Breviari ( XIII )

 

·         Escriure telegràficament. Stop. Per viatjar en el temps. Stop. Arribaré tard a sopar. Stop.

           ·         Ara, cada cop que obro l’aixeta em sento quasi bé un delinqüent.

·         L’atzavara es mor. Fa uns quants dies, del centre de la planta n’ha sortit una llarga tija, de tronc gruixut i fort. Florirà i llavors, s’assecarà. Un final perfecte.

·         Dos homes grans xerrant. Un li diu que és intolerant a la lactosa, l’altre li comenta que com és  si  abans no ho era. El primer li contesta que, amb els anys, s’ha tornat intolerant a moltes coses. M’allunyo entre pensatiu i trist.

·         Vallverdú fa cent anys. L’entrevista l’Anna Guitart. Diu que quan no sap com seguir una història, baixa a l’hort una estona i en acabat, quan ja torna a ser a casa, sap perfectament com té que continuar-la...l’hort, aquest lloc d’inspiració on no es pensa mai en res.

·         Acabo els 24 contes de Txèkhov. Stop.

·         Estiro la persiana amunt i quan la tinc lligada, una cadernera s’atura al test dels geranis. Se’m queda mirant i mou el cap, curiosa. Després, de seguida, aixeca el vol. Sabia que escriuria sobre ella ?

·         A la ràdio, expliquen la història del crani robat de Haydn, el famós compositor de música clàssica. Resulta que, a la tomba hi van col·locar un altre crani i quan finalment el van tornar a lloc- el de Haydn – no van tocar l’altre, que no sap de qui era. Un cop morts, això és minúcia.

·         Troben una espasa de fa tres mil anys en un jaciment a Baviera. Segons la crònica, el més impressionant és que encara “brilla”. Aixeco la vista mig enlluernat pel sol.

·         Han tancat el desviament per agafar la carretera al poble. Ara tinc que seguir recte i travessar el pont de la B. , donar la volta a una rotonda nova que han fet i refer el camí pel carril contrari. Durant uns quants dies segueixo posant l’intermitent com ho he fet els darrers trenta anys. Quan me n’adono, sospiro. Un altre petit canvi sense importància.

·         Pruna mirabolà, petita i amb tons groguencs i sanguinis. “Dolça fins al pinyol “. Ara que ho sé, el pruner només n’ha fet quatre de mal-comptades, aquest any.

·         Literalment – no sé si literàriament també – sempre s’escriu per passar pàgina.

·         Poso els peus dins el rec. És migdia d’agost. L’aigua és freda i els hi puc tenir una estona no massa llarga. Després m’assec en una pedra i xipollejo. Ve un gos i mira de saltar. L’aturo pel panxell i es deixa acariciar. Ajup el cap i beu sorollosament. Després sento una veu de dona que el crida. El gos em mira. Ella somriu. En aquest precís moment, soc feliç. Després em saluda – immediatament després del somriure – i se’n van camí avall dona i gos. Els peus se’m refreden.

·         Estels fugaços. Aquest any m’han contestat afirmativament a dues preguntes. I la darrera per partida doble.

·         Diuen que vindrà un gota freda...això rai, si només és una.

·         El Sr. M. m’ho diu clar : “ de què serveix viure tants anys si no és per fer les coses millor ? Conec molta gent que et segueixen dient les mateixes coses ara que fa vint anys, queixant-se d’igual manera. Ara, si son feliços així...- remata – ja em sembla bé. Cadascú fa de la seva felicitat el que vol “. És un bon home, tot i dir-me sempre el mateix.

·         Peça de puzle. Les del cel sempre son les més difícils d’encaixar.

·         Diu el llibre d’Isaïes : “ ...el sudari que amortalla les nacions “.  Penso en Gaza.

 

Chaudes soirées

Tardes declinants. Els sols de les tardes declinants. Admiro - com deia Sèneca - les coses que enganyen de lluny així com – i com bé afirmava Persi – ser capaç de donar pes al fum. Mea culpa. La poesia podria ser això, si fos mentida. O veritat. Creia que respirava el perfum de ta sang diu un altre vers llunyà, mentre Lou Reed parafraseja la seva paranoia i tampoc diu cap veritat ... i doncs ! diria agafant el seu ritme...i doncs ! faig ballar el cap tot veient núvols circulant pel cel, l’espai quasi bé infinit del migdia, net, nítid, fent forja amb les cabelleres esbullades tapant rostres mai vistos. I la nit bevent-se el teu bleix, la teva dolça metzina. Dringadissa de vidres. El fum aixecant-se damunt xemeneies apagades ja fa temps. Mentida. Veritat. I a qui li importa ?.