L´habitació
fa olor d´estiu. És una olor sense perfum, seca i profunda. És la
finestra mig oberta, la persiana abaixada; és l´aire recorrent
l´estança. Imperceptible però segura, enfilant-se a l´alçada del
sostre i baixant nua pels pulmons com l´aire entre murs de pedra
seca . És el drac de pell clara fixant els seus tentacles en la
blancor de la paret. És així i es nota. Malgrat tota la pau de
festa d´aquesta olor, és massa aviat encara.
( II ) Trec un parell d´enciams i unes cebes tendres, rego una estona. A ponent l´adagi és com ha de ser, rogent, molt rogent. Tot sembla arreglar-se al so de la darrera campanada de les nou, com qui estreny i no ofega perquè és aviat encara. Hi ha el perfum de les ginesteres, envaït d´ombres.
( III ) Tot torna on era, potser abans i tot d´on era. Sembla que no vol ploure. Una parella de conills s´amaguen al sentir el cadenat tancant la porta. La nit ve amb cel ras i núvol de mostra ; ningú apareix en el curt camí de tornada; les caderneres no canten, la calma és sobirana. Aquest petit món tancant-se és meu encara. Tard o aviat, qui ho sap ; només hi ha el pas, i les mans a les butxaques.
( II ) Trec un parell d´enciams i unes cebes tendres, rego una estona. A ponent l´adagi és com ha de ser, rogent, molt rogent. Tot sembla arreglar-se al so de la darrera campanada de les nou, com qui estreny i no ofega perquè és aviat encara. Hi ha el perfum de les ginesteres, envaït d´ombres.
( III ) Tot torna on era, potser abans i tot d´on era. Sembla que no vol ploure. Una parella de conills s´amaguen al sentir el cadenat tancant la porta. La nit ve amb cel ras i núvol de mostra ; ningú apareix en el curt camí de tornada; les caderneres no canten, la calma és sobirana. Aquest petit món tancant-se és meu encara. Tard o aviat, qui ho sap ; només hi ha el pas, i les mans a les butxaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada