" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
30/4/15
Reflexions de fa uns minuts
Els tres dies abans d´acabar les vacances d´Agost no són pas iguals als tres que venen ara.
I el temps és el mateix. I jo no.
Olors de nadiues tomaqueres i carxoferes plenes, de figueres a ponent.
I la ginesta. I jo, no sóc pas jo.
Tres dies. Resurrecció.
Els Supergrass, recuperats a bona temperatura.
Més bons que abans. Com les maduixes i les cireres.
"Todavía este hombre no se sentía sino a sí mismo, con acústica de recinto cerrado"
Gabriel Miró, " Años y leguas " ( 1928 )
Etiquetes de comentaris:
A prop,
Cançons,
Estacionari,
Fragments llegits
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Això ho pots dir tu, que fas vacances a l'agost.
Les olors d'ara no les trobo en cap més època de l'any, sortir per camins és agafar una borratxera de les bones, sense mal de cap.
Amb això darrer, tens raó.
I no creguis, ja m´agradaria poder fer alguna setmaneta en alguna altra època de l´any, a compte de l´agost. Però no es pot tenir tot, que sino no hi hauria alicients.
És millor o pitjor tenir vacances a l'agost? Segons com ho mires. Si tens un treball on no passes calor no cal tenir tantes vacances a l'agost, que ara s'està molt bé a fora, però si al treball passes molta calor val més tenir vacances, encara que siga per estar a la banyera :)
Doncs si, jo preferiria poder agafar-me alguns dies durant l´any, més que res per si has de sortir...a l´agost és un campi qui pugui i et trobes gent dota les pedres.
Per sort tenim aire condicionat, a l´estiu. A casa no, però s´hi està fresc.
Publica un comentari a l'entrada