Cadència i lletra fonda per acabar d´acabar una altre dia. Miratge de llum : els ulls opacs d´un gos blanc al costat d´un contenidor. La ment s´agafa a la tonada, i a l´acabar, tira enrera, per tornar-la a començar. Un voldria tenir l´esperit com la cançó, i per això la repeteix, al tornar-se a acabar. La ment , fixada en la negror, es deixa seduir, agermanada amb la foscor de la nit.
Cyrano, que deieu sota aquell balcó?
“La nit és agradable. Només veieu la traça
de la llarga negror d´una capa que passa”.
Que en sabieu, de triar les paraules, vell Cyrano: la llarga negror d´una capa que passa. Avui sorgeixen paraules, altre cop, sense massa feina per cercar-les. Les escriuré, si em permeteu, sense ànim d´entristir ningú, poser tan sols a un servidor, que ja li està bé, a aquestes hores de la nit. Escolteu la cançó? La tonada embolcalla el pensament, la tornada del camí que sempre torna a començar. És d´un tal Mark Knopfler. No, el que canta no és ell. És ell sense ser-ho, com vós mateix .
Uns ulls cansats i dil.latats al retrovisor quan obres la porta. El dit que pitja el botó del dial. Aquell dit anomenat cor, tanca el teló del dia, mentre t´apujes el coll de l´abric, tot respirant negror i fredor, ambdues juntes. I el batec, a redós escalfant-se, sense més per oferir.
5 comentaris:
Una abraçada Estranger :*)
d'això... vols un llàpis de color? vermell? blau? taronja? verd?
http://www.youtube.com/watch?v=b6dJdf_Vjt4
Quina casualitat! Fa un parell de dies qye vaig reveure el Cyrano. I quin mal al cor saber-se enamorat i que el cos no acompanyi, però malaurat aquell que vol fer desaparèixer el cos mitjançant les paraules.
L'instant abans del trenc d'alba és, sens dubte, el més fosc.
Un instant és només una porció de temps petitíssima, Estranger. tot seguit neix la llum.
M'encanten els Dire Straits i el so de la guitarra de Knopfler. Llueixen molt junt als versos del Cyrano, sota la negror de la nit.
Gràcies pels colors dels llapis,el consell i l´apunt filosòfic.
Sempre agraït,
Publica un comentari a l'entrada