" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


8/3/19

Div., 8 M






Avui he escoltat aquesta cançó al migdia. El cel era ple de núvols passatgers, el sol feia de termostat perfecte ; la son, sense provar-la, era tranquil·la ; els bedolls, puntejaven alguna cosa semblant al verd, com si confirmessin allò del temps, que és un jet plane. 

I'm back in the rain and you are on dry land...només cal canviar primera per segona persona, he pensat.

Love is so simple...

I els pardals, jugant a ser caderneres i fent d'orenetes, tot en una.

Al vespre, trobant-me amb una corba perfecte i fina, molt fina i blanca, del que semblava la lluna. La minva extrema i bella del cant del cigne.

Apacible, la tornada final.  

You're a big girl all the way.




2 comentaris:

A ha dit...

love is so complicated...

Estranger ha dit...


Potser les circumstàncies el fan complicat...però en si mateix, el Bob té raó.