"Les planes" és una petita novel.la de l´australià Gerald Murnane , escrita l´any 1982. Es fa difícil descriure-la, i segurament aquests extractes que transcric aqui no donen ni molt menys una idea de la novel.la. No en recomano especialment la seva lectura, tot i ser considerat un clàssic de les lletres australianes, tot i que un tal Teju Cole afirmi que "Murnane és un geni". No sé qui és en Teju Cole, sincerament. L´unic que puc afegir és que aquesta novel.la ha arribat en un moment oportú per llegir-la, cosa que no passa quasi bé mai. I que Murnane és probablement un geni, si ho diu algú com Teju Cole, és a dir, aquest gran desconegut -un habitant de les Planes, de ben segur -. Jo ho podria afirmar també, a nivell local. Tots els extractes són de la segona part del llibre. L´edició en català corre a càrrec de l´editorial Minúscula, i és de l´any 2014.
(...) Segurament ella havia llegit, vaig pensar (...) sobre un home i una dona que només es van trobar un cop i que van admetre que les mirades i paraules decoroses que es van intercanviar estaven tan plenes de promeses que no s´havien de tornar a veure. I, a mesura que seguia els relats de la vida posterior d´aquestes parelles, devia haver entès que els seus anys en aquesta casa eren una petita part de la seva pròpia història. Les tardes de silenci ininterromput, els crepuscles de breu fulgència, i fins i tot els matins que semblaven a punt de restituir a les planes alguna cosa que ella no deixava del tot d´esperar, eren els petits indicis d´una vida que podria haver sigut ; dels incomptables paisatges originats anys enrere per un diàleg sense paraules entre ella mateixa i un jove que la podria haver dut a qualsevol lloc menys a aquelles planes on havia promès dur-la " (...)
(...) Perquè alguns d´aquells escriptors que ella semblava preferir consideren gran part del que rep el nom d´història un espectacle vacu fet de gestos i declaracions irreflexius adreçats en part a satisfer les mesquines expectatives d´aquells que es preocupen pel que es pot predir amb seguretat, però principalment destinats a donar ocasió als més perspicaços de preveure el que saben que no passarà mai " (...)
(...)Però a mesura que passaven els mesos i ella venia gairebé cada tarda a seure entre el lloc on era jo i els prestatges amb l´etiqueta TEMPS, em sentia cada cop més obligat a manifestar-li alguna cosa. Notava entre nosaltres la massa que feien totes les paraules que podríem haver dit com una pila de volums sense obrir tan aclaparadora com els prestatges reals que s´erigien al davant de cadascun de nosaltres (...)
(...) Si tot el que havia passat entre nosaltres només existia com un conjunt de possibilitats, el meu objectiu hauria d´haver sigut eixamplar l´abast de les seves especulacions sobre mi. El que ella havia d´obtenir no era informació específica, sinó els fets justos per distinguir-me i prou. En resum, no calia que llegís ni una paraula meva, encara que calia que sabés que jo havia escrit alguna cosa que ella podria haver llegit.(...)
(...) En aquell punt havia començat a preguntar-me per què no podia ser que la dona mateixa hagués concebut un llibre per explicar-me la seva posició. Va ser la meva reticència a buscar aquest llibre el que finalment em va persuadir de fer el que vaig fer, que va ser no escriure cap llibre i no fer córrer cap insinuació que jo hagués escrit mai cap llibre o que tingués la intenció d´escriure un llibre (...)
(...) No sabíem gairebé res l´un de l´altre i no podíem concebre que les coses anessin d´una altre manera sense transgredir l´equilibri de mons que ens envoltaven. Pensar en nosaltres en unes altres circumstàncies qualsevol seria trair les persones que nosaltres mateixos podríem haver sigut .(...)
(...) Vaig arribar a entendre això fa un temps. Des d´aleshores he intentat evitar les estances que van acumulant, cada vegada més atapeïdes, obres que dissipen tots els dubtes sobre el Temps. De vegades, per això, en passar pel davant d´aquesta àrea de la biblioteca, la recol.lecció de les piles més recents em porta per camins enrevessats pel davant d´una estança on abans observava la dona. Seu més lluny del que em sembla recordar, i el canvi en la disposició dels prestatges i les divisions ja l´ha separat de mi amb el primer del que es convertirà, inevitablement, en un laberint de viaranys entre parets de llibres a mesura que aquesta ala de la biblioteca es converteix en l´encarnació visible d´algun dels esquemes atribuïts al Temps en els volums que s´hi mantenen amb discreció ben bé al centre.(...)
I ara, acabaré de llegir el llibre.
