Un petit Tutankamon. El vent li doblega la diadema llarga daurada de paper sobre la cara. Un domador de lleons, un mag, tots dos amb barret de copa negre. Una fada blanca, amb vareta estrellada. El corsari, No !, disculpa... el pirata, d´ulls tendres. L´arlequí de braçet amb el comte Dràcula. La rociera amb la flor al cap...i sona la guitarra flamenca, guarint els núvols passant com el temps, avui, ràpids i passatgers, amb notes clares i fondes llibades dins la fosca de la fusta.
Entre
disfressa i disfressa em poso la meva. Jo voldria ser guitarrista, ni
que fos per un dia.
2 comentaris:
Una cosa és Ser i l' altra disfressar-se. No ho tens difícil, pitjor seria voler ser guitarra.
Bona nit, Paco por un dia.I llarga vida!
Ja se m´ha passat el dia...catxis !
Publica un comentari a l'entrada