Automàtica.7

Demà comença setembre. L´agost es fa interminable, encara estem, estic, a l´agost. L´indian summer però, continua, invariable i el repàs a l´escrit, també. L´escrit repassat i canviat. He canviat la figura del meu conte, bé, no l´he canviat, n´he afegit una de fixa que representa el que no hi és, mentre l´altre passa i juga a fer d´ocell amb les mans en el clàssic joc de les ombres xineses. El fet és permissible perquè faig – jo – que la Remeis surti quan just el sol està en aquell moment més refulgent, i l´aparador de la botiga, buit, immaculat, resta més blanc que blanc. La faig sortir igual, amb els seus cabells enteranyinats d´una llàgrima passatgera i així acabo amb un fonedís, com fan a les pel·lícules. La nit ho acaba engolint tot, Remeis inclosa. Podria ser-ne una altre, l´Ausencia de l´obrecartes o la Milagros dels llimbs, noms amb els quals tot pot ser possible perquè l´absència és sempre plena de miracles, que un fabrica per si mateix, quan de fet, ho hauria de fer pels altres. Si fos així, dormiria més tranquil, de ben segur. Podria ser l´Ovidi o en Just Capaltard o en Timo, al qual encara no he repassat. Podria ser el petit Francesc sense cap imant lligat a l´esquena. O en Diamba, que mai passa calor a l´estiu. Podria ser, de totes maneres, un anònim caminant pel carrer cercant París o Venècia, ara que estem a l´agost. Els sers anònims però, no existeixen per més noms que tinguin, i aquesta frase manca de sentit si precisament es llegeix sense la doble interpretació del pensament doble, aquell que afirma, precisament, tot el contrari. El fet de tenir tots noms ens fa a tots anònims, per més minuts de fama que podem arrossegar. per més contes que escrivim, per més noms que inventem. Afirmar doncs que sóc un escriptor anònim m´hauria de portar a eradicar-me en la meva situació. És a dir, que hauria de deixar de ser escriptor per quedar només com a anònim. Per sort, no sóc ni una cosa ni l´altre. I mentrestant, l´indian summer, avui que el Van Morrison fa anys i canta allò de would you meet me in the indian summer o preguntant-se allò de have I told you lately that...ho podria preguntar tot acabant la frase, sense haver de preguntar-ho, afirmant-ho només, però és tard ja, tant tard que és fosc i demà és setembre i no sé amb quina paraula fer parar la roda de pensaments d´avui.

Nay, I didn´t know.