Perseguits

V :-Well ? Shall we go ?-

E :-Yes, let´s go.-

They do not move

( S.Beckett )

Ja porta una bona estona caminant quan se n´adona. Damunt les roques i enfonsades dins el fang de la vora dels bassals, hi ha petjades fresques d´algú que no fa gaire estona ha passat per allí. A partir d´aquest moment es va fixant més en el terra. Se li ha despertat un instint de caçador propi en ell : la vista i l´oïda se li aguditzen, ensuma l´aire i accelera el pas cercant la propera pista. Es bo seguint pistes. Pot saber per on ha passat, on s´ha aturat, inclús si s´hi fixa una mica bé, què ha fet i perquè ho ha fet. I ho farà, amb la seguretat de trobar qui busca. Coneix bé el camí i en sap les seves lleis : darrera seu aviat tindrà qui el persegueixi també a ell. Però no per això li deixarà pistes, si no cal. Només les estrictament necessàries.

Darrera seu, algú començarà el mateix camí. Veurà les petjades però no en farà cas, perquè a ell no li interessaran les pistes que han deixat els altres caminants: si han fet una cabana per aixoplugar-se o han enterrat els ossos d´alguna bèstia que han caçat ; si han deixat les restes d´alguna foguera o un cor dibuixat en l´escorça d´una alzina. No, només voldrà que el camí el porti a lloc i res més. Només necessitarà que aquell sigui clar i prou. Això si, mirarà sempre enrere, per por a ser perseguit.

Algú el perseguirà, perquè és inevitable. La por necessita seguir el seu rastre, i aquest pot convertir-se en anhel. Es trobaran, així, alguns perseguits. Un amb la corda al coll, l´altre amb les bótes foradades. Sense masses esperances, no es mouran de lloc.