" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


29/4/17

Stardust


Nel mezzo abaltit,
abaltit de mitja vida.

Groc de ginestera,
vent com núvols d´una cua
de tempesta,
secall que murmura
aquesta tarda planyent l´hivern.

Estrany repòs d´ulls adormits :
parteix la jornada
d´un dia entre baldat i emprat
el conegut profit
a parts iguales.

Arriba l´agredolç,
obra i gràcia d´en Willie Nelson
tot fent córrer l´aire de l´abans
dels adéus,
d´abans d´hora.

La festa que s´acaba
i encara pels carrers,
amb només una veu
digitalitzada salvant
direccions prohibides.

No hi havia mapes
on un es podia perdre
amb la certesa intensa
de trobar casa teva?
La rosa dels vents.

A la pantalla una ombra
perfilada sota un
número de telèfon.
Un vermell tàctil
per penjar una trucada.

***

Mitja vida i el més
raonable és no tornar.
Ens en anem però
no marxem.
Així s´acaba el més difícil.

El tors i les venes
tanquen el suau fruir
de la sang tranquil.la.
No hi ha amistat
que s´ho valgui.

I si féssim com els indis ?
I si ens talléssim aquell
moment on unir les meitats
tancades amb sang ?
Un pacte de sang, seria.

I si no fos sang ?
S´atura el front en marxa
i es fixa en l´horitzó.
Foc enemic ; l´ocell,
amb l´ala partida.

És només la meitat del
meu jardí que fa olor de
roses blanques.
L´altre meitat és plena
de terra remoguda.

Mitja vida és.
O una de mig plena.


22/4/17

Ara, escrius ?


-Escriure ens canvia l´ànima -.

Plou, com només plou al mes d´Abril. Aquesta afirmació no és fruit de cap sentiment especialment associat al moment. És pura percepció dels sentits : veus la pluja caure lleugerament esbiaixada en fines línies partides que han anat apareixent després de la tronada de rigor; la veus perfectament, perquè el sol s´ha mantingut dins un cel serè de ponent i la il.lumina com si fos dins una ampolla. I després l´olores, quan l´aigua coagula amb la terra i la perfuma per arribar fins als narius ja dilatats, disposats a rebre i a perdre, a parts iguals, un bocí de vida pel record. Mentrestant gira una mica de vent i acabes sentint-la, damunt el rostre i les mans ; l´escoltes dins els tímids bassals sorgits de les seves fines agulles ; la tastes, eixugant-te dels llavis les quatre gotes baixades pell avall. Quan s´acaba, restes quieta i al cap d´una estona, estires els braços rera el coll i somio en el que deu veure l´astre rei  ombrejant la teva espatlla. Tot seguit,  fas giravoltar la papallona per tancar el finestró de la caseta on guardem les eines del jardí. Et gires, mentre acabo d´escriure.

-Ho entens , ara ? - deixo la pregunta així escrita, perquè tu la llegeixis, si vols.

Llavors és quan el narrador, omniscient, s´encarrega de tancar la història. Amb ella llegint el tros de paper que li dóna amb un somriure on li respon a la seva pregunta d´abans. I després, potser amb una besada tendra, entenedora d´aquest sisè sentit al qual s´agrupen, en determinades circumstàncies, els altres cinc restants. Sota un cel encara boirós però ple de llum i d´esperances incertes, com la glòria aquella escrita fa temps.

Sant Jordi, 2017



15/4/17

Encanteri


La princesa promesa, convertida en arbre. Galàdriel, en les primeres llums del dia. De que és una dona, no en tinc ni el més lleu dubte. Ho és, pel secret que amaga la seva bellesa, que li descobreixo en la seva brancada on la vestal se´m dóna a conèixer, sense por a cap falsa creença suscitada pel meu testimoni anònim , forà i de provada profanitat. El d´un pobre llaütista, sense pena ni glòria.

La bellesa és un do que no hauria de fer despertar les ànsies de cap príncep blau – m´assegura -, perquè el blau, com aquest color de cel d´aquí sobre, és terra de somnis i sovint, de tristeses.


Llavors fa créixer una mica més el verd del seu vestit nimfal i em retorna la ment cap al camí que he de seguir. Em miro el meu propi, de vestit, avui de tons foscs. Alleujat, però una mica trist també, continuo. Els encanteris sempre solen ser de curta durada.



5/4/17

Oh happy day


Rento els plats. Al menjador la tele va sola, i sento una veu que diu : “ Aquest dissabte, jo voto.” Després una altre veu : “ I jo també”. Acte seguit més veus : “ “Nosaltres també votem “ i una noia que afegeix : “ Perquè tots els nostres somnis i il.lusions es facin realitat, el dia vuit, votem “. O alguna cosa així.

Sorprès, per un moment penso que finalment el president i l´Oriol han decidit tirar pel dret. M´emociono. Però no, perquè una veu nova diu : “ Aquest dissabte, tots votem a l´Oh Happy day “ . I s´acaba amb els presentadors del programa, dient que ells no voten.


Jo tampoc votaré. Aquests de la TV3 són uns enganya-pagesos.

2/4/17

Reviure






 Ara, que encetem mes...
d´Abril