Notes d'oficina

Tots quatre membres de la família mengen xiclet. De maduixa. Tots quatre masteguen com ho fan els inexperts, és a dir, amb una quantitat de goma excessiva a la boca, fent-los nosa al parlar. Amb els llavis estranyament brillants estan tots a punt de bavejar i l’olor de maduixa postissa ho omple tot. Diria que algú els ha drogat, però potser no. 

***

Ha trobat la seva calculadora enmig d’una carpeta de tarifes que guarda en una lleixa al costat de la seva taula. El client ha fet un bot davant el crit d’alegria d’ella davant la troballa. Era la seva calculadora. L’entenc perfectament : jo m’estimo la meva i potser més la grapadora, per això li vaig dir que el millor era deixar de buscar-la, cosa que no va fer fins que ho va deixar estar. Jo he après a fer-ho, amb els anys, encara que hi ha altres coses, però, que un cop perdudes no es tornen a trobar mai i a diferència de una calculadora – i no sé perquè -, no s’acaben d’oblidar. La inspiració, per exemple.

***

El nou rellotge de l’oficina té el vidre col·locat més endavant que l’antic que hi havia abans, degut al seu cos més gruixut. Aquest fet fa que la llum del sostre s’hi reflexa de tal manera que, segons com giro el cap, hi puc veure una papallona, un molí, un cos de dona...tot menys l’hora, cosa que tampoc importa massa, al capdavall. Ahir, mentre m’hi entretenia, algú em va dir si em passava res, al coll.