V
:-Well ? Shall we go ?-
E
:-Yes, let´s go.-
They do
not move
(
S.Beckett )
Ja
porta una bona estona caminant quan se n´adona. Damunt les roques i
enfonsades dins el fang de la vora dels bassals, hi ha petjades
fresques d´algú que no fa gaire estona ha passat per allí. A partir d´aquest moment es va fixant més en el terra.
Se li ha despertat un instint de caçador propi en ell : la vista i
l´oïda se li aguditzen, ensuma l´aire i accelera el pas cercant la
propera pista. Es bo seguint pistes. Pot saber per on ha passat, on
s´ha aturat, inclús si s´hi fixa una mica bé, què ha fet i
perquè ho ha fet. I ho farà, amb la seguretat de trobar qui busca.
Coneix bé el camí i en sap les seves lleis : darrera seu aviat tindrà qui el persegueixi també a
ell. Però no per això li deixarà pistes, si no cal.
Només les estrictament necessàries.
Darrera
seu, algú començarà el mateix camí. Veurà les petjades però no
en farà cas, perquè a ell no li interessaran les pistes que han
deixat els altres caminants: si han fet una cabana per aixoplugar-se
o han enterrat els ossos d´alguna bèstia que han caçat ; si han
deixat les restes d´alguna foguera o un cor dibuixat en l´escorça
d´una alzina. No, només voldrà que el camí el porti a
lloc i res més. Només necessitarà que aquell sigui clar i prou.
Això si, mirarà sempre enrere, per por a ser perseguit.
Algú
el perseguirà, perquè és inevitable. La por necessita seguir el
seu rastre, i aquest pot convertir-se en anhel. Es trobaran, així,
alguns perseguits. Un amb la corda al coll, l´altre amb les bótes
foradades. Sense masses esperances, no es mouran de lloc.
4 comentaris:
El camí d'uns no serveix per a altres, a cadascú només li serveix el propi camí.
No és tant el camí com les normes que el regeixen. I és clar, el final sempre és el mateix, com el principi.
Llegeixo aquest després del dels botons i noi, què menges darrerament?
Són les bledes de l'hort? Els alls tendres? Trobo que aquests relats tenen un punt de doble o triple reflexió molt interessant. O potser sóc jo, que em faig gran...i la clarividència m'ajuda.
Aquest podria desenvolupar-se, de fet tenia la idea i em va venir al cap l´obra de teatre del Godot.
Menjar, darrerament, menjo molt enciam fresc, però això diria que afecta més el tema dels intestins que del cervell. Diguem que dóna més consistència a tot plegat. Hi ha una dita italiana...però no, no encaixaria del tot amb el tema menjar i escriure.
Sóc més de la ceba, però.
Publica un comentari a l'entrada