" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


9/4/15

Estil jayhawks


Temps pels Jayhawks, no sé perquè però entren bé aquests dies. I was waiting for the sun ,canten, i penso en aquests cinc graus del matí que no són els mateixos que els del mes de gener mentre segueixen els acords amb un cold, cold, once again. Un fred atemperadament vigorós, a joc amb la brotada dels roures urbans mentre la tonada segueix amb el I hope to find you this morning, talking to the trees. Jo ho faria bé, d´arbre. Em podrien parlar i abraçar i no contestaria ningú, perquè ningú esperaria res d´això en mi.

Segueix, la cançó, amb ganes de més: It was not lost on me. No, no s´acaben de perdre aquestes ganes, com la de veure la noia d´esquenes dins la piscina, traient-se amb gest alleujat el casquet, mig cos regalimant damunt la línia de flotació esbiaixant formes dins l´aigua, més avall ; a la vista pell tibant, cabell negre i els dits en un fi moviment tot assegurant-se l´arracada a l´orella. Hi he estat pensant en aquest breu moment de quadre, inmortalitzat en un record errant que apareix i desapareix...nothing seems real now that you´re gone, el record ha sorgit altre cop al sentir la lletra, i he pensat en com va quedar de buida la piscina quan em vaig adonar que havia marxat i l´havia substituït un jubilat de braça modesta. Les dones van desapareixent lentament, s´esborren com les del poema del Machado que llegia un vespre ( cosas de hombres y mujeres, / los amoríos de ayer, / casi los tengo olvidados, / si fueron alguna vez ) mentre en un pressupost de l´asseguradora llegueixo el meu estat civil suposat per l´amable agent : casado, hi posa. Fa uns anys no hauria estat així.


The station master is gone, enceta la penúltima cançó. Ja és això, que penso. I no en culpo ningú, no hi ha culpables per aquestes coses. Bé, si, però tampoc cal ser massa dur, i menys amb un mateix. El darrer pensament em dicta que la importància d´un no ho és tant si no es compara amb la de ningú altre. Cadascú té el seu camí, i el meu és un camí de carro, estil jayhawks. I enmig de les roderes, l´herba primaveral.


Crowded in the Wings by The Jayhawks on Grooveshark