Escolto cançons de quan era un jove molt jove. Èxits
que gravava en un radiocasset de doble entrada que em permetia primer de gravar
les cançons de la ràdio i després confeccionar “àlbums” on enllaçava els temes
que més m’agradaven tot en aquelles clàssiques cintes verges de seixanta o noranta
minuts. Després les escoltava amb els auriculars connectats a un mini-casset
que podia enganxar al cinturó dels pantalons. Com el Kevin Bacon a "Footloose". El radiocasset era vermell , un
dels tresors que més recordo d’aquells anys.
Eren altres temps. Avui en dia et pots fer una llista al mòbil en un tres i no res i posar-hi tota la música que vulguis. La que escoltava avui l’he anat omplint a base de memòria, que per aquestes coses no es rovella mai. La preparo per un aniversari de cinquanta anys, per a una festa on hi haurà força gent. Seria la música de fons, tot i que potser no n’hi haurà, de música. M’imagino que ho podria ser. De jovenet m’hauria agradat fer de discjòquei, escoltava molt la ràdio, tot eren programes musicals. De sempre, també, he tingut aquella il·lusió de fer un programa de ràdio, i amb els anys, un programa on mesclar literatura i música. Llegir contes, versos, parlar de vides d’escriptors, explicar coses que trobi interessants, que facin pensar, tot entre temes musicals, tot molt pausat i tranquil. Fragments llegits , cançons , música ... me n’adono que tot això ho he fet una mica dins el blog , al llarg dels anys. És com un premi de consolació.
Encara guardo algunes d’aquelles cintes, tot i no poder escoltar-les. En una d’elles hi vaig posar : tallats oblidats. En aquella època era més romàntic que ara, però la música que escoltava, en general, era més alegre. Era la música del moment, la moderna. Ara l’escolto i n’aprecio coses diferents, apart d’aquelles tornades fàcils de ballar o de cantar : un baix de fons potent, una bona bateria o inclús tota aquella electrònica empallegosa que vaig arribar a avorrir com algun dia s’acabarà avorrint totes aquestes veus distorsionades que s’escolten per tot arreu. Escoltar-les em fa somriure, perquè a pesar dels pesars de tots aquests anys, m’agraden.
I per avui ja s'ha acabat el temps. Fins a la propera.
