Balmoral

 

-Quina referència diu que hi posa ?-

-Balmoral –

Es tracta d’un tipus de parquet, que imita un roure rústic, amb nusos, d’un color d'un bon malta de més de dotze anys.

-Mira, com el lloc on va morir la reina d’Anglaterra -.

-Que és a Escòcia-

-Allí on els homes portaven faldilles.-

-Els tartans-

-I els moors , totes aquelles terres que semblen de ningú, sense arbres, pelats, verds i infinits, plens d’aigua, amb algun castell fent de guarda.-

-El cap del conill. La Union Jack-

-No hi ha temps, no hi ha temps ... !! – deia amb el rellotge a la mà mentre l’Alicia se’l mirava sense entendre res.

-La reina d’Anglaterra-

-La reina –

-La-

-( ... )-

- ¿ Balmoral, diu ?.

-Ja li anoto. És el castell on va morir la reina d’Anglaterra.-

-Ai sí, quina gràcia.-

-¿Li agrada?-

-Sí, però no me’l quedaré.-

Polar.4

 

-Bon dia –

-Home, Bondia, bon dia.-

-Bon dia Bonanit, trucava per la Bonatarda, a veure què fa.-

-Ja veus Bondia, que t’he de dir ? La Bonatarda s’ha d’esperar, com jo.-

-Pobre Bonatarda !. Bé, ja trucaré a la tarda doncs, Bonanit.-

-Millor a la nit, Bondia, per la tarda na Bonatarda ja no s’espera més-

-A la nit no, Bonanit ? No em diguis que tu i la Bonatarda, a la tarda...-

-¿ A la nit ?- No, Bondia, no, ja m’agradaria...-

-És clar, és clar, Bonatarda.-

-Bon dia, voldràs dir.  –

( riu )

-Ai caram, Bonanit, ja m’enredes una altre vegada, veus ?-

-I ara Bondia : Bona nit doncs, Bondia !.-

-Això. Bon dia, Bonanit !.-

Coma

 

-          -¿ Què fa que la gent es cargolen ells mateixos els cigarrets ? –

-         -És més barat. El tabac s’ha encarit.-

-         -¿ I encara es ven el Marlboro de tota la vida ?-

-         -Sí, però ha perdut glamour. Com el fumar.-

-         -¿I què val ?-

-         -Uns tres euros, si fa o no fa.-

-         -¿ Euros ? –

-         -Ai, sí, perdona ...  465 de les pessetes antigues .-

-         -Cullons ! –

 

*** 

-         -Aquí abans hi havia una oficina bancària –

-         -Encara ho és –

-         -No, era la Caixa de T.... Ara hi ha un altre negoci, mira  quantes lletres :  BB...sembla una marca de motos.-

-         -No, és un banc.-

-         -Però què dius ! Si es veu molt deixada, i tota plena de grafittis als vidres.-

-        - En tanquen moltes, des de la crisi de principis de segle. Ara la gent ho fa tot pel mòbil o l’ordinador –

-         -¿ Com lo de les teles que son com cinemes ?

-         -Sí .-

-         -Cullons !

*** 

-         -¿ Aquesta ?-

-         -No fotis, té l’edat de la meva filla.-

-         -¿ I aquesta ?-

-         -Tampoc. Mira, aquesta potser sí –

-          -No fotis, podria ser la meva mare.-

-         -Deu tenir l’edat de la Claudia Schiffer.

-         -Cullons ! –

***

-         -¿I els patinets ? Caram, quina noia més maca. Bruna –

-         -Bruna. ¿ Te’n recordes ?-

-         -Bruna i amb rínxols negres... –

-         -Ja fa molts anys, d’això.-

-         -Ara me’n començo a adonar. Mira, m’ha somrigut !-

-         -Cullons !

 ***

-         

-        - ¿Tatoos ? Tatuatges, vols dir. –

-         -Sí . A la gent li agrada.-

-         -Com tenir gossos –

-         -Això mateix.-

-         -I després els renten als aparadors de botigues com aquesta.-

-         -N’hi ha de totes les races, colors i mides.-

-         -Cullons !-

***

-         - ¿ I aquest home ? Mira ! Va amb cascos sense fil, que pallasso ! I sandàlies ! On té el walk-man ? Si son auriculars per connectar-se a l’equip d’alta fidelitat !

-         -Wi-fi. Ja no hi ha cables, ni walk-man ni alta fidelitat –

-         -¿ I els Guns ‘n’ Roses ?-

-         -Mira aquesta noia , la samarreta que porta. Encara se’n veu alguna de tant en tant. –

-         -Cullons ! -

Polar.3

 

Rep el correu on s’hi llegeix :  

“ Hola !!, Què tal ?!! T’envio la foto !!! ”

Tants signes d’exclamació no semblen portar enlloc, perquè al final la foto no hi és. Sense conèixer-lo físicament se l’imagina com els conills, que ara surten dels seus caus al capvespre pels camins dels vols de la ciutat , amb les orelles ben dreçades amunt i els ulls grossos, rodons i opacs observant tot el que els envolta, alerta per donar el saltiró al menor signe de moviment vora seu. Com el personatge del Lewis Carroll, atabalat pel pas del temps.

Rep un altre correu, on s’hi llegeix :

“ Bones !!! Ara sí !!!, disculpa !!! “

Alguna cosa s’ha mogut, entre els dos correus. El temps, entre signes d’exclamació, no va pas més ràpid, sinó  a l’inrevés.

 

Polar.2

 

( amb les famoses mascaretes posades )

-          JomdiAlba  –

-          JomdiÀlvar  –

-         ¿ comdisquetdis Alba ?-

-         ¿ Itu Àlvar també ?-

L’Alba se l’abaixa :

-         Alba !

L’Àlvar se l’abaixa :

-         Àlvarrr !

( se les tornen a pujar )

 

-Aaahhaancantat !

-Aahhaancantada !

 

 

Polar

 

-Hola Maria José, soc la Maria José. ¿ Que hi és la Maria José ?-La Maria José li diu que sí que hi és, la Maria José. 

Li passa la trucada tot pensant que mai demanen per ella, quan ho necessita. Sent la coneguda olor de la multitud.