" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


27/9/08

Vermell

Són poques, però es deixen veure quan esclaten al parabrises del cotxe, esquitxos delimitats on a dinshi resten d´altres de més petites, mol.lècules volubles en un procés simbiòtic onull, el vidre i l´aigua executen una carambola a tres bandes dins el tapís mòvil de l´avinguda, mig xopa de cels de tardor que l´embolcallen.

Móns creats per un cel rebel, baix, de nuvolades blavosesaigua continguda, incert de pluja aleatòria, sense vent que alteri la caiguda a pols de les gotes observades. Atrament fràgils, aquí i allà s´observen escletxes que aprofita el sol per crear fines sagetes de llum, que segons cauen semblen indicar el camí cap a alguna meravella amagada; o semblen haver de fulminar algú per la simple raó de ser aquí baix, adonant-se del cicle de les hores que travessa altre cop la vida del qui l´observa, pensarós de restar així, les mans sobre el volant esperant la llum verda.
(Trad. al castellà): Rojo
Son pocas, pero se dejan ver cuando estallan en el parabrisas del coche, gotas bien delimitadas que enfundan a su vez otras de más pequeñas, moléculas volubles en un proceso simbiótico donde el ojo, el cristal y el agua ejecutan una carambola a tres bandas dentro del tapiz móvil de la avenida, medio mojada de cielos de otoño que la envuelven.
Mundos creados por un cielo rebelde, bajo de nubes azuladas de agua contenida, incierto de lluvia aleatoria, sin ningún tipo de viento que que altere la caida a pulso de las gotas observadas. Cielos frágiles, aqui y allí se observan grietas que el sol aprovecha para crear finos dardos de luz, que según como caen parecen indicar el camino hacia alguna maravilla escondida; o bien parecen tener que fulminar a alguien por la simple razón de estar aqui abajo, percibiendo el ciclo de las horas que atraviesa otra vez la vida del que lo observa, mientras sigue cavilando, las manos sobre el volante esperando la luz verde.