Miratge

(...) Vet aqui que sóc, per un minut, infinitament feliç. I em dic encara : "El món en l´ordre del qual vivim, no es pot copsar si un mateix no s´hi troba tancat ". Només avui comprenc el cigarret i el vas de rom del condemnat. Abans no concebia que acceptés aquesta misèria. Imaginem que aquest home és valent, si somriu. Però somriu de beure´s el seu rom. No sabem que ha canviat de perspectiva i que ha fet, d´aquesta darrera hora, una vida humana . (...)

A. de Saint Exúpery,  de "Terra dels homes" ( 1939 )

A la font de la Portella, la parella de jubilats treu els entrepans. L´home hi afegeix una cervesa. Obre la llauna i fa un primer glop ràpidament, com esperant-lo de fa molt temps. Més endevant, en unes roques, una altre parella pren el sol, relaxadament. Semblen assaborir un Diumenge com avui, de màniga curta. Pel camí, veus de dones, parlant de la malatia d´alguna coneguda propera a elles. Inconscientment alleugerides, respiren el matí mentre els tres marits les esperen pacientment més endevant. Un ramat de bicicletes, aturades sobre unes roques : homes rient deixant anar tensions setmanals. Un solitari de cara afable, camisa a quadres i caminar tranquil, de bon dia acotant el cap. Dues noies, cedint-me el pas gentilment al camí de tornada. Qui més qui menys somriu. Vides humanes copsant el món en un darrer instant, com el del comdemnat amb el seu rom i el seu cigarret.

Jo em trobo amb un parell de miratges. Encara que hi siguin, me´ls invento, que diria monsieur Antoine. L´un, el de Montserrat rera el Turó Roig.. L´altre, el de la llum dins del bosc, anant a la seva velocitat habitual, la que ens fa veure sempre les coses com si fos un miratge.

I en Beck, que m´acompanya els darrers díes, amb un disc ple de llum, " Morning Phase ".