Ja
el blat s´endreça a les espigues. Altes i verdes, reben les
darreres ullades de la llum mentre les primeres orenetes estiren el
vertigen arran de les seves puntes, airejant-les. El seu vol baix
acrobàtic es barreja amb el de les merles, el dels tudons, el dels
pardals, i en aquesta hora, amb el cant i els ecos de contesta de les
caderneres, que pacientment esperen respostes a les seva pregunta de
sempre, cantada de mil maneres diferents : ets tú la que jo espero
?. El quart de lluna minvant es va fixant en l´horitzó, un globus
amb mitja espelma a dins que lentament, es va enlairant. I així el
dia s´a acaba, i ve la nit, infatigable, semblant a d´altres nits,
potser a moltes, masses, nits. A ninguna, deu pensar la cadernera,
tot esperant resposta.
10 comentaris:
Hi ha una cançó, molt trista i molt maca de la Maria del Mar que parla del cant de la cadernera ( aquí cardina)
Anant cap a les hortes les bardisses
són fresques com la rosa primerenca,
quan s'alça el sol novell de primavera
s'escolten tots els cants de cadernera.
Perfum de murta tendra i de donzell
des d'on seguies, saltant, el verderol;
la fulla de llorer a l'alba clara
de gotetes de plata era pintada.
Mai més no cantaràs la cadernera
de les bardisses fresques de rosada.
No cantaràs mai més, no cantaràs.
Del camí l'alegria se n'és anada.
I tu cantaves cuejant alegre
acaçant el pinçà de mata en mata.
Fins que un dia de negra malaüra
de l'home en l'engany ets caiguda.
I t'ha tancat a una presó de canya.
Que canta i fa alegria, diu la mestressa,
que no coneix el teu dolor de cor:
hi ha gent que riu on no hi ha més que plor.
Mai més no cantaràs la cadernera
de les bardisses fresques de rosada.
No cantaràs mai més, no cantaràs.
Del camí l'alegria se n'és anada.
Per compensar la pena, Vicenç Bou va compondre el Saltiró de la cardina.
Estem musicals...;-)
No conec tots els ocells que esmentes. La cadernera, sí, molt bonica i preciós cant. Dels pardals ací en diem teuladins, i utilitzem "pardal"· com a sinònim d'ocell.
Ai, aquesta cançoneta que te deixa la País, l'he escoltada tantes vegades. M'agrada molt fer les passejades que us mostro escoltant els ocells. I sempre intento fotografiar-los, però no es deixen. M'ha agradat aquest apunt teu d'avui, és tendre.
N´hi ha molts que van amb les gàbies tapades, per aqui. I la veritat és que em posa trist, veure-ho. L´hauré d´escoltar, la cançó.
La música sempre fa de bon acompanyar, chéri - o darling -.
El tudó és un colom de bosc, un colomí, potser ? ës beu que a la cassola, són força bons. La merla sempre m´ha agradat : plomatge negre i bec taronja - mirlo, en castellà -, té un vol ràpid i decidit, sap el que vol. Aquest any n´he vist força.
I l´oreneta...volveran las oscuras golondrinas...
Jo són un pardalet, però, en tema ocellaire. Abans tenia una comentarista al blog que en sabia un munt.
Els ocells són complicats de fotografiar. Em penso que tinc alguna cadernera que vaig enxampar al bosc, a veure si te la poso, no és que sigui una foto d´un primeríssim pla, però potser farà el fet.
Paciència,tot arriba. Però les teves fotos mai tenen desperdici.
Els tudons a Mallorca els posen a l' arròs brut, t´ho pot dir la F., i és veu que són deliciosos. L' arròs brut en si, ja ho és, tan si en porta com si no, és molt gustòs i especiat.
Davant de casa meva hi viuen unes quantes parelles de tudons, sempre van de dos en dos perquè es veu que són monògams...o això diuen. Fan uns vols nupcials molt bonics, bategant molt fort les ales.
M' estimo més mirar-me´ls que no menjar-me´ls.
Ah, els tudons, sí que els conec, doncs. Les oronetes, també. La merla només la conec literàriament parlant (Balada de la garsa i l'esmerla de Joan Roís de Corella -que interpreta Raimon)...
"Todo lo que vuela...a la cazuela", que diuen. La veritat és que cada cop n´hi ha més de tudons i fan unes bones cagarades - res a veure amb els coloms -. El meu cotxe n´és un bon testimoni.Apart d´això, si m´agraden és pel tema del festeig que comentes. Als fils elèctrics ho solen fer bastant.
La conec la cançó, Novesflors. Ara, m´estranya que no en tingueu, vora València. És una au força comuna al mediterrani, tot i que prefereix la fresca - em penso, perquè al Pirineu n´he vist, també -
Publica un comentari a l'entrada