També cal parlar del mar.A Kerkyra, com a totes les illes gregues, les aïgues que banyen les seves costes són d´un blau intens i transparent en bona part de la seva geografia, i aquest fet per si sol provoca les ganes de fer-hi una capbussada sense cap motiu aparent, com no sigui el d´apaivagar la calor intensa de la canícula.Prop de Barbati hi ha una petita cala de pedra blanca, sota un curt penyasegat damunt del qual els xiprers hi creixen molt arran, i que contemplo plàcidament estirat sobre l`amplia roca, després d´haver nedat una bona estona. Estem a la part nordest de la illa, i davant nostre no hi ha l´horitzó marí, sino les costes del que em penso que és Albània, una terra que en la distància es percep seca i mancada de vida, qüasi bé desèrtica. No hi ha ningú més a la cala, arrecerada per un reduït espigó natural de roca que convoca les aïgues en una mena de pleta que permet nedar amb tota comoditat, sense que l´onatge molesti .Tanmateix, en pot originar el pas d´ alguna llanxa , el motor de la qual puc sentir abans de tenir-la a la vista, l´orella sota l´aigua. I és que sota l´aigua, el mar dorm plàcidament , extenent-se abastament en totes direccions sota els ulls que el contemplen . M´és difícil definir el sentiment davant aquest panorama : potser una certa inquietud pel que pot amagar-s´hi, pel poc control d´un medi aliè a la meva pròpia naturalesa; però també la benestant sensació del fet de sentir-me per uns instants part d´aquest món, com si l´aigua que em rodeja i entra per tots els meus porus m´acollís en una càlida abraçada. I potser el més important de tot és que no penso en res, però en res de debó.
El Colin Hay, cantant australià, a la cançó “Beatiful World” parla de que li agrada anar a nedar mar endins, on diu , un home encara pot ser lliure. Pot resultar un tòpic, però és una definició prou adient. Cal capbussar-s´hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada