Avui estic cansat.La borsa segueix baixant i vaig perdent mica en mica el que vaig estalviar l´any passat.Bé, tampoc tant.Aquesta setmana les baixades són degudes a un efecte mirall,segons els analistes.I és que es veu que als Estats Units no ho acaben de tenir clar amb el tema inmobiliari, i la gent té males vibracions amb el deute hipotecari,i això provoca que el Down Jones no pugi, sinó que més aviat baixi, i la resta de borses, com si fos un mirall, s´hi reflecteixen i tampoc ho veuen clar,i es clar,baixen.I tot per unes xifres que encara no sap ningú del cert.
Fa dos setmanes va ser la Xina que va fer retrocedir la meva modesta inversió. Altre cop, es veu que lo del creixement aquella setmana tampoc ho tenien clar. Corol.lari: tot funciona a base d´expectatives. Bé,jo vaig invertir per aconseguir que els meus diners no perdessin el seu valor natural, que de per si ja és poc durador. Tenia bones expectatives ( modestes i...equivocades).Eren les meves expectatives. I què passa amb les meves expectatives? Ara ja no són tant bones, però no pas perquè no les tingués bones jo, no, sinó perquè avui tinc una cartera més buida que quan va començar l´any.Vet-t´ho aquí.
La realitat futura es fabrica amb expectatives,sobretot si hi ha diners pel mig.I les expectatives les creen uns pocs, i la resta ens veiem abocats a seguir-les.I si el deute hipotecari americà em fa perdre dos-cents euros,que té que passar perquè en perdi cinc- cents, o mil, o jo que sé? Allà fora,millor dit, allà dins del món bursari,que és com un univers paral.lel,una mena de món situat darrera l´espill,on no es pot raonar,on hi ha hedge founds,divises,corbates...; què voleu que us digui, un món de màgia i ombres,d´incertesa, de bogeria en general,irreal,de futurs,on no hi ha patrons, on existeixen marees que es conecten electrònicament per tot el món,capaces de produir tifons formidables,huracans,tormentes tremendes,tsunamis,temps de bonança...i de falsedat també.
Pot passar qualsevol cosa,així que la meva pobre inversió,ara que sé que és pobre,la deixaré surant,sense rumb fix,esperant que arribi a bon port.El temps m´hi ajudarà. Perquè això si que és cert: a la llarga,el benefici vindrà. El tema és si quedarà quelcom quan les expectatives tinguin l´amabilitat de tornar a ser bones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada