" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


5/1/15

A lloc


Abans de les cinc el sol ja espurneja sobre l´antic campanar. La perspectiva canvia al pas del cotxe davallant l´estretor d´aquest carrer principal :  l´ombra aguda rera la pedra encesa i enllà, els cims nevats l´acotxen al meu pas, en un instant àlgid que el moment fulgura. Si m´aturés al punt just de perspectiva filaria un mirall brodat d´impossibles,de llums reflectides, enceses d´un capvespre. Plató m´hi ajudaria,si hi fos, ell i les seves idees.Hi ha algú, però,que em fa llums pel darrera ; llambregada raonable, irritada, a la meva vista d´oracle. Inevitablement, torno a passar de llarg. Més lluny, llisco pensant paraules d´aquestes, abandonades pel moment efímer.

I davallo la balconada, i prenc la vella carretera atapeïda de pegats negres, mosaic de tantes vides, i així vaig i així sóc fins que alguna cosa em salva. M´aturo on m´he aturat altres vegades. Ningú fa cas d´aquest tros de camp, d´aquests quatre arbres d´hivern. No hi ha campanar, ni poble ni casa. Hi ha un capvespre, uns quants núvols, la lluna, l´horitzó... hi ha molta llum apagant-se.

Tot és al seu lloc. I el moment arriba, amb el temps just per aturar-se.



Hi ha algunes coses que no han canviat,
coses breus i suaus, com les absències
que les primeres llums encenen al crepuscle.

Joan Margarit

5 comentaris:

novesflors ha dit...

Un bell moment, sens dubte.
Bon 2015.

Estranger ha dit...


Gràcies igualment, Novesflors.

neus ha dit...

Vinc tard, Estranger J, de fet vinc tardíssim!

Per molts anys!

Estranger ha dit...


Tu mai faràs tard, Elur.

Gràcies !

neus ha dit...

Ets massa generós, J! ;****