió dels edificis, dels carrers i del trànsit. Fa massa temps que no baixo a Barcelona. Els llibres resten pacífics a les lleixes. N´hi ha molts per obrir, per fullejar, per llegir...m´hi estic una bona estona. M´adono que la dependenta em mig coneix, em mira amb certa sorpresa al topar-nos a l´escala que puja al pis de dalt : cafetería, humanitats, art i assaig, ciència...vaig darrera un llibre d el´Einstein, que trobo : “ Mi visión del mundo”, entre tractats de física i matemàtica. La mestressa és prima, més baixeta que jo, nervuda i moguda, de cabell curt. Calça unes bambes d´aquestes sense cordons, senzilles, de ballarina, de color blau fosc. Té un aire de bibliotecaria francesa de poble, si n´hagués de conèixer alguna, amb el rostre angulós i sobri. Bé, potser també podria ser una escriptora novaiorquesa de pel.lícula de Woody Allen, si hagués vist alguna pel.lícula sencera del Woody Allen. Mentida, n´he vist dues : “La maldición del escorpión de Jade” i la de Barcelona. Ah, i la de “Match Point”. Menys la del mig - deu ser perquè Barcelona i les Ambles ja fan una mica de tuf i han perdut tota la peculiaritat dels escrits d´en Pla o la Rodoreda – em van agradar força.

Surto,surto (és que la llibreria té dues portes). Em noto l´esquena un pèl carregada – tota la setmana que em fa la murga, quan m´aixeco als matins semblo un iaio de noranta anys- i camino recte com si portés un tauló lligat a l´esquena. El sol al sol escalfa, o sigui que trio caminar entre els plataners, on hi ha menys gent tret dels que ja dinen a les terrasses. Una colla de japonesos es disposen a gaudir – el verb aquest té doble sentit al passeig de Gràcia – de dues llesquestes de pà amb tomàquet i pernil serrano, o bé d´una fantàstica Seafood paella ( i olé ). Un dels joves, amb els cabells engominats i alçats com els del Koji Kabuto enfoca amb una càmera descomunal – uns quaranta centímetres d´objectiu- a un altre que té al costat amb els cabells blancs, d´aquells oxigenats que es veuen d´una hora lluny, molt pràctics quan es va en grup. Una parella escandinava se´ls mira, ara a ells, ara a la carta, intentant esbrinar amb aquella cara de no entendre gaire cosa, el que els hi diu la traducció a l´anglès del mundialment famós pà amb tomàquet; i a la vegada, quin dels pèls del nas quedarà finalment retratat pel canó fotogràfic que tenen al davant.

A aquesta hora, la poca gent que treballa surt de la feina, o de casa, i alguna conversa es deixa caure a les oïdes en un pulcre català de Barcelona, que és com el castellà de Madrid, però una mica més piju ( oseaquehacecomounpocodecalorahora ). A Plaça Catalunya, finalment trobo tres homes autòctons, asseguts a la vorera, aturats, parlant d´oportunitats perdudes. Miro al cel i l´aigua com brolla de la font, i al Ken Follet, tornant a aparèixer ara als laterals d´un autobús.No sé si qui llegeix això ho sap, però el Ken Follet ha escrit una nova novel.la. Tot plegat em recorda un acudit de l´Eugenio sobre el golf.

M´havia de quedar a dinar, però avui sento enyorança dels núvols, i els museus són tancats. I la gent sembla tenir molta pressa. Així que travesso la plaça i entro a la boca del metro. Torno content, una mica com el pagès de la cançó, amb el paraigua dins la bossa, no sigui que es mulli.

I dedicat a l´estranger, aquesta petita faula :

“ El ciudadano y el viajero”

Mira a tu alrededor- dijo el ciudadano-. Este es el mercado más grande del mundo.
Seguro que no- dijo el viajero.
Bueno, puede que no sea el más grande, pero sí el mejor-dijo el ciudadano.
En esto te equivocas-dijo el viajero-.Te aseguro que...

Enterraron al extranjero al caer la tarde.

R.L.Stevenson, de “Fábulas”

I és que Barcelona és la ciutat més maca del món. Bé , sinó la més maca...

Equilibri al precipici

2010-10-09T23:04:00.004+02:00

Al camp abandonat, l´antic solc és prou fons perquè encara el noti el peu quan el trepitja. La rosada impregna les tiges a tocar de terra just perquè els primers pinetells alçin mill.límetres de les seves caputxes marrons, i mig cistell de la seva carn tendra, del seu flaire barrejat amb la de l´all i el julivert, arrodoneixin la primera truita de la temporada.

Sobrevola el corb clacant l´abandó dels pins, sota un cel gris. La flor s´ha anat marçint. Un lleuger cop d´aire al clos obert alça l´estam mort i deslliura part de la despulla. Tot hauria de seguir el seu procés, però una mena de darrer esforç sembla sorgir de dins la pròpia flor marçida, com un braç, com una mà que diu que no. Aferrant-se al seu particular precipici, sorgeix l´equilibri de l´efímer.

Pocs metres més enllà, el desequilibri, enlairat sobre la rosada del matí, entre fulles seques i molsa verda, aliena al pas de les hores dels seus veïns. Minúscula, llambrega el món trist que la rodeja. I somriu.

Formes perfectes fent-se i desfent-se sobre solcs enrunats. I mentrestant, el camp reclama mans per llaurar nous terrossos. Que la terra escampi olors de noves collites.

Petit apunt

2010-10-04T22:47:00.005+02:00

Desfilen núvols baixos, ben separats i enrinxolats de blancs interns, grisencs de baixos per la oblicuïtat del sol tardorenc. Desfilen allargassats en retirada, en perspectiva, com dibuixats en làmina de dibuix tècnic, el.laborats de més gran a més petit, de més aprop a més lluny, sota linees invisibles dibuixades amb llapissos de punta molt fina, esborrades pel pinzell blau de l´atzur més blau, el més nèt i polit deixat per les quatre gotes espolsades com aigua de colònia sobre els rostres i les mans, invisibles com el mestral enllestint pàtines transparents d´oxígen pur, enjogassant columpis buits, fent arribar veus de mainada a punt d´entrar a escola.

Com el jersei de cotó fi, sense fer nosa. Com unes poques fulles seques, arran de les aceres.

Y miro al que yo he sido

un instante olvidado

de algún dia de Octubre

José Hierro