El
dia acaba fosc i suau, amb un xirimiri invisible calçant l´empedrat
d´ alguna cosa semblant a la pluja. Partit tranquil i fred a la
tele, d´Octubre, fàcil de seguir. En Roger Mas, sota una fina capa
de cendra i després, feta pols de nimfa. Trobador de dies com
aquest, grisos de res i de tot una mica, indefinibles d´alegríes o
tristors, sense gaire cosa més per explicar. Viure´ls per
dormir-los després sense por a cap record memorable que esdevingui
insuperable. Ja ho diu la dita, que qui fa el que pot no està obligat a
més.
4 comentaris:
I va calant, calant fins que no ens en adonem i ja anem ben molls.
Txirimiri la posaven d'exemple quan ens explicaven les paraules que havíem adoptat d'altres llengües. Per ser basca sempre m'ha semblat que té una fonètica dolça.
No va calar gaire, de fet va ser un intent només. Per aquí estem passant molta sequera, del Juny ençà.
No l´he trobat al diccionari, la paraula, però sempre l´he fet servir, que recordi. M´agrada també com sona.
no em barrufa la tardor
S´ha de saber barrufar, com tot. Pensa en els moniatos.
Salut, Pons
Publica un comentari a l'entrada