"En alguns fulls la Nastàssia també va reproduir amb tot detall el porxo esfondrat de la casa paterna de la Magtakhiné Iakulitxans, la mare de la qual va ser amiga de la Valinka fins que va perdre el seny. La Nastàssia va copsar un racó on les bigues podrides, esfondrades i cobertes de molsa, formaven el perfil d'un vell. En mirar-ho de prop es veia ben bé que es tractava del rostre del pare de la Magtakhiné, amb el seu característic nas de gepa, les celles arrufades, els llavis fins. La Valinka va anar expressament a veure-ho. I allà el tenia, en Petrós Iakulitxans, tal qual el dia del seu funeral. Se n'havia anat a l'altre món, però s'havia quedat a les ruïnes de casa seva."
Nariné Abgarian, " I del cel van caure tres pomes " ( Comanegra, 2021)
Trad. de Marta Nin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada