De Corfu, així com de qualsevol lloc que hom visita, se senten encara després de tornar ( dos mesos mentre escric aquestes ratlles), els noms dels pobles que s´han llegit primer als mapes, i on després s´hi ha viscut breument . Se senten perquè algun vilatjà l´ha pronunciat mentre t´indica com arribar-hi, o te´n parla de com era alguna foto antiga en un restaurant mentre una cambrera dóna la benviguda a possibles clients; o et venen al cap les rialles d´un grup de veterans banyistes, mentre suren sense pressa en les aigües fresques i cristal.lines de la platja el nom de la qual acabo de llegir en un murmuri involuntari.Els records van venint així mentre repasso els indrets per on hem passat: Barbati, Kassiopi, Strinila, Pelekas, Aghios Georgios, Paramonas, Angelokastro, Ermones, Palaiokastritsa, Glyfada, Kavos, Kanoni i Kerkyra, la capital, a més del Mount Pantokrator, el punt més alt del territori.
Són, sens dubte, noms suggeridors, noms que fan que els records flueixin en positiu, oblidant potser el pitjor que s´ha vist, la calor que es pot haver passat o aquell eriçó que em va fer sentir la planta del peu com un coixí d´agulles durant un parell de díes.
Aquesta toponimia, com tantes d´altres, és un nexe evident al passat, i encara que en desconec els seus significats, sonen com velles melodíes, encara que sempre em provoquen una certa decepció quan hi arribo, més gran quan més evocador és l´efecte que em fa al llegir-los, més petita quan menys poètics sonen a les meves oïdes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada