Amb el permanent he trobat la solució al problema de comprar CD´s verges sense ni una trista caràtula on anotar els temes. Avui en dia tot sembla d´una utilitat tant precària que quan un s´acostuma a alguna cosa ja en sorgeix una altre, o moltes d´altres, sovint pitjors. Jo discrepo i fugo d´estudi . Encara m´agrada fer-me les meves pròpies grabacions , és de les poques coses que no he deixat de fer des que vaig tenir el meu primer - i últim - "radiocassete stereo" Sanyo amb doble entrada de cinta. Després els vinils - els tocates bons eran cars aleshores - i més tard els compactes. I ara internet, sense res físic a les mans i un so esquarterat de matisos, on la feina de mesos d´un músic es veu reduïda a un "download " cap a un arxiu amb mils de cançons injustament inapreciades. El nou fa temps que ho va deixar de ser-ho. Però el que va ser nou em permet també de que algú pogui escoltar alguna cançó de la llista, amb un so més o menys acceptable, sempre que vulgui i on vulgui : em penso que hi ha això de l´mp4 i l´i-phone que ho permet. Algú m´ho va explicar un dia en un Mc Donalds...
4 comentaris:
Apa! quina bona sel·lecció!
I quina lletra tan maca.
Veig que a la llista hi has inclòs "Petita i blanca" amb una versió de Prats. Si t´agraden les gravacions antigues i aprecies la guitarra i la veu despullades d' artifici et recomano el disc original, "Liebeslied". Té un punt de melangia, com per escoltar-lo darrera els vidres un dia de pluja, com diu una cançó, però és una joia.
Fa molts anys,potser vint-i-cinc,una persona que també cantava i tocava la guitarra professionalment i que va morir just l' any passat, em va deixar el vinil com qui et deixa un petit tresor.Jo era molt jove i no vaig entendre gaire aquell interès tan fervent pel disc,però em va enganxar de seguida ( hi ha poemes musicats de Tagore i de Palau i Fabre, així com també una versió de Cohen i d´altres).Me´l vaig gravar en un caset i va anar rodant de casa al cotxe fins que va desaparèixer.Gràcies a l´Spotify l´he pogut recuperar sencer.
Els avenços tecnològics, en aquest cas, són providencials.
Una mica més...
http://estaciodeservei.blogspot.com.es/2012/05/liebeslied.html
En lo primer et dóno la raó - sinó seria un masoca -.
En lo segon ja no sé que dir-te. La tinc molt vista ;)
Tú segur que la tens més maca.
Caram ! Això és un regal. No ho sabia, que era seva. Al video de l´enllaç la canta. M´ha agradat, com la teva particular història amb el disc. L´hauré de buscar...en vinil, és clar.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada