Pensament ( fragment )

(...) Era una mata petita de pensaments. Els vaig escriure perquè no s´assequessin. Malgrat tot, ho van fer, i els vaig oblidar. Els pensaments no tornen a brotar, es canvien per uns de nous, em deia mentre veia el test buit, penjat de la branca d´una morera, tot mirant de fer memòria. Els papers escrits...llegir-los seria fer trampa, com anar a la darrera plana a cercar la sol.lució d´uns mots encreuats. No cal recordar més, em deia, no cal. I així van passar alguns pensaments, fugaços uns, innamovibles d´altres des de fa temps. I va ploure, i va sortir el sol, i va fer vent, i va glaçar una micona. No ha estat el temps de nous pensaments, de fa temps ja, em deia sense ànims per seguir cercant bons auguris.Ni remoure la terra vaig fer. Les paraules surten i res més, com un petit pensament. Però els pensaments no tornen a brotar...no tornen pas si no és que els lleguim en alguna història feta per a no oblidar. I quina és aquesta altre història ? Vet aquí una altre historia, inexplicable i sense final...alguns en diuen la història de la seva vida, però en són pocs... penso. (...)

No en sé pas res, jo, de botànica.