(...) Jo ho he entès d´aquesta manera : quan hem percebut aquest cistell com un objecte i després l´hem analitzat d´acord amb la seva forma i l´hem captat com a objecte, aleshores fem l´única síntesi que, lògicament i estètica, és permissible. Aleshores veiem que és aquella cosa i que no n´és cap altra. La lluminositat de la qual parla és la " quidditas" escolàstica, "allò" que una cosa és. Aquesta qualitat suprema, la sent l´artista quan la imatge estètica és concebuda per primera vegada en la seva imaginació. Shelley comparà bellament l´esperit, en aquest instant misteriós, a una brasa que s´extingeix. L´instant en què aquesta suprema qualitat de la bellesa, la clara irradiació de la imatge estètica, és captada lluminosament per l´esperit, que ha restat paralitzat per aquella totalitat i fascinat per aquella harmonia, és l´estasi lluminosa i silenciosa del plaer estètic, és un estat espiritual semblant en certa manera a aquell estat del cor que el fisiòleg italià Luigi Galvani, emprant una frase gairebé tan bella com la de Shelley, anomenà l´encantament del cor. (...)
James Joyce , " Retrat de l´artista adolescent " ( 1916 )
2 comentaris:
Doncs quan el corestà encantat és quan surten els millors escrits.
Bona primavera.
Bé, jo persisteixo, per si de cas. Algun dia serà lluminós, l´escrit.
Publica un comentari a l'entrada