Un camí de pols d´estrelles uneix les galaxies NGC 5216 i NGC 5218. Vint-i-dos mil anys llum les separen : un passeig per qualsevol ànima cansada.
M´hi passejaré amb els peus nus sobre l´herba argentada de la nit. Recolliré polsims de distància entre dos dits. Llegiré algun poema trist. No pensaré en res. O en mil coses a la vegada. O en una de sola. Si plou, em refugiaré a la galaxia NGC 5217, si existeix encara : deu ser a mig camí del camí de pols d´estrelles. Allí potser trobaré algú a qui preguntar-li quin és el preu de la felicitat, aquell que fa que un dia sigui diferent dels altres, una hora de les altres hores, una nit, o potser dues...
Dormiré pla, com un arbre caigut. Somiaré fent miques anys llum de vànova sobre el meu cos.
4 comentaris:
amb un llac a prop potser?
que bonic dormir sota les estrelles... que bonic aquest post.
La felicitat només té el preu de saber-la apreciar en la seva efimeritat, sigui just quan passa, sigui després recordant-la.
Que els vents, el sol, el cel i els núvols et siguin propicis.
Espero que la pluja només ens visiti als que estem més avall.
Vaig llegir-te ahir a la nit, just abans de comprovar que la vànova estelada seguia al mateix lloc.Del mar emergien boires però el cel era nítid, i eren totes, no en faltava cap.
La sensació de tot plegat es resumia en una de sola : "chair de poule", que diria la meva germana gran.
Si trobes la guineu pregunta-li com és possible que el que fa que un dia o una nit siguin diferents dels altres pugui ser una imatge, una xifra o unes paraules.
Bon passeig pels estels.
Hola Onsevol...t segueixo en aquest cam´de pols d'esterlles. M'ha enlluernat.
Saps una cosa? Potser estàs pagant el preu de la felicitat. Un dia em va dir que el seu preu era "Ser feliç".
No va ser un llac, Elur. Masses llamps i trons, i molta pluja, la primera nit. Ahir i avui, molt millor. Molt sol, una bona excursió, i un cel ben estrellat. I dormint ben tapadet.
Vaig pensar que devies estar hores cantant, de tan bo que va fer.
-----------------------------------
M´hi vaig passejar una bona estona, ahir a la nit. I n´hi havia moltes més de les que recordava. La "chair de poule" és ben agradosa, a vegades. Llàstima que no vaig veure la guineu, però.
N´hi ha que neixen estrellats...
-----------------------------------
És que la senyora felicitat és molt seva, Pilar. I capritxosa. A mi em ve a veure a estones, com ara, per exemple, llegint els vostres comentaris.
Gràcies per deixar-lo, onsevol que siguis.
-----------------------------------
Publica un comentari a l'entrada