" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


28/2/22

Angelicar

 

Al costat de la lluna que no sabria dir si plena, de nit, em sorprèn la llargada - podria de dir que colossal si fos feta per mà humana - d'una ala d'àngel dibuixada pel que sembla, com a única explicació lògica, per un núvol . Un tros esfilagarsat , vertical i perfectament corbat en la seva part més alta tot davallant, vaporosament, cap a la seva punta, a punt de tocar terra. No té parella ni cos com si hagués davallat l'àngel d'algun temps remot, quan encara existien i la gent hi creia, i a mesura que baixava cap a aquesta realitat on era jo - al pati, observant la calmosa nit - s'hagués anat fonent com espantant-se d'una visibilitat volguda dins la nocturnitat sempre traïdora amb el pecat capital de la supèrbia, provocada per la insensatesa del moment. Aquell pecat de l'àngel caigut, que es creia ser com Déu. Tot i això, aquesta ala trencada a mi m'ha semblat més aviat la constatació d'un esperit tornant a la terra que el va concebre per protegir-me; o potser el que queda d'ell,  si jo li hagués fet cas, com aquelles estàtues gregues sense braços ni cap que t'has d'imaginar a la proa d'un vaixell, lluint les seves ales esteses i que van acabar, la majoria, al fons del mar.

O potser simplement es tracta d'un núvol rar i solitari, pendent d'angelicar.



13/2/22

Willin'



 

Ja es fa tard :

a les branques del vell roure

resta una fulla.


 


1/2/22

Mala memòria





Ni era al despertar, ni més important encara, un monstre.