Ball

L´orquestra enceta amb un "paso doble" mandrós d´organillo clàssic de festa major,on la batería i el saxo acompanyen monòtons el ritme marcat d´un baix encara més monòton.Tot i això el volum és prou fort perquè les primeres parelles d´avis, sabedores del seu torn, mig omplin l´envelat amb passes de memòria precisa i concentrada execució.

Poc després el repertori s´amplia en una barreja impossible de dues hores llargues on hi tenen cabuda des del gegant del pi fins el "Born to be alive" dels Boney M,passant entre d´altres pel Sabina,el Santana,el Tom Jones o Paquito el chocolatero,que aquest any ha revifat gràcies a un anunci de cervesa.

Kerkyra (Corfú): Un primer pas.

Mirar de ser un viatger en comptes d´un turista esdevé una dificultat quan tant sols es disposa de dues setmanes per voltar una mica fora del país. El temps és escàs i la tendència natural a voler aprofitar-lo veient quantes més coses millor acaba per sacrificar la voluntat d´atrapar essències, ànimes, singularitats o pensaments que derivin de la mera observació de les persones i els llocs que es visiten.

Així que cinc dies a l´illa de Kerkyra no semblen res, sobretot si el que es vol és restar tranquil en moltes de les platges que hi ha al llarg dels 220 km de costa que l´embolcallen. Però el temps esdevé relatiu si l´espai és reduït. Aquest tros de terra grega permet de fer pocs kilometres per arribar tranquil.lament a pràcticament qualsevol punt de la seva geografia, i a més salvant desnivells propers als mil metres d´alçada, el que dóna perspectives gens monòtones pel qui s´endinsa una mica per les carreteres estretes que la travessen. El mar sempre hi és present, i això recorda la visió crusoiana del simple fet de sentir-se aïllat, un primer pas per obrir la ment a una nova terra, a un temps que, essent escàs, miraré d´oblidar.

.

(trad.al castellà): Kerkyra (Corfú) : Un primer paso

Probar de ser un viajero en vez de un turista comporta grave dificultad cuando se dispone solamente de dos semanas para darse una vuelta fuera del país. El tiempo es escaso y la tendencia natural a querer aprovecharlo, viendo cuantas más cosas mejor, acaba por sacrificar la voluntad de atrapar esencias, almas, singularidades o pensamientos que deriven de la mera observación de las personas y los lugares que se visitan.

Así pues, cinco días en la isla de Kerkyra no parecen nada, sobretodo si lo que se quiere es estar tranquilo en muchas de las playas que se reparten a lo largo de los 220 km. que la rodean. pero el tiempo es relativo si el espacio es reducido. Este trozo de tierra griega permite recorrer pocos kilómetros para llegar tranquilamente a cualquier punto de su geografía, salvando en algunos casos desniveles de cerca de mil metros de altura, lo cual provee de perspectivas nada monótonas para el que decide circular por las estrechas carreteras que la atraviesan. El mar siempre está presente, y este hecho recuerda la visión crusoniana que observa el simple hecho de hallarse aislado, un primer paso sin duda para abrir la mente a una nueva tierra, durante un tiempo el cual, siendo escaso, intentaré de olvidar.

Esperit de vacances

"The spirit of delight comes often with small wings"

R.L.Stevenson - Dreams of Elsewhere