S´obren
els cels : La vida que se va
els ulls de la tempesta deja un soplo en medio de la mano
els ulls de la tempesta deja un soplo en medio de la mano
deixen
de plorar. que es inútil besar.
Eisho Li Trangershi Juan Gelman
I
emboirat, el qui subscriu, i els cúmuls grisos, cansats , empobrits,
sobre meu. I més enllà, a ponent, la claror del capvespre. I a
llevant, l´albada prenent venjança, trencant-se a besllum. I
encara els bassals, arrissats, eriçats, endollats, ajaguts,
adjectivats d´imatges summament perdurables. I el cansament,
imbatible. I els paraigües plegats, picant el terra amb ganes de
seguir endevant. I la reina, destronada i sola.
2 comentaris:
Que bonic tot plegat :)
Una abraçada des de la Garrotxa passada, de nou, per aigua :*
Per aqui ja ha tornat el "bon" temps. Avui ja he hagut de regar l´hort.
Una altre de tornada, un plaer, ja ho saps.
Publica un comentari a l'entrada