" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


14/1/15

Petjades



Water, is taught by thirst.
Land - by the oceans passed.
Transport - by throe -
Peace - by its battles told -
Love, by Memorial Mold -
Birds, by the Snow.

L´aigua, s´apren de la set.
La terra, pels oceans navegats.
L´èxtasi - per l´agonia -
La pau - per les batalles contades -
L´amor, pel record dels que varen marxar.
Els ocells, per la neu.

Emily Dickinson  
(The wind begun to rock the grass)  


6 comentaris:

PS ha dit...


El contrari o el complementari es fa imprescindible per aprendre, per entendre. I cal l'experiència d' haver-los conegut per valorar-los.
El trist és que a cops només passa i es valora quan ja no hi són.

Estranger ha dit...


A vegades , però no sempre. Aquest poema és un poema de l´absència.

Del complementari també, com diria Hesse.

PS ha dit...


Aquest poema, com la majoria, és del que interpreta qui el llegeix.
I d'interpretacions n'hi poden haver moltes,tantes i tan complementàries com persones el llegeixin.



Estranger ha dit...


La idea del poema és una, com la manera d´escriure-la per fer-la més intensa. Aquest poema n´és un bon exemple.

la resta són, com molt bé dius, interpretacions, totes personals.

Bona nit,




PS ha dit...


Les idees úniques em fan iuiu.

No sempre cal estar d'acord, no?

Bona nit.

Estranger ha dit...


Li hauríem de preguntar a L´Emily, però em penso que no té mail.

Ara, potser se sentiria decebuda si ningú entengués el que volia dir.