I bé, un té que protestar, al final. Jo protesto. Pel temps, bàsicament. Genèricament, com un producte caduc. Tenia un conegut que un dia em va explicar el que érem : envasos no retornables. El temps no existeix, em deia un altre coneguda. De fet, és un invent del´home, producte de la civilització, com les tauletes tàctils i els mòbils androids, que són coses que no acabo d´entendre.- Li vaig dir jo- Després va treure de la bossa el seu i-phone i va teclejar alguna cosa. -Aquest pensament s´ha d´apuntar - Em va dir. En faré un twitt.- Un twit ? Un estaquirot en anglès ?- Em mira estranyada i tecleja. Al twitter, una piulada, home !- Ah, vols dir aquests xiulets que se senten als mòbils... – No, això són avisos del whattsup...- Ella segueix amb lo seu : - El que m´agradaria és veure si es converteix en quelcom viral.- Quelcom viral ?- li vaig preguntar. Li brillaren un moment els ulls, els tenia preciosos rera les ulleres fosques de sol.Van guspirejar com si fossin ulls de dibuixos animats nipons. M´ho va explicar, es veu que passa com les malalties, que es poden encomanar de seguida o no. Li vaig dir que si era greu. No, generalment dura poc, és com un..”subidón”...tecleges a favor o en contra saps ? El tema està en destacar...és com els youtubers -Youtubers ? - M´ho va explicar , es veu que són gent que pugen videos d´ells mateixos al youtube, i que per alguna raó desconeguda, agraden a molta gent.- Són virals , els youtubbers – Malaltissos, doncs. -Eh ?- va fer ella...mira, al facebook ja té deu likes, l´he apuntat, també.- Llavors em va dir que m´apropés i em demanà que somrigués i ens vam fer una selfie que penjà tot seguit a l´Instagram amb el títol de jo i el meu amic filòsof no retornable. ( Jo, sincerament, encara tenia al cap lo dels likes...)- Ah, vols dir que agrada, el meu pensament.- Estava cofoi, de ser-li útil en alguna cosa i d´haver estat a la vora de la seva cara un parell de segons - Bé...de fet, el pensament és meu, ara- em digué somrient.Se´m va quedar cara de decepció innocent. -De totes formes és que el pensament no era meu, era del meu amic, jo només te´l comentava.- No importa de qui sigui en realitat, l´important és que sigui instantani – afegí i de sobte, li van sonar com un repic de campanes de l´aparell. - El twitter ? Se´m va ocórrer de preguntar - Ella va riure, ensenyant-me una renglera blanca de dents perfectes.- Ets la pera, de debó... no, és que me n´haig d´anar, se´m fa tard.- S´aixecà d´una revolada i es posà el trasto aquell a la bossa. Llavors em feu dos petons a l´aire - Adéu, wuapo, ens veiem- I marxà. Va fer quatre passes i ja retornà la mà per treure el telèfon, com si fos dins un anunci molt cool.
17/3/17
Viral
I bé, un té que protestar, al final. Jo protesto. Pel temps, bàsicament. Genèricament, com un producte caduc. Tenia un conegut que un dia em va explicar el que érem : envasos no retornables. El temps no existeix, em deia un altre coneguda. De fet, és un invent del´home, producte de la civilització, com les tauletes tàctils i els mòbils androids, que són coses que no acabo d´entendre.- Li vaig dir jo- Després va treure de la bossa el seu i-phone i va teclejar alguna cosa. -Aquest pensament s´ha d´apuntar - Em va dir. En faré un twitt.- Un twit ? Un estaquirot en anglès ?- Em mira estranyada i tecleja. Al twitter, una piulada, home !- Ah, vols dir aquests xiulets que se senten als mòbils... – No, això són avisos del whattsup...- Ella segueix amb lo seu : - El que m´agradaria és veure si es converteix en quelcom viral.- Quelcom viral ?- li vaig preguntar. Li brillaren un moment els ulls, els tenia preciosos rera les ulleres fosques de sol.Van guspirejar com si fossin ulls de dibuixos animats nipons. M´ho va explicar, es veu que passa com les malalties, que es poden encomanar de seguida o no. Li vaig dir que si era greu. No, generalment dura poc, és com un..”subidón”...tecleges a favor o en contra saps ? El tema està en destacar...és com els youtubers -Youtubers ? - M´ho va explicar , es veu que són gent que pugen videos d´ells mateixos al youtube, i que per alguna raó desconeguda, agraden a molta gent.- Són virals , els youtubbers – Malaltissos, doncs. -Eh ?- va fer ella...mira, al facebook ja té deu likes, l´he apuntat, també.- Llavors em va dir que m´apropés i em demanà que somrigués i ens vam fer una selfie que penjà tot seguit a l´Instagram amb el títol de jo i el meu amic filòsof no retornable. ( Jo, sincerament, encara tenia al cap lo dels likes...)- Ah, vols dir que agrada, el meu pensament.- Estava cofoi, de ser-li útil en alguna cosa i d´haver estat a la vora de la seva cara un parell de segons - Bé...de fet, el pensament és meu, ara- em digué somrient.Se´m va quedar cara de decepció innocent. -De totes formes és que el pensament no era meu, era del meu amic, jo només te´l comentava.- No importa de qui sigui en realitat, l´important és que sigui instantani – afegí i de sobte, li van sonar com un repic de campanes de l´aparell. - El twitter ? Se´m va ocórrer de preguntar - Ella va riure, ensenyant-me una renglera blanca de dents perfectes.- Ets la pera, de debó... no, és que me n´haig d´anar, se´m fa tard.- S´aixecà d´una revolada i es posà el trasto aquell a la bossa. Llavors em feu dos petons a l´aire - Adéu, wuapo, ens veiem- I marxà. Va fer quatre passes i ja retornà la mà per treure el telèfon, com si fos dins un anunci molt cool.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ha,ha,ha, una bona instantània. Li deia a una coneguda blocaire que m'agrada tenir temps per a la contemplació, que això enriqueix el pensament (i sembla que s'està perdent).
Del tot, Novesflors. Però no s´ha de defallir, encara hi ha esperança. ja tenim la primavera aquí.
Publica un comentari a l'entrada