Gespari

La gespa arran de tovallola, rebent algunes gotes d´aigua del cap xop reposant sobre els braços nus. Arran de tovallola la vista s´apropa al moviment de les seves tiges, primes i verdes. Es mouen amb la inèrcia d´un saltamartí recuperant posicions a nivell microscòpic, imperceptibles pels qui jeuen, afortunats, damunt comptades gandules blanques.

Enfront la vista, si m´hi fixo bé – que és quan no m´hi fixo – una selva tropical de gespa i dents de lleó : una selva espessa, plena de rius profunds fent giragonses mandroses de rèptil, dirigint-se als antics móns inexplorats on habiten l´aventura i la calor, les feres i els cocodrils, els barrets de cuir, les barbes de dos dies i les cabelleres rosses. També, i només cal aixecar una mica la vista, la d´algun avió d´hèlix sobrevolant-les. I una dona, parlant amb accent estranger.

En pocs minuts, la pell és seca i el pit demana pas a l´esquena. Em poso l´avantbraç davant els ulls. El disc solar es deforma dins la retina, amb colors irisats rera el teló negre ple de pampallugues blanques, canviant la torna dels somnis, mesclats de records. Aixeco el cap i obro els ulls.

Una mica més enllà, una gandula buida.