Un altre mar

Dens, blanc i mandrós, sorgeix l´encantament d´un matí unint dues serralades com dues illes, dos silencis naturals i un mar entremig, breu i melodiós com un virolai cantat en un dia de festa.

Llegenda urbana

Si el seu port era noble, fins i tot aristocràtic, l´havia perdut en el seu abandó. De per si esquàlid, la gana feia transparent el seu perfil de gravat egipci quan el sol impactava en la seves costelles ossudes, sota una pell blanca i fina. Diríeu que era feta de dues dimensions, veient-la tot potinejant el musell dins una de les tantes bosses de cartró abandonades un Dissabte al matí al parking buit d´un McDonalds qualsevol, mentre el sol tot just despuntava , els carrers feia estona que eren morts, i algú caminant no era més que un autòmat d´inèrcia marciana.

Només els gossos famolencs hi tenien la seva pàtria, en matinades escampades en l´abandonament d´un polígon industrial. La ja vella galgo, de nom perdut per la manca dels anys de crida, reconegué a cua d´ull el sac de puçes bernardià que s´apropava lentament. Els ulls rodons, marrons i tristos escaients a un altre ca desprovist de sostre, eren mig entelats per una ceguera de curs incert però ben definida. L´olor d´aigua d´un bassal el féu aturar, i es va sentir la llengua espetegant sense presses el líquid en la solitud de l´escena. Llavors aixecà el cap, i olorà l´aire del matí, mentre un regalim li baixava de la comisura de la boca saciada. No va aconseguir aixecar del tot les dues orelles, però intuí el perill de seguida.

En Dracus, etern vagabund, en sabia, d´olorar el perill. La Gorga, vinguda de noble bressol, no en sabia prou, encara. Si a l´un li fallava la vista, a l´altre la sagacitat. Si a l´un la rapidesa i els refexos, a l´altre el coneixement del terreny. Si a l´un l´obediència, a l´altre la trampa. Es coneixien, vet-ho aquí, i les mancançes, en ells, i només en ells, esdevenien redemptores.

Valia la pena seguir lluitant ? La Gorga s´apropà, veient la testa d´en Dracus dreta. Sabia el que volia dir, sabia de la seva preocupació. S´apropà i li llepà lleugerament la boca, deixant-li olorar la pell mentre li passava pel costat. Llavors es quedà quieta, com esperant una ordre. Ell bordà amb un lladruc profund i rogellós. Ella es girà i començà a caminar. En Dracus seguí el perfum del seu cos, i tos dos s´allunyaren per alli on la ciutat feia l´efecte d´acabar-se, endinsant-se en la verdor d´un bosc ple de vida.

El parquing es va quedar desert . No gaire més tard, a un bassal mig buit d´aigua, dos ulls s´hi reflectiren. Un vent s´aixecà, i escampà les olors. Se sentí el gruny del fracàs, mentre les fulles d´un diari vespertí rodaven per l´aire, amb titulars ( que estrany tot plegat !) fets de roses imaginàries.

Atzar i Llum (II)

.

(...)

quan les lògiques s´acaben,
creix per l´ull el secret del sol,
i la sang ajaguda salta

(...)

D.T.

Anotacions Breus ( i V )

.

Per segon cop en un any, al cel, els núvols obren un forat clar i lluminós. Per estrany que sembli, una cortina negre de pluja s´hi agermana en la distància, i el verd s´hi encosina a la terra. Avui he vist cavalls ballar, i he fet castells a la sorra, tot en bona companyia. Avui he volgut asseure-m ´hi ben a la vora, per escoltar-lo. I no gaire més, tret de marxar.

La pluja m´encalça, inmaculadament.Al sud, d´esquitllentes, les corbes de Santa Pellaia desprenen el seu alè particular, un baf amb cadència misteriosa, sorgida de l´aigua de les darreres hores de la tarda. Una llum somorta d´una Mobilette se m´encara i passa sense pena ni glòria, i enllaço el so del motor i dels pneumàtics lliscant amb la darreríssima llum del dia fonent-se rera els turons. Una primera estrella, amb volum de planeta, esguarda la finestra oberta, movent-se sobre la perfileria fosca de les alzines xopes.

Vertebrat en un únic so, el mar, necessàriament s´hi reflecteix.

Anotacions Breus (IV)

.

Blancor de marbre en un nínxol negre: cercenat el pit , la barba rinxolada i el rictus en uns llavis seriosos, observo la majestuositat dels venerables segles en els plecs tant ben fets de la seva túnica, contraposada la seva mirada cega vers el llevant marí, estès tot just davant d´ell. Més curioses són les llànties, les arrecades fines d´or, les pulseretes o les puntes de llança encrostades pel salitre. Curioses per diminutes, petites filigranes d´or i argent, de terrissa i de coure . Penèlope teixint la nit, desfent camins al lli de la matinada.

Arbres de Judea, Dissabte...Sant. Pedres blanques, fons blaus; anxoves i una canya; homes i dones en trànsit bonhomiós. Runes pensarívoles allargassant una tarda. El cel trencat als aiguamolls. Deu minuts d´estrelles, per vuit hores de foscor.

Atzar i llum (I)

"La llum es trenca on no lluu cap sol ;

on no fluexi cap mar, s´empenyen

les aigües del cor en un raig"

( Dylan Thomas )

Nota : variacions, aqui ( amb el teu permís, Elur ).

Anotacions breus (III)

.

Caps blancs, preludiant les olors de pagès. Un pagès en bicicleta, desconstruint a càmera lenta el carrer Major. Una pagesa, mocador al cap, anorak vell, sabatilles i encorbada, girant per una cantonada. Pel seu costat, passa un Rolls-Royce. Un pati al darrera, un al davant : magranes oblidades en magraners nus, alzines esqueixades, herbes altes ; un amteller, un llimoner, dos cedres i una buganvilia, sèca; rosers. A l´Eden , sons de destrals. I la casa, entremig, habitada per bons esperits : molts llibres, i un piano cobert per un llençol blanc.

Una llar de foc, poemes trobats a l´atzar, conversa de familia nova. Pluja de matinada, contorn de llum ; rera el finestró, un reguitzell d´ ocells piulant, i l´ escalfor d´una nit sota tres mantes i la fredor a una punta de nas ; a l´aire resclosit, estius desconeguts . Aigua al cos, a la cafetera, a l´olor del cafè acabat de fer. Sol a l´envidriat. Silenci del qui encara dorm, el món aturat. Festa.

Anotacions breus (II)

.

Rera meu, les passes que semblen seguir-me. Al costat, l´ombra mesura una falsa alçada. El vent arrosega infinitíssims granets de sorra per sobre l´humitat de la sorra endurida, les puc notar sobre la galta dreta, al sorollet que fan quan piquen a la vora dels pantalons. Desconcentrat, els ulls es tanquen. Les onades no existeixen, tant sols una taula abandonada una estona, i dues canyes solitàries, i una senyora anant i tornant, els peus nus i el cabell recollit.

Hi ha petxines, totes mig trencades, netes i polides en el seu trencament. En un ordre evident, hi ha dues roderes de bicicleta, dues bicicletes ajaçades i una parella estirada, tontejant. Si l´enveja tingués cara i ulls, em faria un autoretrat d´aquell instant passat al seu costat. Però el mar torna a escoltar-se, com el lent caminar sobre una nova sorra. L´enveja és plàcida i serena, quan hi ha més platges per trepitjar.

Anotacions breus (I)

.

El vent, al Cap, es gira amb la suposada habitud desconeguda pel visitant primerenc. El sol, al capvespre, juga amb les façanes més blanques de la costa. El vol sense batec de la gavina suspira dins dos blaus, fet d´una llarga mirada.

Un gos observa, inmòvil, la tarda. Els seus ulls l´han vista més d´una vegada. Com a les meves pròpies tardes, vagarejo dins l´horitzó; com un convidat de pedra, miro de destriar-lo, segur de no aconseguir-ho. El gos sospira, amorrant-se al terra.

(02-04-2010)